tag:blogger.com,1999:blog-1718405700237177992024-02-07T15:12:11.772-08:00Costers de lletresignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.comBlogger73125tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-2833297632122131002023-04-20T03:04:00.005-07:002023-04-20T03:12:05.355-07:00La consulta <p> </p><p class="MsoNormal"><u><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La consulta.<o:p></o:p></span></u></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La joven se sentó en un extremo de la
hilera de sillas, donde se creía invisible, en el Centro de Salud Mental. Una
puerta se abrió y gritaron su nombre, entró con cara de pánico. La cancela, como
la de una caja fuerte, se cerró tras ella. El silencio en la sala era el de un cementerio,
pero del interior del despacho, para mi sorpresa, sólo se oían risas
histéricas. Ya eran habituales estas reacciones, pero estas eran demasiado
histriónicas. Al poco, solo silencio y por debajo de la puerta, de manera serena
corrió un charco de sangre.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-52048989570329255162023-04-20T03:02:00.001-07:002023-04-20T03:11:40.849-07:00Parlem <p> </p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Era massa complicat per
ambdós entendre que ens volíem dir. Un precipici lingüístic incorrecte ens
separava, com si visquérem en dues illes i un profund braç de mar ens separés.
Vaig fer un gest que ella va comprendre de seguida, havia estat fet en llengua
de signes. Quina sorpresa! Tots dos la signàvem i, per tant el braç
desapareixia i unia els dos territoris. Vam estar tota la tarda explicant-nos
coses, a l’hora de sopar ja esdeveníem vells amics i potser una flor d’amor
sorgia entre nosaltres. Ens vam besar, llavis càlids que feien començar una
gran història en silenci.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-7305498519809642172023-04-20T02:59:00.001-07:002023-04-20T03:10:46.181-07:00Bogeria<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Els
hiverns dels anys cinquanta-cinc i cinquanta-sis del segle passat van ser
terriblement gèlids. Fins i tot les oliveres van morir, provocant un èxode del
camp a les ciutats, i jo penso que d’alguna manera també la meva ànima va
arribar al seu fi i va quedar glaçada, aturada per sempre més (o tot al
contrari).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">No
puc dir que l’hagués tingut, del tot, temperada abans, però aquella gelor potser
la va alterar del tot. Nascut el 1900 la meva edat corria en paral·lel als anys
del segle. Va ser just en el darrer d’aquells dos anys, quan la meva família no
podent entendre la batalla que es lliurava en les meves entranyes, em van dur
davant d’un metge de mirada misteriosa, en una habitació d’una clínica
atrotinada al mig de Barcelona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Tots
dos guardàvem en silenci, jo mirava fixament el terra i suposo que ell m’observava
amb cert desinterès. Quina raó podia tenir ell en parlar amb mi? —em preguntava
jo. Vivia en un món absurd en què jo només rebia atacs. Estava espantat, ansiós
mentre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>lluïa el Sol i les hores del dia
no avançaven, de cap manera, fins a tornar la nit i tenir una sensació de
protecció de nou. La meva ment creava pensaments terribles sobre mi, els quals
em devoraven com a un leprós se’l menja la malaltia. Era lleig, avorrit, un
monstre, curt de gambals, res que jo pogués aportar era de rellevància i,
ignorava el misteri que hi havia en les persones que s’adreçaven a mi per
parlar. Per què ho feien si jo era tan desagradable? —era lògic pensar-ho. Tot
el dia sumit en un estat de tristesa i emmudit, que feien impossible que les
relacions entre altres i jo poguessin funcionar d’alguna manera. De tot plegat,
el que més m’angoixava, eren els punyals en l’estómac que em ferien durant tot
el dia i l’estat esbalaït que no em deixava entendre clarament el que em deien
les altres persones.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Va
ocórrer que el metge després d’aconseguir que jo em sincerés, va parlar amb la meva
família i van decidir que passes uns mesos ingressat en el sanatori (no seria
un hospital?, suposo) de Sant Boi, que gestionaven els germans de l’orde de
Sant Joan de Déu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">De
fet, no em van deixar decidir massa cosa a mi, i tant sí com no, un dia em vaig
trobar amb una maleta a la mà davant d’un edifici que impressionava per fora i encara
més per dins. Això no obstant, aviat em va transmetre una tranquil·litat amb la
qual no vivia des de feia molts anys. Era com un refugi, era el meu cau on jo
restava amagat de la resta del món. No rebia cap agressió externa i, em
deixaven fer la meva, això apaivagava molt l’angoixa perquè no em veia
enfrontat amb altra gent. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">La
ment és voluble, no, més aviat perversa. Un cop van passar unes setmanes, vaig
conèixer als companys i el canvi en la meva ànima va ser sorprenent. La
metamorfosi va esdevenir en poc temps, com també el punt de vista sobre mi
mateix. Era evident que de tots els interns (ens anomenaven així), jo era, amb
diferència, el més intel·ligent, el més pulcre, el que podia parlar amb més
educació amb els cuidadors i les monges, el més respectuós i tota una sèrie de
qualitats que no veia ni de molt lluny en aquells desgraciats que estaven
tancats en aquell sanatori (sí, així l’anomenaven contínuament), i que jo
mirava d’esquivar el més possible per no ser confós amb un d’ells. Realment no
devia ser com els altres, per què a la meva demanda de menjar en una taula jo
sol, donat que era insuportable compartir-ne, no va haver-hi cap objecció. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">El
temps va passar, la meva família venia a visitar-me els dissabtes i jo vaig
perdre el compte de si feia unes poques setmanes que estava en aquell lloc, si
eren mesos o potser anys. El cert era que poc m’importava, ja que l’angoixa
havia desaparegut del tot i no tenia cap intenció de traspassar el mur, ni la
porta que em conduïa, sense dubtar-ho, a un món esquerp, del qual jo no volia
saber res. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Quin
canvi havia sofert en poc temps, d’un no viure, d’un caminar esporuguit i
pensar per què la gent se m’adreçava a parlar amb mi, a ser un privilegiat,
respectat per tothom, poder gaudir d’una vida tranquil·la i, que per què no
dir-ho, sent<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la millor persona de tots
els que em rodejaven.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Malgrat
això, en el dia a dia hi havia de suportar massa sovint situacions
esperpèntiques. Uns no sabien ni menjar ni beure per si mateixos, altres
passaven tot el dia en cadires de rodes encarats cap a un finestral, atacs
violents per qualsevol motiu insignificant o companys que et parlaven en una
llengua inintel·ligible. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Per
sort per a mi tota la vida m’havien agradat les plantes, els animals, la natura
en general, però mai vaig poder gaudir-ne totalment perquè la meva angoixa superava
qualsevol ordre de plaer. Al costat d’aquell edifici, casa meva ara, hi havia
un jardí meravellós del qual no en volia sortir mai. Grans arbres que donaven
una ombra agradosa a l’estiu i que canviaven de color al llarg de l’any amb
tants colors com la paleta d’un pintor expert. Els camins de sorra et conduïen
a una cascada preciosa, a un pont que et permetia creuar un estanc o, a uns bancs
fets de trencadís (així em van dir que es deia la tècnica) de molts colors, en
els que jo em refugiava per no veure ni conviure amb aquella pobra gent que no
tenien on anar. Sempre m’havia sorprès que hi fèiem gent tan diferent sota un
mateix sostre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Un
dia a mig matí quan jo estava observant a una mallerenga groga que saltava de
rama en rama en un majestuós pi, vaig sentir un enrenou que provenia de
l’edifici principal. Ràpid vaig acostar-m’hi per si necessitaven ajuda meva, no
seria el primer cop que els hi solucionava un problema. Per desgràcia, no em
van deixar arribar del tot i pel que vaig poder entreveure devia ser algun
assumpte seriós. Tots els homes, als que anomenaven zeladors, algun metge i les
monges corrien desesperats amunt i avall. Les germanes se senyaven contínuament
com pregant a Déu que fes algun miracle, però crec que no va ocorre. Una llarga
estona després ens van fer passar a una ala del castell i des de la finestra es
va veure un cos embolicat amb un llençol que treien per la porta principal i,
enfeinats el baixaven amb dificultats en una llitera per les escales. L’endemà
vam saber que tot es tractava a causa de la mort sobtada del doctor Mestre. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">El
doctor era un home ensopit, poques paraules sortien d’ell quan em visitava.
Recordo que tots dos ens miràvem, sense saber que dir i ell sempre mantenia el
semblant molt més abstret que jo. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">La
meva pregunta sempre era la mateixa:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">—Doctor,
per què cal que m’atengui cada setmana si jo no he demanat? No estic constipat,
no tinc tos, ni febre, ni res que em faci mal...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Però
ell sempre contestava amb un to de veu avorridíssima, amb uns:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">—Evident,
evident...<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Aviat
vaig oblidar-lo, la veritat, no era cap home que destaqués per la seva
amabilitat o cortesia, a més a més la bata que suposadament havia de ser blanca
sempre tenia una tonalitat grisenca, lletja com poques i sovint amb alguna taca
que feia mal de veure. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">La
guàrdia civil va rondar uns dies per l’entorn però jo, que seguia dia a dia les
evolucions de la mallerenga, ja vaig perdre tot l’interès. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Per
la meva sorpresa (jo pensava que estaria allibera’t de les visites, després de
la mort del doctor) aviat em van assignar un de nou. Més jove, amb unes petites
ulleres a través de les quals m’esgarrifava com em mirava i, no donant-me massa
informació més a les meves queixes d’haver de parlar amb ell una estona cada
setmana, fes bo o caigués una tromba d’aigua. El que sí que vaig observar va
ser que prenia més notes, escrivia en uns fulls groguencs que guardava en una
carpeta grisa, on figurava amb lletres grosses el meu nom. Finalment, vaig
conformar-me, no hi havia més sortida que passar aquella estona amb ell, així
m’ho van fer saber també la meva dona i el meu fill. Doncs res, a fer cas i
prou. Mentre jo pogués assaborir de tots els aromes del jardí, dels reflexos de
l’aigua i de creuar el pont després de fer-ho mil vegades, com si cada cop fos
la primera. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">La
pau complerta no existeix (és així, i punt), i poques setmanes després es va
repetir l’escena del doctor Mestre, però aquest cop amb la monja que tenia jo
assignada per a la meva cura. Era activa, podria dir que simpàtica i tot,
amable i potser el pitjor que hi havia en ella era el to exagerat d’afabilitat
amb què et parlava. Ho feia com si fossis una criatura i, per aquest motiu vam
tenir una discussió. Jo no era com els altres companys als quals calia explicar
les coses més bàsiques del dia a dia de manera molt senzilla perquè les poguessin
entendre. Jo ho entenia tot molt bé, massa i tot diria i, crec que això es notava
amb escreix en el meu tarannà diari. El meu retret no se’l va prendre gens bé i
vàrem quedar enfadats. Jo estava molt irritat, ja que era incomprensible la
seva actitud superba. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">La
pobra va tenir mala sort, no era la seva hora encara, era jove i vessava salut.
Una mala caiguda des de dalt de tot de les escales quan carregava una pila de
tovalloles, li va provocar una mort instantània en desnucar-se. Ves, un segon i
el seu cos va rodolar entortolligat amb les tovalloles fins que va donar de cap
amb un cantó de l’escala. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Altre
cop de nou arraconats en una ala, o tancats a les nostres habitacions mentre
retiraven el cos de la germana Quitèria.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">L’ambient
estava agitat i es veia com els que ens atenien, vivien aquelles setmanes amb
nerviosisme. Inclús més d’un dia van oblidar que era indispensable que jo
mengés sol. El meu caràcter tranquil, però estricte, havia aconseguit redreçar
aquell i altres inconvenients, malgrat que en alguna ocasió havia calgut cedir
momentàniament. Ja me n’encarregaria jo de solucionar-ho tot en una altra ocasió.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">El
més fàcil per a mi era anar als racons preferits del jardí i allà amb
tranquil·litat relaxar-me i oblidar aquells esdeveniments (cosa que ocorria en
poc temps). No calia preocupar-me per la desaparició d’un metge, sempre
esbalaït, i una monja que s’adreçava a mi d’una manera ridícula. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Era
meravellós veure com els arbres canviaven de color amb una cadència lenta, però
seguida, com les fulles suraven sobre l’aigua dels estancs, com la molsa de la
font avançava o retrocedia i com jo sumava o restava roba a conveniència del
temps que fes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">El
que no havia canviat i era tan exacte i tediós com un rellotge, eren les
visites del ja no tan nou metge un o dos cops a la setmana. Interessant-se de
manera figurada pel meu estat, aquell home cada cop es tornava més gris i
desagraït. Les preguntes eren avorrides i jo no li trobava cap sentit a haver
d’acudir puntualment a aquelles menes de sessions, més aviat preparades per
gent amb problemes mentals que per a residents com jo. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">La
meva dona i el meu fill seguien amb les seves visites setmanals, com si fossin
tan importants com assistir a missa els diumenges. Ja m’agradaven, no diré que
no, però em distreien unes hores precioses per passejar a soles pel jardí, que
era quan millor em sentia. Sol, només amb mi mateix i podent observar i meravellar-me
per les coses que tothom veia com ínfimes. Unes formigues, una minúscula flor,
un núvol canviant o les vesprades que no eren mai iguals, tot això i mil coses
més era el que jo desitjava gaudir sense distraccions. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Vaig
intentar escapolir-me de les visites amb el doctor Amigó, m’amagava o simulava
no trobar-me massa bé, però era implacable i no consentia juguesques com aquelles.
Jo m’anava enrabiant, i cada dia suportava menys aquell home i el temps que em
feia perdre. Quan s’acabaria aquell martiri? —pensava jo. Devia haver-hi algú
que endevinava el meu pensament, ja que per sorpresa, un diumenge al matí el
van trobar mort a la part posterior de l’edifici. Vaig sentir dir que havia
caigut (o llençat, sospito jo) del pis superior on hi havia els arxius. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">No
s’estava de sort últimament en aquell recinte. Tres morts en relatiu poc temps
semblaven moltes, gairebé podia ser un argument de les novel·les negres que jo
devorava gairebé de manera compulsiva. No ho podia dir ni llavors, ni ara en
veu alta, però la veritat era que començava a intrigar-me tot aquell afer i
vaig decidir observar contínuament a tothom, ja que estava convençut que aquelles
morts no eren fortuïtes. Tot al contrari segurament eren provocades i tots érem
sospitosos. No es podia explicar de cap altra manera la presència continuada de
membres del cos de la guàrdia civil al voltant de l’edifici. Els que semblaven
els caps es reunien en el despatx del director molt sovint i sortien amb la
mirada baixa en creuar la sala principal, com volent amagar qualsevol indici o
solució al que potser havíem d’anomenar assassinats. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Tres
de tres, no m’anaven malament les coses. Tres persones que detestava, algú en
un rampell les havia eliminat. Sort, tenia del meu caràcter tan afable amb
tothom, d’altra manera si s’arribessin a saber de les meves enemistats, podia
ser el principal sospitós. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">L’alegria
va durar ben poc, al doctor Amigó aviat el van substituir per una joveníssima
doctora, la senyoreta Montserrat. Era increïble la necessitat que tenien que hi
hagués atenció mèdica en aquella residència. He de reconèixer que hi havia
companys que potser sí que els hi calia. N’hi havia que tenien comportaments
estranys i erràtics, però era evident que jo des del primer dia que vaig entrar
fins ara, no em calia cap atenció extraordinària, només les que complien amb la
seva obligació de mantenir la meva habitació endreçada i els menjars a punt. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">La
meva família en tot aquest temps havia insistit que sortís un dia o dos
d’aquest lloc, per celebracions familiars, festes de Nadal o uns dies a
l’estiu. A mi això m’inquietava, no sé ben bé perquè, però en el meu jardí i en
la meva taula hi trobava un assossec que em feia por perdre. Era com una
sospita que habitava en algun lloc de la meva ment i em desaconsellava fer-ho.
Vaig aconseguir escapolir-me sempre fins Nadal. El meu fill em va venir a
buscar i jo, em vaig presentar només amb una petita bossa on portava una sola muda
perquè fos evident que la cosa no anava per a llarg. Aquest cop, vàrem agafar
el tren que ens conduïa des de Sant Boi fins a Barcelona. El pis a la ciutat
era una primera planta just al costat de la Sagrada Família. Sempre la vaig
veure en construcció i, a casa se sentien orgullosos què el meu pare hagués
emigrat des de Galícia fins a Catalunya per entrar a treballar de picapedrer al
santuari. No el recordo massa perquè va morir abans d’envellir per la duresa de
la feina (quin orgull pot haver-hi en això). El matí va passar força de pressa
amb les visites llampecs d’alguns veïns o parents llunyans que van aprofitar
aquell dia. Jo començava a notar unes papallones a l’estómac que en cap cas es
corresponien a un interès especial per aquella gent, més aviat em recordava a
l’ansietat i el temor de temps enrere, a un excés de moviment i soroll. El
dinar va ser més tranquil, només amb la meva dona, el meu fill amb la seva i
els xiquets. A la tarda vaig poder gaudir d’una llarga estona de migdiada i
semblava que la panxa es relaxava, però les murmuracions que sentia en el
menjador anomenant-me de tant en tant, em feien estar alerta. Suposava que en
cap cas volien que tornés a viure a casa. Estant més atent i convertint-me en un
hàbil espia de la meva pròpia família, vaig poder saber que realment em volien
treure d’aquell lloc per tornar a viure amb ells.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Els
braços i les cames van començar a sentir la immobilitat que s’anava apoderant
de tot el meu cos, em veia impossible fer el menor gest i la respiració era
cada cop més dificultosa. Aquella angoixa que se’m menjava l’estómac i feia que
tot girés al voltant meu, havia tornat de cop amb una força brutal. Vaig tancar
els ulls, però aquests no s’estaven quiets i parpellejaven de manera
incontrolada. No feia cap soroll, no volia cridar l’atenció, només
desaparèixer, marxar per art de màgia i fer cap en algun racó del meu jardí a
Sant Boi. Posar fi a tot i tots, amb aquella mala tarda i amb la gent.
M’imaginava fent coses terribles, coses que no podia ni nomenar-les per sortir
d’aquella habitació i evitar l’amenaça dels que estaven allà fora. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">No
sé quant temps vaig passar amb el cos a estones arquejat i a estones amb la
cara dins el coixí. Només recordo que quan varen entrar, vaig reaccionar i tot
el que tenia al meu abast va caure damunt seu amb tota la força que vaig poder.
La làmpada, la tauleta de nit, la cadira i la roba que hi havia al damunt, vaig
tombar el somier, el matalàs els hi va caure al damunt, vaig fer tot el que
vaig poder perquè eren mala gent, eren uns agressors que no volien deixar-me
tornar al meu món. Sentia pànic, tant que em vaig arraconar en una cantonada
per evitar que em toquessin.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">L’escàndol
que vaig provocar, es veu que va ser majúscul i van acudir veïns en sentir tot
aquell soroll, una munió de veus, crits i plors es va apoderar de tot el pis,
als que es van sumar els meus gemecs. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">El
meu fill, més seré, va intentar parlar amb mi i quan jo vaig ser capaç
d’articular unes paraules i fer-los entendre que volia marxar, que mai m’havien
d’haver tret d’aquella residència en què era un home respectat i admirat, ell
em va prometre que aquella mateixa tarda em portaria. Què no tornaria mai més
al món exterior, però que ells continuaríem venint a visitar-me puntualment. Ja
eren millors persones, llavors.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">No
m’ho vaig creure del tot, potser conspiraven, però vaig haver d’acceptar-ho.
Lentament, la meva dona amb llàgrimes als ulls i el meu fill es van acostar,
amb cura em van posar les sabates, l’americana i l’abric, i al cap d’una estona
un taxi ens va dur fins a Sant Boi de nou. Tancat en la que era la meva
habitació de veritat (ningú ho dubtava, això) el cos es va deixar anar i em
feia mal tot, com si algú m’hagués pegat una pallissa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">La
resta ja no ho recordo, només sé que l’endemà ja vaig sortir a veure les
instal·lacions, i a passejar de nou pel jardí i el cor se’m va obrir. Hi havia
els mateixos companys que sempre, a ells semblava que ningú se’ls havia
emportat perquè seguien com abans. Uns parlaven sols, altres abstrets guaitaven
per la finestra o qualsevol objecte i els que menys, però també hi eren,
resseguien de manera compulsiva les vores de les rajoles de l’impressionant
rebedor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Passats
uns dies de tot aquell afer, la senyoreta Montserrat va venir a asseure’s al
costat meu en un dels bancs del jardí. La conversa em va sorprendre, no
m’esperava la seva visita, fins aquell moment sempre era jo que havia d’anar al
despatx d’aquells metges. Trobava excessiva i molesta la seva presència en el
jardí. Jo estava segur que amb les monges i el personal que tenia cura de
nosaltres, com els cuiners o el personal de neteja, ja era més que suficient.
Jo no tenia cap malaltia greu per haver d’estar visitant-me continuadament amb
ells. Així li vaig fer saber (jo no acostumava ara a callar-me res). Els seus
silencis i les seves mirades em torbaven, no sé què hi havia en aquella jove
que incomodava en extrem i pensava si la seva insistència a parlar amb mi
duraria molt de temps, o se n’oblidaria d’una vegada per totes. Jo amb les
flors d’hivern del pati que acostumaven a ser molt petites, potser per
protegir-se del fred i els reflexos que tornava la superfície calmada de
l’aigua en tenia més que suficient per ser feliç. Un dia arribaria la
primavera, amb el seu esclat de colors, tornarien els ocells amb una cadència
que no estava escrita a cap llibre, l’estiu, la tardor, l’hivern i torna a
començar en un cicle que no acabava mai. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Sempre
hi havia alguna cosa que feia trencar aquell cercle perfecte i no podia estar
tranquil del tot, com jo em mereixia (o ben mirat potser sí).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">A la
senyoreta Montserrat la van trobar al cap de poques setmanes estesa al costat
d’un estanc. Van dir (vaig sentir), que l’havien morta i que als altres metges
i la monja ara sospitaven que també havien estat assassinats. Massa
coincidències, deien. Si m’ho haguessin consultat, jo ja ho sabia de feia
temps.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Allò
era formidable, per una banda, m’havia deslliurat de la jove i estrafolària
metgessa, i de l’altra tot semblava que estigués vivint dins d’una novel·la
negra, les úniques que m’agradava llegir i que havia de fer-ho d’amagat, ja que
a ningú li plaïa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">El
doctor Mestre, el doctor Amigó, la monja i ara la doctora Montserrat, Déu n’hi
do com marxaven d’aquell món aquella gent. Jo em feia creus pensant que
qualsevol d’aquella gent que em rodejava podia ser un assassí. Llegir com
mataven a la gent en un llibre era una cosa, però viure-ho en realitat era molt
més excitant. La veritat era que no tenia por, de moment sempre havien sigut
personal de la residència i en cap cas un dels que ens allotjàvem allà. A més a
més, jo els veuria venir. Jo era més espavilat i millor persona que tota
aquella púrria. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">La
guàrdia civil (això sí que era molestós) estava molt més present aquells dies.
Ara preguntaven a un, ara passaven per tots els racons amb el director o es
paraven a interrogar a qualsevol altra. Amb mi varen acabar aviat, em vaig fer
el beneit i només m’encongia d’espatlles, contestant sí o no, a preguntes
idiotes. Quin plaer era veure a tot aquell formigueig mentre jo jugava amb uns
dels pocs peixos de color que havien sobreviscut a l’hivern. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Em
van dir que a partir d’ara, quan anés a parlar amb el metge (tornem-hi, no
acabaria mai allò), ho faria acompanyat d’un vigilant, metge, estudiant o un
zelador, que ja ho veuria. I així va ser com em van presentar al substitut de
la senyoreta Montserrat. Un home petit, amb una bata blanca que li sobrava roba
per tot arreu i amagat darrere d’unes ulleres tintades, gairebé còmiques. Expulsava
les mateixes preguntes que sempre, com si el cercle de l’any que jo m’imaginava
fos un punt estàtic i es repetís i repetís de forma infinita sense veure’s cap
fi. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">L’acompanyant
acostumava a ser sempre el mateix, en el meu cas semblava que haguessin triat
al més gran de tot l’edifici, en contrast al metge ell tenia l’aspecte de
faltar-li roba per tots els cantons, i la mirada era terrible. No et mirava
directament, seia rere meu en el despatx del minúscul doctor, però se sentia
l’alè al clatell com si hi hagués una bèstia ferotge, a punt de saltar damunt
teu en el moment menys pensat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Van
seguir unes setmanes tedioses pel que fa a les visites al metge. La família es
veia tranquil·la, parlaven amb algun agent, amb el director, però després
passejàvem a poc a poc pel jardí podent explicar-los jo, amb tota la paciència
del món les coincidències que hi havia entre les diferents flors i els colors
dels bancs de trencadís (amb alguna cosa els havia de distraure). Esmorzar,
passejar, dinar, dormir, llegir, sopar, cop de clau a la meva habitació i així
seguíem sempre fins al dia de la festa final, com jo el vaig anomenar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Dormia
profundament de matinada quan vaig sentir un gran enrenou fora de la meva
habitació, corredisses i crits de tota mena feien despertar als altres companys
que alhora s’afegien a cridar o plorar. Jo em mantenia en silenci per tal
d’esbrinar alguna cosa. La porta (per sort meva) no devia quedar ben tancada
aquella nit i només de recolzar-me sobre ella, amb un petit soroll, es va
entreobrir. Vaig guaitar i el passadís estava buit, just vaig poder veure una
cama d’un zelador com desapareixia en la cantonada. Els crits eren esfereïdors,
però els que provenien de l’entrada encara ho eren més. A poc a poc vaig anar
avançant i vist que no trobava ningú vaig recórrer tot el passadís, vaig mirar
per l’angle (com feien els detectius de les meves novel·les) i vaig continuar
endavant, semblava que l’assumpte es precipitava, ja que les advertències i els
crits cada cop eren més forts. Finalment, des de darrere una columna on podia
veure la recepció, em vaig quedar gelat per uns instants, però de seguida vaig
reaccionar orgullós del que vaig veure. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">El
meu fill dalt de l’escalinata, mantenia el cos del doctor, ja sense vida, amb
una corda al voltant del coll i a l’aire, fora del pis. Uns zeladors que devien
ser guàrdies disfressats l’apuntaven amb algunes pistoles des de diferents
punts. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Vaig
cridar:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">—Fill!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">I al
mateix temps que ell va exclamar:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">—Pare!
No!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Es
van sentir uns trets, el doctor va caure pel buit fins a terra, i el meu fill
en un bassal de sang. Quan vaig córrer a apropar-me, els guàrdies em van aturar
en sec prenent-me fortament als braços i fent-me recular, tot i això, vaig
poder veure la meva dona baix en la recepció, com es cobria el rostre amb les
mans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Feia
temps que ningú em venia a veure, m’havien traslladat a una habitació molt més
rònega i encara que jo em queixava contínuament, no semblava que ningú em fes
cas. A alguna monja l’havia sentit comentar, la meva bona sort, donat que
almenys m’acollia la beneficència després de tot el que havia passat. Se
sentien murmuracions per tots els racons i sovint em sentia assenyalat (cosa
que em molestava molt). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Escoltant
una mica d’aquí i una mica d’allà, i amb el pas dels anys, vaig arribar a
fer-me una idea de tot plegat. El meu fill com a protagonista i conxorxat (no
podia ser d’altra manera) amb la meva dona, van anar eliminant a totes les
persones que van ser capaços. Aquells metges, aquella monja, eren gent malvada
i amb la ment destarotada, necis totalment i per què no dir-ho, bojos que
intentaven curar-me d’alguna malaltia que ells creien que jo tenia i no ho
aconseguien de cap manera, només transcorria el temps sense cap canvi. Tot al
contrari, segons ells, jo cada dia estava pitjor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">Aquí
assegut en aquest banc de bonic trencadís i amb la meva companya, la mallerenga
groga (ningú m’ha visitat de nou, ni els nets, ni la jove) em sento orgullós
del meu fill i la meva dona. Ells van procurar que jo no sortís mai més d’aquí
i ho han assolit. Fa temps que no els veig, tinc el cap a estones emboirat (d’això
sí que me n’adono), però finalment els metges també m’han deixat viure tranquil,
sense cap pregunta, sense cap visita i estic en pau.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">El
petit ocell, de panxa groga, ha volat fins davant meu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">—Mallerenga
bonica! Té, menja engrunes que he robat per a tu. Quin mal al braç! El cap és terrible!
Moro? Jo...<o:p></o:p></span></p>ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-40827730635537609382023-04-20T02:53:00.002-07:002023-04-20T03:10:13.082-07:00El caminant<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">EL CAMINANT<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Camino i no em canso. Potser és perquè estic tan exhaust
que ja ni noto les cames; l’ànima ja fa temps que vaig deixar-la enrere.
L’esquena, en uns pocs dies, va passar de fer-me un mal agut, que em tallava la
respiració, a ser una placa immòbil, la qual carrego sense sentit. Segur que em
podria despendre d’ella, quedar amb els pulmons exposats a l’aire,
dessagnar-me, morir, i encara seria un alleugeriment. El maleït instint de
supervivència em fa seguir, no puc parar-me ni a mirar enrere, ni a menjar, ni
a dormir, només caminar endavant per aconseguir sortir d’una comarca cremada i
assolada, que, pas a pas, deixo enrere. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">No trobo res per dur-me a l’estómac que no estigui
carbonitzat, ni aigua que no estigui podrida. Tot està canviat de tal manera
que no puc orientar-me, no reconec cap camí, les creus dels termes jeuen
abatudes i trossejades, no hi ha ni una vall o una roca que em condueixi a la
sortida. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Mai havia vist un poder igual, capaç de transformar-ho
tot. Els animals de granja ara són bèsties insaciables de sang, les plantes de
l’horta han esdevingut enfiladisses plenes de punxes que s’emboliquen per les
cames, els braços o el coll i s’estrenyen com si tinguessin ànima i el seu
destí fos arrabassar-me-la a mi i a tots els habitants d'aquests llogarets. Els
pous i les deus d’aigua clara i fresca, convertides en sortidors d’un líquid
pestilent que cobreix sense pietat els bancals secs i morts, com per
sentenciar-los definitivament, com per assegurar-se la seva mort concloent. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">De fet, gairebé, ja no queda cap humà viu, ni cap animal
tampoc. A poc a poc tothom, d’una manera o altra, ha sigut víctima d’aquesta
plaga, d’aquesta bèstia o del que sigui que ha consumit tota la terra al meu
voltant. Tots embogits han atacat homes, dones, nens i nenes sense pietat, a
continuació, i cecs per la seva fúria, han començat a matar-se entre ells. Era
colpidor veure com els xais gaudien de mossegar el coll els uns dels altres i
de veure la veritable maldat d’aquella mirada de plaer, mentre els regalimava
la sang dels seus propis germans entre les dents. Tots embogits, animals de
granja i animals salvatges. Els ulls negres i aquella expressió que els
distorsionava la cara, la podies veure des de les raboses fins a les orenetes,
des dels peixos del riu a les esquives perdius. No puc pensar en això, tot ha
sigut trastornat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Innocents ocells, esmunyedissos fa pocs dies, ara es
llançaven sobre qualsevol ser vivent per extreure-li els ulls i després seguir
en una orgia de picades i mossegades fins a deixar convertit, el que era un
cos, en un esquelet sense res més que poder arrabassar-li. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Desconec el motiu i la desgràcia de ser l’últim ser viu,
quin premi, que s’arrossega entre les argelagues. Aquestes, com picades de
vespes carnisseres, no han perdut la seva capacitat d’estripar-te la carn,
punxents com els esbarzers, a qui Déu els va concedir la capacitat d’arrelar
pels dos caps per poder reproduir-se millor i infestar-ho tot amb les xarxes
que formen les tiges seques i impenetrables. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Potser, en aquest mateix moment, algú riu en veure'm en
aquesta situació, encara hauré de donar gràcies per estar viu i haver vist
totes les atrocitats que es poden cometre per part dels que més confiaves, dels
més innocents. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Veig una balma, i m’hi acosto poruc perquè pot ser refugi
de qualsevol monstre, que descansa relaxat després de saciar-se de carn i sang.
No hi ha ningú, sembla, m’atanso més i veig una petita esquerda en la roca que
potser dona pas a una cova. Em podré resguardar, però no sé com sobreviuré un
dia més sense menjar res ni beure una mica d’aigua fresca. Penso i rumio abans
de donar el primer pas, però crec que no tinc cap més opció. Un cop dins, la
foscor ho amaga tot. M’estranya trobar-me-la, però veig una torxa al terra que
fumeja. La vento, bufo i, finalment, pren en un foc lleuger, temorós, com si
tingués esperit i no volgués descobrir-me. És suficient per avançar, però només
he fet unes passes i algú, des de fora, cobreix la sortida amb un munt de
pedres. Soc mort, estic atrapat en un estret passadís que no sé on em pot dur,
però les possibilitats que sigui a una mort segura son molt grans. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Qui havia de dir-me que jo seria l’últim sobrevivent
humà. Desitjo que, encara que sigui en terres llunyanes, la bèstia o la
maledicció enviada per tots els diables de l’infern, o no hagin arribat o
puguin ser vençuts per algú amb més coratge que jo, més valent, amb més
capacitat d’enfrontar-se al mal. La humanitat és forta i potser sobreviurà. Jo
no, això ja deu estar escrit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Ara no haig de pensar en aquestes coses que em turmenten
el cap. He de centrar-me en mi. Avanço pas a pas i m’endinso en la muntanya, és
l’únic camí que em queda. Una oportunitat entre milions de no arribar a un
fracàs.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">La sorpresa i l’esperança, alhora, són majúscules.
L’escletxa s’obre, lentament, a una càmera, on hi ha aigua, molsa i alguna
falguera, que sobreviuen gràcies a una petita obertura al sostre de la cova. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Puc romandre uns dies aquí amagat i, quan cregui que el
perill ha passat, que les sangoneres que ho cremen tot i assassinen a tothom
sense pietat ja són a la comarca veïna... llavors escalaré per les parets del
pou o de la cova —no sé ben bé què és—, i un cop arribi a la superfície buscaré
algú que hagi tingut la mateixa sort que jo. Cosa que dubto en veure com sang i
cendres es mesclen fins a fer una massa infecta que ho cobreix tot.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">El que veig em fa cobrir la cara impulsivament. Se
m’atura el cor, no soc pas el primer a arribar a aquest lloc. Els esquelets i
cossos en descomposició cobreixen totes les roques lliures d’aigua. La visió i
la sobtada pudor, un cop sobrepassat el gorg de l’aigua, són tan intenses que
maregen i de la meva pròpia boca surt un aire fètid que em recorda que estic
rodejat de mort.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Aquí no sobreviuré ni un dia, al vespre seré un cadàver
més, contagiat per les infeccions que recorren els cossos ajaguts d’antics
veïns. Alguns, amb el pànic encara al rostre, els reconec i, en apropar el foc,
veig com els cucs més miserables de la terra, aquells que només viuen amagats
sota les arrels dels arbres, estan devorant-los la carn. D'altres tan sols en
resten ossos i més ossos, piles d’ells. Aviat jo seré un més d’aquests.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Decidit, per les tristes circumstàncies, a fugir d’aquell
infern a la terra, intento escalar per la paret per arribar al forat del
sostre, on, per desgràcia, només m’espera més devastació. Les forces físiques
em flaquegen, les que corresponen a la ment ja fa dies que les vaig perdre,
però l’instint de supervivència m’obliga a provar-ho. El meu destí està marcat
per una mort lenta i segura. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">No puc estar més desesperat en veure que les parets són
relliscoses. Una mena de moc format per sang i restes humanes podrides fan
impossible l’escalada. Accepto, capcot, el meu destí, només cal esperar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Un moment de lucidesa em fa reparar en el munt de
víctimes; en elles pot estar la meva salvació. Començo a acumular ossos,
alterno cranis que em donen altura amb espatlles que formen plataformes; munts
de fèmurs, tíbies i altres ossos llargs també ajuden a fer la distància entre
la vida i la mort més curta. Es desmunta tota la muntanya macabra cents de
vegades. A cada nou intent aprenc a col·locar-los cada cop millor, més
entrellaçats. Les forces disminueixen proporcionalment al transcórrer del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>temps, es fa de nit i perdo l’orientació,
torna l’alba i amb ella la llum; la salvació cada cop està més a prop. Ho
intento per enèsima vegada, aquesta serà la bona. M’enfilo per la pila de
restes, la cura és extrema, no hi haurà massa ocasions més, ja que em trobo
extenuat. Finalment puc posar les mans en el forat, noto la calentor de les
cendres de l’exterior i penso en el que encara em queda per sobreviure. Un
esforç extrem em separa els peus de la meva torre humana i aconsegueixo treure
part del cos. Ho sé, només he canviat una mort segura enrere per una agonia més
llarga endavant. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">M’equivocava, per això, en el moment de sortir a la
superfície, acotat, recupero l’alè sense saber que aquest seria l’últim. Una
queixalada enorme, profunda i mortal, es clava sense pietat en el meu coll. Amb
els ulls coberts per la meva pròpia sang veig, per fi, cara a cara, la bèstia.
Indescriptible és la paraula que em ve al cap, després el dolor s’esvaeix,
només sento uns lladrucs de satisfacció cada cop més apagats. Ja no soc res,
només menjar, perquè la maldat segueixi construint el seu regne. Que il·lús he
sigut, mai seré jo el salvador de les meves contrades i ningú quedarà per
explicar la fi de tot.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-80211046665332773612022-04-28T12:38:00.003-07:002022-04-28T12:40:01.471-07:00En Joan i l'iceberg perdut<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><u><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 22.0pt; line-height: 107%;">EN
JOAN I L’ICEBERG PERDUT<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><u><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p><span style="text-decoration: none;"> </span></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Una rabosa, tota blanca, explicava una llegenda que havia sentit als seus
avis. Aquella rabosa tenia aquest color per què havia nascut en un país molt
llunyà, on tot l’any està ple de neu i fa molt fred. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Els seus fills li demanaven cada dia que abans d’anar a adormir els hi
contés la història del Joan i l’iceberg perdut. L’havien sentit cents de
vegades, però no es cansaven mai d’escoltar-la de nou. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Els pares es posaven junt amb els seus fills, dins del cau, preparats per
dormir i a estones la mare o el pare deien:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Vet aquí que una vegada hi havia una muntanya de neu enorme que amb la
vista no la podies veure tota sencera. El gel baixava de les muntanyes més
altes del país fins a la vora del mar, on a poc a poc es trencava en trossos de
mides molt diferents. Després aquestes muntanyes de gel flotant anaven navegant
cap al sud, on feia més calor. Cada cop eren més petits fins que quedaven junts
amb l’aigua del mar per sempre més.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Un d’aquests trossos, un iceberg molt divertit i juganer, en veure que
queia al mar i que s’allunyava de casa es va sentir perdut i de cap manera
volia acabar com els seus companys. Ell volia surar tota la vida a l’aigua del
mar, que les foques i els ossos se li posessin al damunt a prendre el sol, que
els dofins saltessin per damunt seu i les balenes gegants juguessin al seu
voltant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">L’iceberg perdut cridava i cridava:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Auxili! Ajudeu-me! No vull anar cap al sud i desaparèixer!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Però ningú el sentia, només un nen que es deia Joan, quan dormia el sentia
cridar i cridar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En Joan va explicar el que creia que era un somni als seus pares i ells
tots seriosos li van dir:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Joan! Si l’iceberg et demana ajuda, has de fer tot el possible per
ajudar-lo. Ves-lo a trobar i a veure què podem fer. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El Joan va dormir una nit més per saber on estava l’iceberg, ja que el mar
i el país d’on provenia era molt gran. Quan ho va saber, va dir-ho als pares i
amb un avió tot vermell i brillant va fer un munt de kilòmetres fins a arribar
a la terra més propera, d’on estava el que ja era el seu amic. D’allà va agafar
una barca de fusta tota pintada de verd i blau, semblava un arbre surant al
mar, i va arribar fins on l’iceberg ja començava a desfer-se.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Amic meu! Ja estic aquí! No et preocupis de res!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Ets el Joan de Falset, oi? Estava segur que tu em sentiries i vindries a
ajudar-me.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Ara et lligaré a la barca, obriré les veles i el vent ens tornarà a casa
teva.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">I així ho va fer el Joan, va treure una corda llarga i gruixuda que estava
dins la barca, el va lligar, va desplegar les veles i...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Uns dies esperant i res de vent, al contrari l’iceberg estorat de veure’s
més petit i que el vent no bufava va dir:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Joan! Joan! Hem de fer una altra cosa, si no desapareixeré per sempre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">No et preocupis amic meu, ja ho veig. Ara el que faré serà portar-te més a
l’est on els corrents del mar van amunt i ja veuràs com tot ho podem
solucionar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Remant com podien van anar cap a l’est, a la banda on surt el Sol i van
esperar uns dies. Però les corrents s’havien aturat totes i el pobre iceberg
només feia que suar i perdre altura.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Això tampoc funciona. Ai! Em desfaré i ningú podrà jugar amb mi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El Joan tot preocupat, donava voltes amunt i avall de la barca i pensava:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Que puc fer? Haig de tenir una idea per solucionar això. Pensa Joan,
pensa...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Llavors va veure passar un dofí per sota la barca i una balena grossa com
treia una gran cua fora de l’aigua i se li va acudir la solució.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En un no res, va recordar el llenguatge dels dofins, de les balenes, dels
ossos, de les foques i fins i tot de les gavines. I és que quan dormia a Falset,
l’iceberg li havia ensenyat totes aquestes llengües en somnis. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Va parlar amb tots ells i cada un es va posar en una posició diferent per
empènyer de nou l’iceberg perdut cap a casa seva.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Les gavines volant, estiraven la corda, els ossos nadaven i empenyien amb
força, dofins, balenes i foques feien anar les seves cues i provocaven unes
ones que també feien anar a l’iceberg perdut, amunt i amunt...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En poc temps el van fer entrar en una badia on hi havia molts amics igual
que ell, i tots els seus amics van tancar la sortida saltant i nedant perquè
mai més s’escapés cap iceberg. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tots se’ls estimava molt, tots eren els seus amics, però el més important,
el seu heroi al qual no oblidaria mai i estarien sempre junts era sense dubte
el Joan de Falset, l’únic que el va saber sentir en somnis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Quan el Joan va tornar a casa i va explicar les aventures als pares,
aquests van estar molt contents del valent que havia sigut el Joan, i aquest
cada dia quan dormia sentia una veu llunyana que li deia:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Gràcies, Joan! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Ignasi 2022 <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-69145782540920007112021-02-26T05:50:00.000-08:002021-02-26T05:50:02.483-08:00LA PILOTA MÀGICA<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 24.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">LA PILOTA MÀGICA<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La Neus treballava
amb l’ordinador aquella tarda. L’endemà havia de lliurar uns plànols, anava
tard i això la feia posar nerviosa. De sobte va sentir uns crits que venien del
carrer. Espantada, va guaitar per la finestra i va quedar sense alè.<o:p></o:p></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: center;"><span lang="ES" style="mso-no-proof: yes;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_2" o:spid="_x0000_i1029" style="height: 401.25pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 269.25pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:/Users/Ignasi/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png">
</v:imagedata></v:shape></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 20.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><o:p> </o:p></span></b><b><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El Marc i la
Lluïsa tenien a les seves mans la pilota màgica del poble, era tan especial que
lluïa amb vint-i-vuit colors, els coneguts de sempre i altres que no tenien
encara nom. La pilota tampoc era rodona, tenia forma mmmmm... de patata! i
només rodava quan ella volia. Era molt cabuda i no volia creure a ningú, només
a ella sola. Tot i això les nenes i els nens del poble es barallaven per
tenir-la. </span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La Neus es va
posar les mans al cap quan va veure que darrere del Marc i la Lluïsa es
formaven dos grups de nens i nenes. Aquests van començar una guerra de pedres
per defendre el seu cap, el que estirava la pilota màgica cap a ell.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><o:p> </o:p></span></b><b><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Una de les pedres
va sortir d’una mà amb la intenció d’impactar contra el braç d’un membre del
grup contrari, però com aquestes coses no se saben com acabaran, va anar a
parar a l’ull del Marc.</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Aaaaaah! Quin
mal!—va cridar, mentre deixava la pilota.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><v:shape id="Imagen_x0020_3" o:spid="_x0000_s1026" style="height: 415.5pt; margin-left: 58.95pt; margin-top: 58.15pt; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-width-percent: 0; mso-width-percent: 0; mso-width-relative: margin; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; visibility: visible; width: 264pt; z-index: 251658240;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:/Users/Ignasi/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image003.png">
<w:wrap type="square">
</w:wrap></v:imagedata></v:shape><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 20.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 20.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><o:p> </o:p></span></b><b style="text-align: center; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La Lluïsa va caure de cul amb la pilota al damunt.</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Buuuuffff com
pesa! Ja és meva!—deia mentre reia.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 20.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><o:p> </o:p></span></b><b><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Al Marc aviat la
sang li va baixar per la cara. La Neus que ja era al carrer va ajudar-lo fins a
casa seva. Quan van arribar els pares es van espantar en veure tanta sang.</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><o:p> </o:p></span></b><b><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La Lluïsa i el seu
grup van marxar riu amunt fins a l’esplanada de l’Arbre Sec, a veure si
aconseguien fer rodar la pilota màgica, sense pensar si el Marc tenia poc o
molt mal.</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Els pares en veure
la ferida van decidir anar al metge a la capital de la comarca, estaven molt
angoixats i tenien molta por que el seu fill quedés cec d’un ull per sempre, només
per culpa d’una pedrada sense sentit.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La Neus va tornar
al seu ordinador, però tremolava tant que no va poder acabar la feina. L’endemà
segur que els caps de la seva feina, la renyarien per culpa de la mateixa
pedrada i, això que ella no tenia res a veure.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Els pares del Marc
esperaven a la saleta del consultori. Ni tan sols es miraven, ni parlaven entre
ells dels nervis que tenien.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La porta va
grinyolar i va sortir la doctora.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Pares del Marc?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Sí, sí. Som
nosaltres!<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Passin a la meva
consulta, si us plau —va dir tota seriosa—. Seguin.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Com està el
nostre fill? —van preguntar alhora.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—No haig
d’enganyar-los. La ferida és greu. El cop ha sigut molt fort. La<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pedra era acabada en punxa i, a més a més,
trossets d’aquesta han quedat dins i ara no li podem treure.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Així que
passarà?—va dir la mare atabalada.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Esperar uns dies
amb l’ull tapat i fins que marxi la inflamació. Llavors podrem netejar-li i
saber si ell hi pot veure o no. Ho sento molt, no podem fer res més. Un cop de
pedra, encara que sigui sense voler, pot fer molt de mal i ser molt greu. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Mentre el Marc
s’estirava una estona al seu llit, els pares li preparaven alguna cosa per sopar
i la colla de la Lluïsa seguia jugant a l’esplanada posant noms inventats als
colors que no en tenien. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La Lluïsa va veure
a la Mercè molt seriosa. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Que tens Mercè?
No has dit cap nom de color nou —va dir divertida.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—No m’agrada la
sang—va respondre tota múrria.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—I de quina sang
parles?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—La del Marc. És
que no has vist com li rajava. Crec que és culpa meva, jo he llençat la pedra
que li ha donat a l’ull.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Vaaaaaa! No et
preocupis. Segur que està bé. Digues un nom!<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La Mercè va seguir
el joc, però amb poques ganes. Es va inventar dos noms de colors nous: pitort i
crestadegall. De seguida va marxar cap a casa a sopar i a dormir, no volia ni imaginar
el mal que devia tenir el Marc. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Durant uns dies va
fingir que tenia mal de panxa per no sortir de casa, per no anar a escola i
tampoc jugar amb la pilota màgica. Només somiava amb l’ull del seu company i
les conseqüències que portaria haver tirat aquella pedra. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Mentre, a casa del
Marc, els pares li curaven dos cops al dia l’ull. Però tot i aquestes cures la
ferida no semblava millorar.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La Neus, des del
despatx de casa seva cada dia havia de dir als nens i nenes del poble que no es
barallessin, que recordessin el que havia passat. La pilota màgica era de tots
i tots podien jugar alhora. Estava molt nerviosa, amb aquells crits no acabaria
mai la feina i si no la lliurava a temps, l’acomiadarien. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La doctora en una
nova visita al cap d’una setmana observava l’ull del Marc.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Marc. Que hi veus
alguna cosa amb aquest ull si et cobreixo el bo?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Res de res. Com
si fos una nit sense Lluna —va dir el nen.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—No sé, no sé...
Espera’t un moment que parlaré amb els teus pares.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Com ho veu
doctora? —van preguntar tots dos alhora.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Sincerament,
estic preocupada. La ferida no ha millorat gens, i si no fem alguna cosa ràpida,
potser no hi veurà mai més.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Però que diu? —va
exclamar la mare esgarrifada.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Penso que pot
haver-hi una solució. Ahir em van parlar d’una pomada nova que cura molt bé les
ferides dels ulls.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Doncs posem-li,
ràpid, ràpid —va dir el pare.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—El problema és
que és molt cara, costa molts diners i ha de pagar-la el pacient.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Cap problema,
quan val aquesta pomada —va dir decidit el pare.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La doctora es va
acostar a l’orella del pare i li va dir el preu xiuxiuejant, l’home es va quedar
blanc. La mare els mirava ansiosa a tots dos.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Estimada hem de
demanar diners al banc, no podrem viure com fins ara i haurem de treballar molt
per pagar-ho tot, però és el nostre fill.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—I tant!
Treballaré de dia i de nit per poder pagar la pomada. És el nostre fill —va dir
plorant la mare.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tot això es va
escampar amb molta velocitat pel poble. Quan la Lluïsa li va explicar a la
Mercè, aquesta encara volia sortir menys. Tenia por de tothom, tenia por que
l’acusessin, només a ella, d’arruïnar a una família i de fer perdre la vista de
l’ull al Marc, tot per una baralla absurda i una pedra mal llençada. Se sentia
malament, molt malament. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La pomada, per
sort, va fer el seu efecte i va curar l’ull del Marc, no del tot, però gairebé
no es notava res.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La Neus des de la
finestra pensava com d’important son les coses, encara que semblin una ximpleria.
Una pedra perduda, una baralla sense sentit i un nen no havia recuperat la
vista del tot i a més els pares s’havien quedat sense diners.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La mateixa tarda,
per casualitat, el Marc va retrobar-se amb els seus amics i la Mercè va sortir
de casa. Tots dos es van trobar en la pujada del carrer que duia a la plaça.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Marc! Perdona’m
si us plau. Vaig ser una beneita. Com estàs?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span lang="ES" style="mso-no-proof: yes;"><v:shape id="Imagen_x0020_6" o:spid="_x0000_i1025" style="height: 298.5pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 425.25pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:/Users/Ignasi/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image006.png">
</v:imagedata></v:shape></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 20.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Bastant bé. No et
preocupis Mercè, jo també en tirava de pedres. Ens podia haver passat a
qualsevol.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Sí, crec que hem
après la lliçó de no barallar-nos més. Ara els hi hem d’explicar a tots —va dir
capcota. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La Mercè i el Marc
van parlar amb els seus amics i tots van entendre que no calia barallar-se, que
jugar era millor i més divertit.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La Lluïsa va donar
la pilota màgica al Marc, en senyal de pau i en veure-la aquest va exclamar:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Oh!<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Que passa? —va
preguntar-li la Lluïsa.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">—Res. Res —va
xiuxiuejar el Marc. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La veritat era que
la pilota màgica ara tenia trenta-dos colors, quatre més que només podia veure
ell, però no ho va dir mai. Era el seu secret i el guany que li regalava la
pilota màgica. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tot el poble va
ajudar als seus pares i van poder fer una vida normal molt aviat i la Neus...
Ai! La Neus. Finalment va poder lliurar la feina a temps i els caps van quedar
tan contents que la van ascendir dins de l’empresa. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Així que a una
rabosa que s’ho mirava tot des del seu cau dalt de la muntanya, va somriure en
veure que les baralles s’havien acabat, va tancar els ulls en jeure junt els
seus fills i va pensar:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Finalment. Tot
arreglat i el conte... contat. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Text: Ignasi Carsí
Costas<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Il·lustracions:
Esperanza Agra<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Bradley Hand ITC"; font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Desembre del 2020<o:p></o:p></span></b></p>ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-58493411081780997332021-01-30T01:59:00.002-08:002021-01-30T01:59:20.015-08:00Regals plaents<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Aquí, entre aquestes quatre parets, tot és neutre i les
emocions desconegudes o apaivagades. El menjar sense sal, la beguda tèbia, el
color de les parets trist, la llum lletosa i els quadres i els mobles sense
ànima. Jo estic segura que està expressament dissenyat perquè t'adormis
lentament, perquè t'ensopeixis fins que estiguis igual de morta que tot el que
hi ha al voltant. Tot té atorgat el destí de sedar-te. Sentir, desitjar o
emocionar-te deu estar prohibit. Com podia saber jo que el meu cos revifaria d'aquesta
manera? Estava pràcticament morta i el primer cop em va agafar de sorpresa. No
m'ho esperava, ni imaginar-m'ho podia. Els cops següents, els desitjava.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Feia dies que l'observava perquè sentia que, en mirar-li
els ulls, el meu cos estava més viu i ressorgia de l'abatiment. En aquella
ocasió vaig veure'l avançar lentament pel passadís. Jo, com cada dia, em feia
la distreta maldestrament. El pit em bategava cada cop més ràpid, notava la
suor per tot el cos i sofria un lleuger tremolor al braç que no cridava massa l'atenció.
Només d'imaginar-lo a prop meu en aquella hora morta... No sé què em va passar.
Potser vaig embogir o potser vaig renàixer. Volia cridar, havia de fer esforços
per no gemegar d'un sobrevingut plaer. I ni tan sols s'havia acostat. El pas
era pesarós i aquell passadís semblava no acabar-se mai. Al cap d'una estona,
jo seguia amb els ulls tancats per evitar veure el que era evident. No sé com,
però vaig sentir que era al meu costat. La meva pell em deia que era a tocar
meu. Volia notar aquell contacte eteri de les nostres mans, que potser durava
menys d'un segon, que potser no arribàvem ni a tocar-nos, però que a mi em
provocava un rampell que em travessava tota de dalt a baix i d'una banda a l'altra.
Volava, volava... i ni sentia les veus de les companyes que em deien:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Què et passa noia? Estàs tota sufocada. Vols aigua? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Que cony volia aigua! El que jo volia era que segués al
meu costat i convertir aquell rampell en un curs constant, que durés hores.
Hores! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Finalment va acostar-me un llapis de color marró
despuntat. Agafat dins del puny per no perdre'l, me'l va oferir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Té! És la rosa més bonica de totes les que hi ha al
jardí —va dir ell convençut.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Gràcies —vaig respondre jo, fent-me la vergonyosa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Per a mi era indiferent el que em portés, ell creia que
era una flor, doncs ja estava bé. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Seu —vaig gosar a dir-li.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Mentre ell ho feia, jo sentia les exclamacions i els
comentaris de fons, escandalitzats per l'espectacle ridícul que fèiem. Ai! Si
sabessin el que em passava per dins. Ja ho voldrien. El formigueig pujava des
del baix més profund fins al ventre, on feia una parada, i després seguia el
seu camí, reptant més amunt fins a arribar als mugrons, on s'aturava i no sabia
cap on seguir. A l'esquena, aquell plaer es quedava aturat al clatell, potser
eren segons, però eren els millors segons en anys.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Els homes, més tabalots per naturalesa, l'envejaven, a
ell. En canvi, les dones es repartien en dos grups, les que ens miraven
despectivament per cometre un acte vergonyós —es sobreentenia que a la nostra
edat era antinatural sentir plaer o desig—, i les que endevinaven el que m'ocorria.
Aquestes últimes es delataven elles mateixes somrient maliciosament, en enyor
dels seus rampells.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">El cas de les cuidadores era ben curiós; s'aturaven amb
una expressió a la cara que volia ser graciosa, i deien sense cap pudor davant
nostre:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—Mira aquests dos!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Deixem-ho, tot això, són efectes secundaris que el millor
és no pensar-hi. Quan vaig<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aconseguir
fer-me amb la preuada rosa, me la vaig deixar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>reposar entre les meves cames. Allò i el
contacte suau d'una mà avergonyida que intentava acaronar la meva, sense que
ningú s'adonés, rellançava totes les sensacions fins al cel estelat. Havia de
mossegar-me el llavi per no emetre un crit i posar-me en evidència davant de
totes aquelles mirades. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">A poc a poc la mà avançava fins a agafar-me l'avantbraç.
Jo no ho entenia. Com era que no em premia amb els dits fins a fer que la sang
s'aturés. En canvi, em rodejava amb la seva mà tèbia com si fos temorós de
fer-me mal. Aquella cura en tocar-me em tornava boja i els seus ulls, un xic
perduts, mirant-me fugaçment el clatell em feien perdre la visió de tot. Si
pogués dir-li, si em pogués entendre, li explicaria tot el que em passava per
aquell cos. El torrent elèctric, que naixia o moria, ni ho sé tampoc, de sota
el borrissol del cabell i s'estenia per tot el meu cos, era gratament
insuportable. El centre de tot l'univers s'amagava sota de la bata horrorosa i
florejada que em feien portar, sota la «rosa-llapis» expressament abandonada en
la meva falda, a tocar de l'inici del pecat original.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Sortosament, i ho dic sense creure-m'ho, aquella estona
no durava massa temps. Si ho hagués fet, no sé què hauria passat, tan gran era
el desig de besar-lo, de prémer-lo damunt meu, de notar el seu pes contra el
meu cos, que, de durar més, hagués perdut tot el respecte, el poc que em
quedava. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Aviat venien a buscar-nos per sopar, per pintar o per
qualsevol altra cosa mecànica, cronològicament implacable i absurda, amb la
intenció de separar-nos i no provocar, encara més, el pretès espectacle davant
dels altres interns.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Al contrari, ni s'adonaven que sèiem a la mateixa taula.
Una de petita per a tots dos sols, o almenys així ho percebia jo, no hi havia
ningú més en tot el menjador. M'oferia aigua o una llesca de pa, de fet m'era
indiferent, perquè tota l'estona els seus ulls i els meus es miraven sense
veure res més al voltant. Només existia el foc, aquell que manava des del
centre de tots els pecats fins a l'extrem de tots els meus dits, aquell que
pujava per l'esquena i s'aturava un moment a les espatlles per seguir
rodejant-me tot el meu cap i fer-me perdre el sentit, aquell que en lloc de
fer-me dir un «sí!», em feia exclamar un gemec, aquell que no s'apaivagava mai.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Un cop allitada, no s'adormia res, el foc encara cremava
fins a la matinada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Així passàvem els dies, les setmanes, el temps concedit
amb escreix. De sobte, el miracle es produïa de nou i un dia qualsevol, a l'atzar,
arribava la sorpresa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">S'acostava l'hora de veure'l sortir per l'extrem del
passadís i el formigueig començava a fer de les seves. Tot el cos, gairebé
convuls, es posava en moviment, no cal dir-ho, amagat o invisible de cara als
altres. Ell sortia, finalment, per aquell extrem anhelat. Portava un full a la
mà. Vaig reconèixer que era el full que una creient catòlica, pietosa,
voluntària i obsessiva repartia cada setmana a tothom sense compassió. El full
contenia el sermó setmanal del bisbe, però estava escrit amb unes lletres tan
petites que només uns privilegiats el podien llegir. La dona, però, no cessava
de repartir-lo, havíem de morir en pau amb Déu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Ell, a rampells, encara recordava algunes paraules i em
deia un xic bruscament:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Té! He escrit un poema per a tu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Jo obria els ulls, la boca, totes les meves faccions havien
de representar que era la millor sorpresa del món. Havia de fer-li creure que
era el primer cop que ho feia, no podia arriscar-me que es desencisés. Seria la
meva mort.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Gràcies, però no calia, amb la teva companyia en tinc
prou —responia jo, fent-me la sobtadament homenatjada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Falsa! Deshonesta! Hipòcrita! Em deia a mi mateixa. Només
el fet de creure'm que havia escrit alguna cosa per a mi el convertia en la
persona més tendra del nostre diminut món. Com volíeu que tots els meus
afectes, les meves sensacions i sentits no sortissin desbocats fent-me trémer
de plaer. Sí, de plaer pur. Tot el procés que havia començat poca estona abans,
ara es multiplicava per un número encara no inventat. Des de la meva essència
més secreta, el desig emanava amb tal potència, que m'hagués despullat allà
mateix i l'hagués despullat a ell. Sols o acompanyats, a aquesta edat ja no
tens les manies ni la vergonya dels joves, tampoc jo tinc el sentit del pudor o
de l'escàndol que tenen els de la meva edat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">M'imaginava els dos nus, un sobre l'altra, o de costat,
sentint tota la pell del nostre cos en contacte, la suor del sexe, els peus
freds, els llavis humits, les mirades tan pròximes que es fondrien en una. Els
braços, agafant-se mútuament, l'un a l'altra, perquè no poguéssim escapar-nos i
alhora les mans notant el contacte de les espatlles, de l'esquena, de les
cuixes, de tot el cos acaronat. Un somni del qual calia despertar aviat si no
volia caure, de veritat, en ell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Llegeix-lo.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—I tant, que ho faré. Deixa'm posar les ulleres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Realment, sí que era pesat sentir les exclamacions dels
companys i companyes, les riotes sense pietat, per aquell teatre imaginari que
representàvem. El que no entenia ningú era que de teatre res, el que no sabien
era que ells estaven morts per dins i per fora i, en canvi, nosaltres no. Tant
feia que en lloc d'una flor fos un llapis, o que no hagués escrit cap poema.
Ell ho creia, i això era el que feia despertar en mi el torrent de la sang del
meu cos com si fos la cavalcada de les valquíries, les quals corrien embogides
entre arbres i sobre un llit de flors, gaudint del galop amb les cabelleres
pentinades per l'aire i sense prestar atenció al seu voltant, només al destí
que desitjaven. Això era el que jo sentia, el destí, el plaer. I semblava que ningú
podia entendre-ho. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Encara que ho haguéreu intentat, tot el que jo us pogués
explicar no arribaria enlloc. Estic segura que vosaltres tampoc seríeu capaços
d'entendre-ho si no ho visquéssiu abans en primera persona. El plaer és
personal, intransferible i el desitgem etern.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Va ser com un arravatament, una ceguera inesperada, vaig
embogir i el delit em cremava la panxa, el melic, els pits, el foc corria pels
braços i les cames. Les flames intentaven escapolir-se per algun lloc que, com
no el trobaven, tornaven enrere i calcinaven totes les meves venes de nou. Tot
això, i més, em va passar quan vaig veure, en un extrem del full, escrit amb
una lletra tortuosa i gairebé incomprensible: «T'estimo». <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">La ment em va trair. El dubte em va tallar en sec aquell
torrent de plaer. Seria per a mi el missatge? Em reconeixia o era per a algú
altre que pertanyia a un altre temps? La veritat és que el sol fet de pensar,
per un instant, que la destinatària de l'amagat missatge no era jo, em va
entristir. Soc forta, vaig pensar, posant-hi remei ràpidament. No volia perdre
el fet de ressorgir de totes aquelles sensacions per una juguesca que em feia
la ment. Aquelles dues paraules eren per a mi i punt. Estaven expressament
escrites en el marge del full dominical, per fer-me sentir que pecàvem, que
érem dolents, que transgredíem totes les lleis posades per les ràncies creences
de la gent, que ni Déu ni el Diable tenien poder per sobre nostre. Aquelles
lleis s'aferraven i ens ofegaven, però nosaltres les trencàvem en milers de
trossets, sense rancúnia, sense penediment. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Com cada dia, la rutina altre cop va arribar implacable,
trencant-nos, sense misericòrdia, l'enllaç que unia els dos cossos. El riu que
circulava alhora a través dels nostres nervis. Berenar, sessió de mandala, una
estona de televisió, sopar i allitament. Tot seguit, sense pausa, ni pietat,
cada dia com un ratolí que corre en una roda boja que no porta enlloc. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Encara que no se n'adonessin, jo era llesta i
entremaliada, potser vella a ulls dels altres, però espavilada, i sabia com
allargar aquell plaer, malgrat que tot al meu voltant m'anés en contra. Un cop
les llums van primer apaivagar-se i després emmudir del tot, vaig girar-me de
costat al llit. La camisa de dormir, aspra, em fregava els pits, era qüestió
només de moure'm rítmicament. Els mugrons fregaven la tela i, gairebé
imperceptiblement, aquell vaivé tornava a fer sortir el magma de la profunditat
de la terra, la lava relliscava muntanya avall en forma de suor, s'humitejava
el melic, el front, les galtes explotaven... i, sense adonar-me'n, una mà
relliscava sota el llençol fins a arribar a la boca del volcà. En aquell lloc,
inexplicablement amagat, es quedava sense gens de por a patir una cremada. Al
contrari, esperant-la. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Els dies haurien seguit monòtons si no fos per les
mirades d'amor que rebia mig amagades d'una butaca a l'altra, pels frecs
llaminers que em regalava quan creia que tothom mirava a una altra banda.
Sempre la mateixa reacció, sempre aquella sufocació, el formigueig, l'encongiment
de l'estómac, la tremolor de les cames i les mans, que s'allargaven, com si fos
un ninot de drap, per retenir un segon més aquell contacte esmunyedís. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">El nou present va arribar com tots els anteriors, per
sorpresa i sense esperar-lo. Aquella tarda la seva aparició pel passadís es
feia esperar. No vindrà? Es quedarà en la seva habitació? Potser no està bé o
potser han vingut a visitar-lo. Jo allargava el coll sense ser capaç d'acceptar
que qualsevol altra el podia distreure de venir al meu costat. En el moment en
què jo estava més enfadada vaig veure'l, finalment, avançar amb el seu caminar
habitualment costós i la vista fixa en el seu braç. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Ho revisc com si fos ara mateix. Un cop al meu costat, m'ofereix
el seu regal, pensat i triat només per a mi. Em sento única, elegida, ungida i
assenyalada. Els meus ulls observen el seu braç, es fixen en els seus ulls, a
tots dos se'ns escapa una rialla maliciosa. Ningú existeix al nostre voltant.
La seva mà s'acosta i me l'ofereix:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Té, és el millor perfum que he trobat. El més suau, el
més excels, el que més em recorda a les flors dels prats on vas créixer. Vull
sentir-lo damunt la teva pell. Posa-te'n, amor meu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Jo li agafo embadalida el got de plàstic blanc que sosté
amb la seva mà a prop de mi, miro al fons i hi veig un dit de suc de taronja
calent. No dubto ni un moment, introdueixo un dit, el mullo i me'l poso al
coll, sota les orelles, somric.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—En l'escot? —em diu ell com si fes una malifeta. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Torno a repetir els gestos de nou, sense vacil·lar ni un
moment, i deixo caure unes gotes del suc entre els meus pits.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Tothom segueix sense aparèixer, estem sols en la
immensitat de la sala, no hi ha parets, ni sostre, i el terra és de sucre
filós. La sang comença a accelerar-se i el plaer sorgeix sense saber d'on ve ni
on arribarà. Ell seu amb dificultat en la butaca que toca la meva. Els genolls
mutus fan un moviment imperceptible fins a unir-se, i aquell petit tros de pell
en contacte fa de passadís secret al corrent que ens connecta tots dos. Veig
com ell també gaudeix, se li tanquen els ulls i l'esquena, tibada fins fa un
moment, es relaxa omplint tot el respatller de la butaca tronada, estira les
cames i tot flueix pel seu cos. Jo acosto la mà a la seva i de la mateixa
manera, com si tingués por de trencar alguna cosa, poso en contacte les dues
pells. Un llampec em recorre tot el cos convuls, llançant-me el cap enrere i
sense voler, sense ser jo mateixa, emeto un gemec que fa girar, sortosament, la
poca gent que deu haver-hi amagada en la sala. Com dos ballarins sincronitzats
a la perfecció obrim les cames, sembla que el plaer pot circular millor si no
li posem fronteres nosaltres mateixos. La suor, encara que imperceptible als
ulls dels altres, apareix sense previ avís, es mescla amb les restes de suc de
taronja. Déu meu! Hauria de ser sempre així. Les mans i els genolls fan força,
però no és una competició, és desig nu i cru. Volem mantenir aquell estat d'estranya
levitació tot el que puguem. No haguera dit mai que el corrent elèctric podia
circular entre dues persones proporcionant aquell mareig agradable, nuant-se en
els racons més íntims i amagats del nostre cos. Estem segurs que en un moment
algú vindrà a trencar l'encanteri. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">I així va ser, sense respecte ni enteniment, algú dels
que ens mirava, envejós, s'acostava a recriminar-nos la poca vergonya que
teníem. L'encanteri es tallava de sobte, igual que les pel·lícules de cel·luloide
antigues, foc i tall, ràbia i fi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Havia d'esperar que el miracle de les ofrenes es repetís
per si sol, jo era incapaç de provocar-lo. Ell podia passar pel costat
distretament sense dur cap regal i ni tan sols veure'm durant dies, però quan
recordava... quan recordava em duia al cel en segons, com en aquests anuncis de
cotxes moderns. Com ho diuen? De zero a cent en nou coma set segons. Que lents!
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Era inesperat i, per això, més plaent. Aquella tarda jo
mirava les moreres del jardí quan ell va aparèixer amb aquell caminar diferent.
El coneixia, aquell pas, era el dia, era el moment. Forçava la vista per tal d'endevinar
quin era el regal que m'oferiria. El braç esquerre el duia doblegat i del puny
aferrat sobresortia alguna cosa. El temps es perllongava d'una manera
exagerada, mai corria prou. Em va mirar de lluny i va somriure. Em sabia atenta
i allò el feia feliç. En arribar al meu costat va allargar el braç i, en obrir
la mà, vaig poder veure el present d'aquell dia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Té, és per a tu. Ara no hi ha roses, però...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Gràcies —vaig respondre vergonyosa i mentidera com
sempre. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Has vist quins colors que té? I el tacte? És de seda
bona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—És preciós —vaig dir amb un fil de veu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Només tu el pots lluir com cal. Només a tu et donarà
tota la seva llum.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Seu aquí, al meu costat, mentre jo me'l provo —vaig
dir-li emocionada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Havia de tenir delicadesa, fer-ho a poc a poc, com
aquella que desfà i obre la caixeta amb l'anell de promesa. És un cop a la
vida. Vaig desplegar-lo tot i me'l vaig posar al voltant del coll. Aquell pitet
de paper era aspre com una mala cosa, però tant em feia, era per a mi i només
per a mi. L'engranatge es va posar a rodar. El formigueig entre les cuixes, l'ansietat
amb el mal de panxa que l'acompanyava, el plaer immens que em feia tancar els
ulls i humitejar els llavis amb la llengua. Aquell gemec apaivagat, tot tornava
alhora. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">De lluny, de molt lluny, sentia unes exclamacions
falsàries i escandaloses, mentre jo fruïa del plaer brutalment, com una bèstia
salvatge, sense control, esperant allargar-lo tot el possible i, si ell m'ho
permetia, no abandonar-lo mai.<o:p></o:p></span></p>ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-10098697541929345022020-06-17T05:44:00.000-07:002020-06-17T05:45:07.333-07:00Un nou misteri per a l'Agatha (relat de dos planes, no premiat al Premi Relats Curts de la Ribera d'Ebre)Em trobava jo distret, observant unes falgueres, quan de sobte va sonar el timbre
estrepitós del telèfon. Em sap greu confessar que el vaig deixar dringar, fins que la
persona que trucava es va cansar. Jo seguia interessat més en el meu jardí, que en
qualsevol notícia que em pogués arribar de nou.
Quan estava a punt d'eliminar el primer insecte, el telèfon va tornar a sonar... Sense
pressa, vaig anar a despenjar-lo amb la intenció d'estar el més desagradable possible
amb el meu interlocutor. No eren hores de trucar.
En acostar-me l'auricular a l'orella i abocar un fluix i esquerp «Diguem», la veu em va
sorprendre i la notícia que l'acompanyava encara més. Era una cosina llunyana. La
trucada era per fer-me saber que havia mort el seu germà, i per tant també cosí llunyà
meu. A ell feia molts anys que no el veia, sabia que sofria una diabetis molt avançada i,
havia de moure's en cadira de rodes. Tot i aquesta discapacitat, encara viatjava cada any
a Cuba, on passava una temporada llarga, sense saber ningú on s'estava i que feia. Tot
plegat estava envoltat de misteri. Potser algun bruixot el guaria dels seus mals.
Després d'unes quantes frases tòpiques, vaig penjar l'auricular, vaig seure en la butaca i
vaig encendre una pipa de bon tabac, cubà, mira per on. Al cap tenia el meu cosí i
l'exòtica història d'aquesta rama de la família.
La seva mare va exiliar-se a França i després a Itàlia durant la postguerra. Jo la recordo
d'avançada edat, fumadora compulsiva, vestida elegantment i sempre molt maquillada.
Als llavis lluïa un vermell cridaner, però tan associat a ella que no desentonava gens. A
Itàlia va conèixer un xicot hongarès, l'Esteve Grunwald, el qual es va convertir en el seu
marit. En tornar a Espanya, ell va ser un famós pintor i varen tenir com a fills als meus
dos cosins. El meu cosí Jordi va ser qui va heretar l'habilitat en l'art de la pintura.
Sense adonar-me'n, els ulls van buscar el quadre de la paret, signat J.Grunwald. Pensatiu
vaig encendre el televisor, en un canal va coincidir que començava la pel·lícula
"Assassinat en l'Orient Exprés", l'havia vist desenes d'ocasions, però m'agradava tant
que vaig acomodar-me per veure-la de nou.
Tot anava desenvolupant-se com sempre, però per a mi cada pla, cada escena era
desconeguda. Expressament innocent, em sorprenia per cada gir del guió, sospitava de
tots els passatgers, qualsevol podia ser l'assassí o l'assassina.
Els meus ulls s'escapaven, sense voler, per admirar la lluminositat que el meu cosí havia
aconseguit reflectir en el quadre. Un comentari d'una criada o de la seva mestressa em
feien tornar a la televisió. El meu cosí havia portat una vida plena d'aventures, era
inquiet i ho va ser fins al final igual que els personatges de l'Agatha. La sorpresa va
arribar en l'al·legat final del senyor Poirot. Va poder acusar a qui havia tramat
l'assassinat de l'home per part de tots els ocupants del vagó, en esbrinar el cognom
veritable i clau en l'assumpte, que l'assassina en cap volia ocultar, Grunwald.
«Com podia ser que no m'hagués adonat d'aquesta coincidència fins al precís dia de la
mort del meu cosí? Quina classe de broma macabra era aquella?».
Els ulls tornaven al quadre. La meva passió per l'Agatha i la meva estimació a la
família, aliades aquella nit en un cognom. Tot era racional però em sentia confós, potser
el tabac era massa fort i em produïa al·lucinacions, veia com missatges del més enllà en
el que eren simples casualitats. No podia ser, jo no havia cregut mai en aquestes coses.
El so estrident del telèfon a aquelles hores de la matinada gairebé em mata. Vaig
despenjar-lo atordit i alhora intrigat per qui podia trucar a aquelles hores.
Una veu pregona va dir:
—Conferència des de Cuba. El senyor Grunwald vol parlar amb aquest número.
Accepta la trucada?
Unes rialles histriòniques, que feien por, em van fer recular fins a caure sense sentit
sobre les falgueres. A la televisió corrien els crèdits després d'un escarit «Fi».ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-76469708929109340962019-12-11T08:40:00.000-08:002019-12-11T08:40:02.657-08:00Una vida inmóvil (Microrelat no premiat, presentat a Premi IASA)
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Desde que nací, atado
entre telas, no tuve nunca libertad de movimiento. Durante la escuela y la
formación militar no pude desviarme ni un grado de la perpendicular. Llegó la
invasión en que permanecimos escondidos meses y a ella la siguió la guerra. Estaciones
sucesivas en unas trincheras que no avanzaban ni retrocedían. El único
movimiento permitido era el tiritar de los huesos, involuntario y causado por
el frío, no porque uno quisiera. Ahora que muero por una bala posada en mi corazón,
ahora puedo sentir, por primera vez en mi vida, la libertad. Esa que siempre me
fue arrebatada. <o:p></o:p></span></div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-36576690073351220512019-12-11T08:38:00.001-08:002019-12-11T08:38:26.427-08:00Les fulles que la feien bonica (Relat no premiat presentat als Premi Núvol)
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Soc petita, de mida vull
dir. Els pares ja ho eren. Bé, és el que m’han dit, jo gairebé no els recordo.
La mare va morir quan jo tenia set anys i el pare, acabats de fer els onze. Ara
en tinc noranta-tres, i els rostres se’m desdibuixen.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Estic recolzada en una
butaca d’aquesta residència on visc... No sé, potser fa set o vuit anys.
Després de la mort de la filla, em sembla recordar que encara vaig viure uns
anys a casa. Sí, deu ser així, perquè recordo la sensació de soledat que sentia
i com plorava, sense ànim de sortir. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Una veu brusca em treu dels
meus pensaments.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Maria! Això no pot ser!
Has de menjar i beure! Aquesta actitud de deixadesa no és bona. Vinga, posa’t
dreta i obre els ulls! Reacciona!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Reacciona? Per què? Si ja
fa mesos que els dic que vull morir-me. Ja soc vella. Què hi faig aquí?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Ahir va venir el capellà a
fer la missa. Com vaig poder, li vaig dir que em prengués, que m’enterrés a
qualsevol lloc, però que em tragués d’aquí. Res a fer, ell va entendre que el
cap no em regia bé. I jo encara li parlava amb una metàfora en lloc de dir-li
ben clar. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Fa temps que vaig decidir
morir-me i el cos ja m’acompanya, la pell m’ha canviat de color i em tiba tota,
el nas el tinc més sortit i les galtes més enfonsades. El camí ha començat.
Algú crida de nou.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Maria! Menja! Les teves
netes volen que estiguis aixecada i que mengis. Fes el favor de no posar-ho més
difícil.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Les meves netes volen... I
el que vull jo? Com és que ningú m’escolta. M’empasso unes cullerades d’un puré
fastigós i, a cops de cullera, fan que m’empassi alguna cosa freda. Un iogurt o
una gelatina deu ser. Sento que parlen entre elles i que em posen la medicació
de la nit a cada cullerada. Pastilles i càpsules a dojo, es veu que cal estirar
els noranta-tres anys tant com sigui possible. Em pugen a l’habitació que
comparteixo amb una dona que està més morta que jo, quina enveja.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Com quan era nadó, em
trobo despullada damunt del llit, mans netejant-me i embotint el bolquer em
toquen per tot arreu. Ho he perdut tot, ja no tinc ni la més mínima intimitat.
Dignitat? Ja no la recordo. Una mà amb pressa em treu les ulleres, ara sí que
tot és borrós. Potser la mort arribarà així, cada cop tot esdevindrà més
emboirat fins a una foscor absoluta. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Abans d’adormir-me penso en
els pares, un record fugaç de l’avi amb qui vaig viure més anys, la pobra
filleta meva que em va avançar en el camí. Maleït Alzheimer precoç. L’altra
filla tota la vida maltractada per un fill de sa mare a qui Déu ara ha castigat
amb un càncer, tant de bo es mori aviat. L’anar i venir de les netes, ara em
caso, ara em separo, ara tinc un fill, ara aquest marxa amb el seu pare...
Estic esgotada, tant de tràfec no està fet per a mi. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Maria! Desperta’t! Has de
prendre l’antibiòtic de la matinada i jo no tinc tota la nit per estar amb tu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Quin esglai! Crec que
somiava. Què em diuen? Un medicament a mitjanit? Me l’empasso com puc, però la
noia s’enfada amb mi perquè m’ennuego. Jo vaig a un altre ritme, més lent, no
puc fer-hi res. Ara ja no dormiré, el cor em batega a tota velocitat. La dona
del costat ronca, o potser és la ranera de la mort. Intento relaxar-me. Per la
finestra veig un carrer desert. Uns arbres sense fulles, com la meva vida.
Queda tot el tronc, però les fulles que la feien bonica han anat caient totes. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Passa una parella agafada
del braç i em fa pensar en el meu marit, un bon home. Com és que no he pensat
en ell fins ara? Em sap greu, perquè no es mereixia que l’oblidés. Sembla que
em torna la son, se’m tanquen els ulls.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">—Maria!... Maria! Noies,
alguna que truqui al metge. La Maria és morta. <o:p></o:p></span></div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-65280971130813113622019-12-11T08:36:00.001-08:002019-12-11T08:36:22.186-08:00La por: Relat no premiat presentat al Premi de Pratdip
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Per tots és conegut que una de
les funcions principals del cervell humà és predisposar la resta del cos a la
supervivència. Anys i anys d'evolució han passat, lentament, fins a aconseguir
crear la por. En concret, la por al desconegut, i no a l'evidència, és la que
aconsegueix fer-nos sobreviure. Trobarem infinits exemples. Vegem-ne alguns. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Si una persona cau en un mar
agitat per una tempesta o és arrossegat per un corrent, no té por a ofegar-se,
això és l'evidència. Té por a la mort, al que hi haurà després de l'últim
intent per omplir d'aire els pulmons. El mateix podem dir d'una malaltia. Algú
té por als microbis recentment descoberts? En un foc... algú té por de la calor?
Són coses que potser no es veuen, no s'ensumen, no podem tocar, no podem
agafar-les i arrancar-les del damunt de la nostra pell. La por al desconegut
ens durà indubtablement cap a la salvació.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Excusin-me. No tot és tan simple.
Hi ha dues variables clares que fins ara no he comentat. La primera la pateixen
els suïcides, els quals desconeixen la por. Gairebé és una aliada que els
anul·la la predisposició natural a la supervivència. La segona, i molt
interessant d'estudiar, és quan la guspira que fa activar la por al cervell
prové d'un òrgan malalt, que confon la realitat amb la fantasia, de manera molt
general parlaríem d'una psicopatia, de la bogeria.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Per mostrar-ho em centraré en un
cas que tracta d'aquesta anomalia en el nostre òrgan regidor. No parlaré de la
psicopatia com d'una malaltia, sinó com de dues maneres de percebre l'entorn,
de la capacitat de raciocini i de reacció, de l'origen de la por en uns
homínids o en uns altres. Sí, homínids. Encara algú dubta en afirmar que els
homínids, com els humans i, per a alguns els seus precursors, els goril·les,
els orangutans o els ximpanzés són els únics conscients de la seva pròpia
existència i, per tant, de la seva pròpia mort. És fantàstic, només aquests
temen el desconegut, la resta de ésser vius tenen por tan sols a l'evidència.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Per què mossega un gos? Perquè té
por d'un home o d'un altre animal. Per què fuig un ocell quan està bevent? Per
un soroll, per la presència d'un depredador. Cap té la capacitat d'imaginar-se
que aquest home o aquest animal els durà a la mort, tenen por directament
d'ell.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Exemplificaré tot aquest assumpte
amb el cas del meu amic, el senyor <span class="hiddenspellerror1">Woodman</span>,
que va ser víctima de la seva pròpia por o de les imaginacions que el seu
cervell va crear. Una resposta o altra l’hauran de decidir vostès. La meva
devoció per esbrinar el que s'amaga darrere d'aquesta emoció s'ha esfumat. Jo,
després del que exposo a continuació, abandono per sempre la recerca sobre la
ment i la por, em dedicaré a les inertes pedres, a les gemmes poc perilloses i
transmissores de bellesa i pau. El meu cor no resistiria un altre cas com
aquest i tinc por de morir. Desitjo sobreviure.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El senyor <span class="hiddenspellerror1">Woodman</span>, company meu des de la <span class="hiddenspellerror1">Galway</span> <span class="hiddenspellerror1">Hight</span>
<span class="hiddenspellerror1">School</span>, passejava un vespre per un poblet
petit a prop de <span class="hiddenspellerror1">Cork</span>. Intentava oblidar la
seva estimada, l'única dona que havia estimat de veritat en aquest món i que,
malauradament, havia mort prematurament i inesperadament pocs mesos enrere.
Fins aquí la curta història que jo sé. La resta l'he extret d'uns fulls, mal
escrits i confosos, obra sens dubte d'una ment malalta.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El meu amic va veure que el poble
tenia una església apartada de la vila. Li va cridar l'atenció, ja que,
normalment, en tots els pobles de la catòlica Irlanda que havia visitat,
aquests temples ocupaven un lloc destacat al centre de la població. Va empènyer
la porta i va descobrir que no estava tancada. En mirar al voltant va veure uns
vilatans que l'observaven des d'una barana, però cap el va advertir perquè no
entrés a l'església. Un cop creuada la porteta tallada en una fulla de la porta
principal es va trobar en una saleta intermèdia, una habitació amb portes a
totes les parets que feia les funcions de senzilla avantsala.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La seva mà dreta va impulsar
suaument la porta de l'esquerra al mateix temps que feia girar un forrellat,
produint un soroll intens i agut en fregar ferro amb ferro. La nau principal,
de fet tot l'edifici, es trobava en penombra, il·luminada només pels centenars
d'espelmes que tremaven en les diferents capelles al voltant de la part
central.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Un cop havia donat dues passes
per damunt d'un terra envellit i boterut, va sentir com la porta es tancava per
si sola. No va fer problema d'aquest fet, era qüestió de girar el pom de nou i
sortir.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Les esglésies no li feien por,
però després de la mort de la seva muller era el primer temple on entrava,
empès per una curiositat estranya. El que sí sempre li havia produït rebuig eren
les imatges de sants i santes, les creus enormes amb un Jesús de mida natural
crucificat, a qui s'havien encarregat de fer-li una cara amb un sofriment
espantós, sang al costat, a les mans, als peus i rajant-li des de la corona
d'espines cap al front i les galtes. Esgarrifós.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Amb l'únic soroll que provocava
la punta metàl·lica del seu bastó en contacte amb les rajoles, va avançar. A mà
esquerra va veure el confessionari, fet de fusta fosca. Semblava més un taüt
que un lloc on la gent li descrivia al capellà els seus pecats i els seus
desitjos més prohibits. Una cortina de vellut grana a la part frontal li donava
el toc final perquè tingués un aspecte sinistre. Per un moment es va aturar
perquè li va semblar que algú resava a l'interior. El murmuri era tan estrany
que va enretirar la tela, per fer-li saber al capellà que estava visitant la
seva església. Va fer un pas enrere, horroritzat, quan l'únic que va trobar
damunt del banquet va ser un crani humà d'aspecte repugnant, com si fes molt de
temps que se li havia desprès la carn que el recobria. Sense comprendre què hi
feia allà, es va ajustar l'abric i el barret per seguir el seu camí com si no
hagués vist res.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Just a la primera capella es va
trobar un Crist exquisidament tallat esculpit en fusta, a qui no li mancava cap
detall escabrós que justifiqués aquells ulls que miraven a terra amb un
terrible sofriment. I les espelmes al peu del crucificat encara li donaven un
aspecte més tètric. Va continuar el passeig aferrat fortament al pom del bastó
de manera inconscient. A la següent capella, descansava sobre una base de pedra
esculpida una santa de la qual no va poder esbrinar el nom, però que va
reconèixer-la com a màrtir per la fulla de palma que sostenia amb un braç,
mentre amb l'altre aferrava amb força una creu fins a fer-li brollar la sang
entre els dits. Un nou soroll el va fer mirar enrere. Forçant la vista va
quedar esgarrifat en veure que el Crist havia baixat al peu de la creu. El
suportava una figura femenina angoixada, talment com si fos una Pietat.
Horroritzat, va córrer per sortir d'aquell temple encantat, però no hi havia
manera de fer girar el pom de cap de les portes que donaven a l'avantsala.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Va tornar enrere, el bastó i el
barret van caure a terra en veure que el Crist havia avançat reptant per terra.
En mirar a la desconeguda santa, la sang li regalimava a dojo, tacant la
barroca peanya. Va caminar enrere, gairebé en un estat de trànsit provocat per
la por, fins que amb l'esquena va colpejar l'altar principal. Es trobava sota
d'una cúpula de la qual no distingia l'altura. Va aferrar les estovalles, d'un
blanc virginal, com si elles poguessin salvar-lo del martiri. Aquella zona
estava més il·luminada, però no per espelmes, des del calze emanava una llum
difusa i d'un color entre blanc i blau. Pel carrer de l'esquerra va veure,
durant un instant, com el Crist avançava cap a ell caminant dificultosament a
causa de totes les ferides i nafres que li cobrien el cos. Quan va tenir prou
coratge per tornar a obrir els ulls, la santa era també a terra, esperant aquell
a qui havia lliurat la seva vida, amb els braços oberts i la sang, que no
s'aturava, esmunyint-se entre els dits i la creu.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
A l'absis destacava un retaule
amb diversos quadres rodejats d'una fusta recaragolada, pintada amb pa d'or i on
es representaven diversos moments de la vida de Jesús i retrats de bisbes
honorables. En uns segons en què mirava alhora cap tot arreu, el Crist ja havia
avançat fins a davant d'una santa agenollada, trasbalsada per la devoció. En
aquest impàs de temps, totes les figures del retaule s'havien transformat en
éssers de tres dimensions que n’anaven sortint. Uns amb creus, altres amb
bíblies a les mans; als que estaven martiritzant es veien cremats, com sant
Llorenç, as<span class="hiddenspellerror1">sagetats,</span> com sant Sebastià, que
avançava amb totes les fletxes clavades pel cos, mort... però viu.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Havia d'escapar-se com fos. Va
dirigir-se cap a l'altra ala, a la dreta. L'horror que estava vivint el feia
creure en una última sortida; pensava que, sovint, en aquests temples hi havia
una porta lateral. Què estava passant allà dins? Per què li passava a ell? Res
no tenia sentit. Però Crist, santes, bisbes i sants avançaven cap ell, tots amb
aspecte repugnant, sòrdid; ni tan sols podia saber si eren humans, si estaven
vius o si es movien cap a ell com un exèrcit de cadàvers.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
En passar per davant de l'orgue,
aquest va començar a sonar el rèquiem que Mozart havia compost amb motiu de la
mort del seu pare. Si no fos per la por que li dominava el cor i l'enteniment,
hagués rigut en sentir la ironia de la música tenebrosa, amb els seus arpegis, que
havia provocat encara un ambient més sòrdid. Porta, no n'hi havia. D'una sèrie
de capelletes fràgilment il·luminades sortien altres santes i, com no podia ser
d'altra manera, de la capella més ornada i amb més espelmes, va aparèixer sant
Patrici, bisbe, que, junt amb santa Brígida, són els patrons d'Irlanda. La tela
de la túnica i la tiara del sant queien a trossos i deixaven veure l'esquelet
carnós de l'home, que també avançava cap a ell. Darrere, el vestit de la monja
i santa cremava lentament. Tot plegat feia que l'aire fos irrespirable en
aquell lloc cada cop més infernal. La carn cremada, la cera, els vestits rancis
i vells, la sang gotejant, la carn en descomposició, la llum de les espelmes,
el calze amb el seu feix de llum, tot se li venia a sobre. I creia, del cert,
que amb cap bona intenció, ja que potser buscaven una mica de vida per poder reviure.
Però, per què ell? No havia entrat ningú més en aquella església? Potser era
perquè havia perdut la fe? Si havia de donar la vida a algú, sens dubte seria a
la seva dona, no a aquells monstres que cada cop l'encerclaven més i més.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Quan ell pensava que els seus
dies s'havien esgotat en aquest món, sense més remei, tothom es va aturar i va
girar-se cap a l'altar principal. El crani surava en l'aire i, com si fos una
processó, avançava cap al calze als acords d'una música antiga i desconeguda,
cantada per les veus que de sobte ressonaven per tot arreu. Pels coneixements
que ell tenia de llatí, li semblava entendre que cantaven la passió de Crist en
el <span class="hiddenspellerror1">Gólgota</span>. No sap com va recordar que
havia llegit que aquest nom, en arameu, significa ‘el lloc del crani’. Era
casualitat? Era el crani de Crist? Què significava i què estava passant?<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El crani va ser il·luminat per la
llum blava; tots van abaixar el cap en senyal de respecte. Era el moment de
fugir, ara o mai. Tot, excepte la música, s'havia aturat, inclús la llum
tremolosa de les espelmes ara estava paralitzada. Al mateix temps que ell va
fer el gest per aixecar-se i intentar trencar a coces una porta imaginaria, el
crani, amb un feix refulgent, va descendir fins a quedar surant a pocs
centímetres del calze. «Cos de Crist. Sang de Crist», va pensar. Tota aquella
colla de monstres, per molt sants que fossin, van tornar a aixecar el cap i a
mirar-lo a ell. S'acostaven, s'acostaven. La música sonava tan forta que els
timpans li esclataven, la pudor l'ofegava, la primera a tocar-lo va ser la
santa desconeguda que el va tacar amb la sang que rajava sense aturador. El
bisbe, amb les costelles a l'aire, li va prémer el braç. El Crist de la mirada
trista es va posar davant seu, avançant un braç amb el forat del clau al canell,
amb la figurada intenció de tocar-li el cap. Llavors, mullant la mà en la sang
de la santa, va fer-li el senyal de la creu al front i en aquell precís instant
el seu cervell va fer fallida i la por que li fessin res va fer que perdés el
sentit. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
No hi ha res més escrit i ignoro
si ho va escriure el meu amic o algun testimoni que va poder escapar.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Uns mesos després, recorrent el
camí que suposadament havia fet el senyor <span class="hiddenspellerror1">Woodman</span>,
vaig arribar al poblet on havia el temple apartat del poble. En efecte, havien
vist un desconegut amb un carruatge i vestit elegantment passejar-se pel poble,
parlar amb els veïns i interessar-se per la història d'aquelles contrades.
Després va sortir de la vila i va desaparèixer, convençuts que havia seguit la
ruta, vall endins. Tant podia ser cert, com una maleïda mentida.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Una àvia em va apartar de la
rotllana de veïns que s'havia format i em va donar els fulls que havia escrit
el meu amic i que ella va trobar sota del roure que hi ha al prat. Del que hi
ha escrit en aquests fulls, he pogut relatar els desgraciats fets que va patir
el que ara cerco, per si en un últim moment va poder sobreviure a tot aquell
seguit de monstres, figuradament sants. Però sospito que segurament va escriure
les seves últimes paraules en aquest món en els fulls de paper tacats de sang.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La gent del poble es va anar
concentrant a la barana que donava al prat sota del poble i on hi ha
l'església. Una força alhora inquietant i curiosa m'empenyia a entrar-hi.
Potser el senyor <span class="hiddenspellerror1">Woodman</span> o el seu cos
esperaven alguna mena de rescat.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Vaig girar el forrellat i en fer
un pas sota la porta vaig veure que em trobava dins del vestíbul, que estava molt
ben descrit en aquells arrugats papers. Tot eren portes en aquella habitació,
qualsevol donava accés al temple sinistre. En girar el pom d'una d'elles la
foscor em va envair. Quan els ulls es van acostumar a la llum de les espelmes
enceses per totes les capelles, vaig poder mirar amunt. No comprenia què
passava. Des de fora, el temple era petit, d'acord amb el poble, però jo em
trobava dins d’una catedral gòtica. L'altura de les columnes era impressionant.
Les vidrieres i la rosassa donaven un aspecte màgic, però la llum era tènue. En
la primera capella vaig trobar una urna de vidre amb un crani dins, segur que
era una relíquia d'algun sant local. En avançar, un cop sec em va sobresaltar.
El pom de la porta havia caigut i estava travada. Vaig mirar al voltant i
l'urna també havia caigut fent que el crani rodolés fins als meus peus.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Al poble la gent escoltava atenta
el moment en què sentia el cop de la porta, senyal inequívoca que un altre
caminant havia caigut a la trampa mortal que era aquell temple i al qual ningú d'ells
gosava acostar-se.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La vella que li havia lliurat els
papers rumiava per a ella, «Ara només queda esperar. Aquest venia buscant el
senyor <span class="hiddenspellerror1">Woodman</span>. Qui vindrà a buscar-lo a
ell? Espero que hagi deixat un bon rastre, i tot escrit. Hem d'alimentar els
sants».<o:p></o:p></div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-37981143015486716182019-05-24T04:02:00.002-07:002019-05-24T04:02:48.676-07:00Elisabeth III
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Durant la
primera dècada del segle <span style="font-variant: small-caps;">xxii</span> la
Bretanya francesa havia passat de nou a mans de l'Imperi Unit. El territori que
abastava la corona de l'emperadriu <span class="hiddenspellerror1">Elisabeth</span>
III, era immens.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La Tercera
Guerra Mundial, o la Guerra de les Fronteres com alguns la van anomenar, va
canviar pràcticament tot el mapa polític d'Europa i Àsia. Països com França o
Alemanya havien perdut gran part del seu territori a favor d'estats limítrofs.
Tota la zona eurasiàtica tornava a ser un bloc de repúbliques sota el nom
d'Unió de Repúbliques Revolucionàries <span class="hiddenspellerror1">Neocomunistes</span>.
El Pròxim Orient feia anys que vivia en pau sota el mandat de la Federació
Lliure de Bahrain. Ínfim país insular que, a causa de la descoberta de la fusió
freda pels seus científics, va acabar absorbent tots els regnes del seu
voltant: Iemen, Aràbia Saudita (arruïnada des de l'esgotament del petroli),
Iraq, Síria, Iran, Jordània... fins als límits amb la vetusta Europa i les Repúbliques
<span class="hiddenspellerror1">Neocomunistes</span>. Àfrica, Amèrica i Austràlia
es limitaven a ser colònies perifèriques d'aquests tres blocs. Terres
pràcticament assolades després de la desolació provocada per les armes
biològiques durant la guerra, on no creixia ni un bri d'herba.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
L'any disset del
nou calendari, que corresponia al 2136 de l'abolit calendari gregorià imposat
per l'extinta església de Roma, regnava en l'Imperi Unit l'emperadriu <span class="hiddenspellerror1">Elisabeth</span> III, també anomenada la Reina de Gel. <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190522T1039; mso-comment-reference: I_1;">Aquest sobrenom
li va ser afegit a causa que els seus pares van haver de refugiar-se al nord de
Groenlàndia per no ser assassinats en les revoltes i allà va néixer ella.</a><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="file:///C:/Users/Ignasi/AppData/Local/Microsoft/Windows/Temporary%20Internet%20Files/Content.IE5/B5ZDP8K2/Elisabeth%20III%20per%20a%20Ivan-net.docx" id="_anchor_1" language="JavaScript" name="_msoanchor_1">[I1]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span>
Rebesneta de la reina <span class="hiddenspellerror1">Elisabeth</span> II, havia
aconseguit arribar al tron de l'Imperi després dels regnats, més llargs o més
breus, dels seus predecessors: el rei <span class="hiddenspellerror1">Charles</span>,
el rei William i el seu pare, el rei George, convertint la casa Windsor en la
més antiga de les monarquies regnants.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
De moment la
Terra es mantenia en un equilibri fràgil, però estable, amb el nou ordre
mundial. El seu regnat era plaent fins aleshores. La guerra, com totes, havia
sigut devastadora per a la majoria de la població, però durant aquests anys
també s'havien aconseguit triomfs impensables en el món de la ciència.
L'enyorada expansió amb població fixa a la Lluna i a Mart, la desaparició de la
majoria de malalties infeccioses, el control del càncer, perllongar la vida
dels humans més enllà dels cent trenta anys, l'augment de la producció agrícola,
que per fi estava deslliurada de les fuetades dels herbicides i plaguicides, i,
potser el més important, revertir l'efecte hivernacle i aturar el canvi
climàtic. L'únic problema era la superpoblació, que amb dotze mil milions de
persones i mig planeta desert s'acumulaven com formigues en els tres blocs. Les
colònies extraterrestres de moment eren viables, però no per poder-hi viure
milions de persones.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Les autoritats
havien hagut d'enginyar-se mètodes per reduir l'espai i poder encabir-hi més
persones. Una mesura bàsica recuperada de l'antiga República de la Xina va ser limitar
el nombre de fills per parella a només un, i això només per a les que, per
sorteig, els tocava la sort de tenir-ne, moltes quedaven fora i el seu llinatge
s'extingiria amb ells.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Una altra <span class="hiddengrammarerror1">mesura era</span> el que anomenaven eutanàsia prèvia.
Aplicada ràpidament i amb fermesa a tots els que sofrien un accident i quedaven
malferits, mutilats, malalts genètics sense cura, als que desenvolupaven
malalties per a les quals encara no hi havia cura, com la diabetis, o els que
estaven en condicions "no òptimes" per viure, segons un decàleg
acceptat pels tres blocs polítics.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Els <span class="hiddenspellerror1">micropisos</span>, gairebé vespers, s'encabien en uns
edificis tan alts que feien empetitir els gratacels de nou-cents metres
d'altura construïts a inicis del segle <span style="font-variant: small-caps;">xxi</span>.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
L'emperadriu,
seguint les rígides normes que asfixiaven les monarquies, va ser enllaçada amb
un descendent del rei Víctor Manel d'Itàlia, país que havia ressorgit després
de la guerra amb força, comandat en l'actualitat per uns sobirans dèspotes i
altius.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Com no podia ser
d'altra manera, aquest rei d'Itàlia i de totes les seves colònies s'anomenava
Víctor Manel, com molts dels seus ancestres. El matrimoni governava sobre el
vuitanta i escaig per cent de la superfície de la terra, habitada o no.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1">Elisabeth</span> III després del casament va quedar
prenyada ben aviat. Donà a llum una preciosa i sana nena, a la qual van batejar
amb el nom de Victòria. No podien haver trobat un nom millor, que unís les dues
cases reials i que fes preveure un excel·lent regnat per a l'emperadriu més
poderosa mai coneguda, Victòria II d'Europa i colònies, descendent de la
venerada sobirana Victòria d'Anglaterra i de la casa dels Savoia<span class="hiddengrammarerror1">.</span><o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La llei del fill
únic era universal, afectant en primer lloc els sobirans, que havien de ser
exemplars per a la resta de població. A aquests només se'ls permetia tenir un altre
fill si el futur de la nissaga real es veia compromesa. De moment el futur de
les cases de Windsor i Savoia estava assegurat.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Al naixement de
la princesa van seguir uns anys de relativa pau, prosperitat i avanços
tecnològics mai vistos, i segurament ni tan sols esperats.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Per assolir prou
espai per a tota la població encara restava un nínxol per al qual no trobaven
solució, la immensa població presa. De moment els mantenien captius en enormes
edificis de formigó construïts en els límits de l'Imperi.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El que no havia
canviat en tots aquests <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190522T1049; mso-comment-reference: I_2;">regnats</a><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="file:///C:/Users/Ignasi/AppData/Local/Microsoft/Windows/Temporary%20Internet%20Files/Content.IE5/B5ZDP8K2/Elisabeth%20III%20per%20a%20Ivan-net.docx" id="_anchor_2" language="JavaScript" name="_msoanchor_2">[I2]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span>
era la seva funció benèfica. En l'actualitat tenien domini sobre els tres
poders bàsics en un estat: el legislatiu, l'executiu i el judicial, però no
havien abandonat els actes de caritat per les terres dels seus regnes, el
lliurament de premis a personatges reconeguts o les constants visites a
hospitals.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Aquell dia d'una
primavera recuperada després de dècades que ja no existia, el matrimoni real
realitzava una visita al Centre Biomèdic de Tecnologia Humana Rei Jordi al
mateix Londres. La parella era rígida i disciplinada en tots els actes públics.
Escoltaven amb els rostres somrients i interessats tota una sèrie de dades i
projectes científics, dels quals no entenien res i que a la sortida de
l'edifici ja haurien oblidat. Però aquell matí les coses no serien com sempre,
previsibles. Tot va canviar quan el rei Víctor es va fixar en una noia, una
científica, que esperava la comitiva reial en un extrem de l'enorme sala.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La noia, de nom
Joana i descendent de l'antiquíssima Corona d'Aragó, embrió de l'extinta
monarquia espanyola, després de les salutacions pertinents, va explicar-los de
què es tractava la seva línia de recerca. El cervell humà era l'únic òrgan que
es resistia a ser trasplantat, no s'aconseguia mantenir-lo en vida els escassos
minuts que podia tardar-se entre fer l'extracció i la nova implantació. A part
que havien de rebutjar-ne molts afectats per malalties infeccioses, traumes per
accidents violents o massa envellits, el que provocava una escassetat per poder
avançar en la investigació.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Ella havia
aconseguit mantenir la supervivència dels cervells de ratolins i esperava en
poc temps passar a línies de mamífers més avançats i complexos neuronalment.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La reina es
preguntava interiorment si valia la pena tanta despesa per arribar a fer viure
un cervell eternament. Quins records tindria? Quines sensacions conservaria? En
canvi, el rei no sentia ni una sola paraula, estava encisat per la bellesa de
la noia i per una estranya atracció per ser l’hereva de la Corona d'Aragó,
mítica casa reial per desgràcia perduda.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Aquella mateixa
nit, el rei va donar ordres al seu secretari més fidel de localitzar la noia,
omplir-la de regals i atencions i d'organitzar-li una sèrie de discretes
trobades en el més estricte secret. Per descomptat, ningú més havia de saber
res de tot aquell afer.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
A poc a poc a la
Joana li va passar l'escepticisme del principi i, sense adonar-se, es va veure
immersa en un entorn de terror i de tota classe de temors fins que, passades
les primeres cites, ja es va anar sentint còmoda en aquest paper d'amant del
rei.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Ella també era
casada amb un jugador d'elit de tenis que passava llargues temporades fora de
casa, pel que no li era molt complicat mantenir aquesta relació. També era mare
d'un nen, que havia estat criat fins aleshores per una companya científica
condemnada per saltar-se certes normes ètiques. La noia, amiga de la Joana,
l'havien penat a fer treballs socials durant deu anys per haver falsificat
dades en els articles publicats a revistes tècniques.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Tot aquest
conjunt de coincidències feia que la relació apassionada entre el rei i la
científica fos molt més planera. L'emperadriu un cop va ser mare només es
preocupava d'assumptes polítics i benèfics que la feien estar gairebé sempre
fora de palau o de viatge. La nena ja tenia prou mainaderes. El rei portava la
seva pròpia agenda, separada en gairebé tots els actes de la seva muller.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Aquest
comportament no era estrany ni cridava l'atenció del poble, ja que al segle <span style="font-variant: small-caps;">xxii</span> les relacions de parella s'entenien
de manera molt diferent de les d’un parell de segles abans, quan la fidelitat o
viure sota un mateix sostre estava excessivament sobrevalorat, castrant
psicològicament la població.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El temps va anar
passant, la política canviava, el nombre de persones cada cop era més gran, tot
i les estrictes lleis del fill únic, les fronteres es movien segons els
interessos econòmics i les colònies es guanyaven o es perdien per petites
revoltes dels indígenes sobrevivents.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Un dia, el més
dolent per a la parella d'amants, van assabentar-se que ella havia quedat
embarassada. Allò no havia d'haver passat, després de ser pare o mare es
procedia a una operació d'esterilització per assegurar que no es tindrien més
fills. Molt pocs es deslliuraven d'aquesta intervenció. Avortar no era
possible. Els hospitals estaven vigilats, els controls sobre les consultes
privades de metges eren intensos fins a l'extenuació. Tot i ser el rei, no veia
sortida a la situació. Si es confiava a algun amic o subordinat, de segur,
seria denunciat, ja que si es descobria l'afer, les persones implicades podien
ser condemnades a mort. El mateix passava amb ella, no podia confiar en ningú i
la possibilitat de provocar-se un avortament era nul·la. La revisió que li
farien per agafar-se una baixa, encara que fos d'una tarda, portaria tot l'afer
a les notícies i, quan se sabés qui era el pare, l'escàndol seria majúscul.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Es trobaven
atrapats dins d'una ratera, mal si agafaven el formatge, mal si no l'agafaven.
Tenien tants dubtes i tanta por que no sabien que fer, potser el suïcidi era el
més assenyat i honrós per a tots. Però les coses sovint no surten com un vol i
es precipiten cap a una solució final, sigui bona, dolenta o pitjor.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
En l'empresa de
recerca de la Joana van fer les revisions anuals a tots els treballadors, no hi
havia escapatòria, no podia intercanviar les mostres, no podia negar-s'hi, no
podia fer res. I així va ser al final. El primer a cridar-la per parlar amb
ella va ser el metge en cap de l'empresa, que li va comunicar que el resultat
de les anàlisis demostraven sense dubte que estava embarassada, que havia de
deixar de forma immediata el lloc de feina i presentar-se a les autoritats competents,
a les quals ell havia de donar part. Així, va pujar d'esglaó en esglaó jurídic
fins a arribar al Tribunal Suprem d'Assumptes sobre la Població, on amb un
ràpid control sobre l'ADN del fetus es va treure a la llum que el pare era el
rei Víctor.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El divorci de
l'emperadriu va ser fulminant, així com la pèrdua de títols, propietats o
qualsevol avantatge del seu càrrec. Tots van ser anul·lats de manera immediata.
Els dos van ser traslladats a una presó d'una colònia remota, esperant el
naixement de la criatura i poder prendre la decisió final en aquell moment.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Excepcionalment,
els segons fills eren cedits a parelles de naturalesa estèril, però havien de
complir tants requisits que, a la pràctica, es feia gairebé sempre inviable.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Els anys van
transcórrer ràpidament en tots els sentits. Políticament l'emperadriu era cada
cop més poderosa al costat de la seva filla Victòria, fent la vida de la
població cada cop més angoixant i dificultosa. La ciència havia avançat
ràpidament i la línia de recerca que portava la Joana amb els cervells era un
èxit, amb múltiples aplicacions en l'actualitat. El nombre de persones que
habitaven el món creixia de forma exponencial cada any que passava, calia
obtenir lloc per encabir la gent allà on fos.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El Víctor i la
Joana, junt amb el seu fill <span class="hiddenspellerror1">Nicolai</span>,
anomenat així en honor a la família reial russa dels Romànov, vivien en una pau
estranya. No tenien necessitats de cap mena, estaven junts, que és el que més
desitjaven; l'únic que sentien era el pas implacable del temps que avançava
lent i etern. Segons els seus comptes ara ja havien d'haver superat els cent
cinquanta anys i el seu fill devia rondar la centena. <span class="hiddengrammarerror1">Malgrat</span> aquesta angoixa sobre el pas del
temps, tot era planer i agradable.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
L'emperadriu
Victòria II feia dècades que regnava al costat del rei Lluís XXIII, descendent
de la família reial francesa. Aquells dies estaven de viatge per les colònies
més llunyanes. Alguns territoris eren agrestos, sense vida, ja que s'havien
format per erupcions volcàniques submarines feia relativament pocs anys. En una
d'aquelles illes de roca negra i de calor roent havien construït les presons
més modernes. Aquests centres havien aconseguit reduir fins a mínims històrics
l'espai dedicat a cada pres.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
L'altiva
emperadriu passejava seguida del seu seguici per un passadís on, a banda i
banda, hi havia columnes de caixes de metacrilat plenes de solució salina i de
glucosa on estaven submergits els cervells dels condemnats. Així, cada pres
ocupava l'espai d'una caixa de sabates, no calia cap manteniment, excepte
alimentar-lo amb una mica de glucosa i oxigen per al funcionament neuronal. Els
cervells eren completament conscients del pas del temps i, per tant, de la seva
condemna.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El director de
la presó explicava a l'emperadriu que gràcies a la recerca d'una científica,
Joana... ara no recordava el cognom, van poder desenvolupar aquesta tècnica de
mantenir els cervells vius i desfer-se del cos amb els grans avantatges que
això portava. Quan s'acabava el temps de condemna es desconnectava i el cervell
moria, és a dir, que, a finals del segle <span style="font-variant: small-caps;">xxii</span>,
qualsevol delicte era penat amb la mort, més aviat o més tard.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Victòria i Lluís
recorrien la nau observant el bombolleig de l'oxigen en els receptacles, que produïa
un soroll fi d'aigua corrent. Ella es va aturar davant d'una columna i va
llegir: Rei Víctor Manel IV, Joana d'Aragó i <span class="hiddenspellerror1">Nicolai</span>
d'Itàlia. Ella sí que recordava el nom del pare i la seva amant. Una llàgrima,
a contracor, li va vessar de l'ull.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
«Petit <span class="hiddenspellerror1">Nicolai</span>, germà meu. Tu ets l'únic innocent de
tota aquesta maleïda història», va pensar.<o:p></o:p></div>
<br />
<div style="mso-element: comment-list;">
<!--[if !supportAnnotations]-->
<hr align="left" class="msocomoff" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div style="mso-element: comment;">
<!--[if !supportAnnotations]-->
<div class="msocomtxt" id="_com_1" language="JavaScript">
<!--[endif]--><span style="mso-comment-author: Ivanhg; mso-comment-providerid: None; mso-comment-userid: Ivanhg;"><!--[if !supportAnnotations]--><a href="https://www.blogger.com/null" name="_msocom_1"></a><!--[endif]--></span>
<div class="MsoCommentText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt;"><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span></div>
</div>
</div>
</div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-78649754471320743792019-05-06T07:54:00.004-07:002019-05-06T07:54:32.890-07:00Ressucitat<div align="LEFT">
<br /></div>
<br />
<span style="font-size: small;">El nen, quan va néixer, ja ho va fer mort. La pell del cos era blava i no aspirava l'aire que l'havia de dur fins a la vida. Els ulls, oberts de bat a bat per no perdre ni un detall de què hi havia al seu voltant, feien esgarrifar, mentre els escassos segons de vida s'esfumaven a tota velocitat. </span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">
<br />
La dona que feia de precària llevadora va decidir que ja era mort i el va deixar embolicat amb uns draps a terra en un racó de l'habitació. El gos l’ensumava. <br />
<br />
La mare primerenca va començar a plorar i el pare maleïa aquell Déu que no havia deixat viure el seu fill. En passar una estona, als sons dels laments i les blasfèmies es van afegir, per sorpresa de tothom, els plors del nen, el qual, al cap de mitja hora d'estar desnonat, va retornar a la vida. En agafar-lo, la pell ja era pàl·lida, ni rastre del blau del moment de nàixer. <br />
<br />
Ressuscitat Masip ara era l'enterramorts del poble. El capellà i l'àvia van convèncer els pares que aquell era el nom més adient. Era un miracle i calia agrair-ho a Déu, a la Verge Maria o al sant que havia intercedit perquè finalment el nadó tornés a aquest món. <br />
<br />
El poble on vivia el Ressuscitat feia anys que s'havia anat despoblant, potser quedaven quatre cases amb foc a terra. A l'estiu hi havia més ratpenats volant que homes al carrer, i a l'hivern, més guineus corrents pels barrancs que famílies a la llar de foc. Ell, havent perdut tot i tothom, vivia en el cementiri sense recordar des de quan dormia en un nínxol, ben triat, que el protegia de totes les inclemències que queien sobre el poblat. <br />
<br />
El cementiri era petit, minúscul. Situat, com tots, als afores del poble. Aquest aprofitava uns antics bancals de vinya, que protegits per un mur constituïen un recinte quadrat i escalonat a la part mitjana de la muntanya. El poble quedava als seus peus i tothom tenia present que acabarien sense remei allà dalt. <br />
<br />
Com a record d'altres temps encara quedava un racó, no consagrat, on es donava sepultura als escassos suïcides, als ateus o a qualsevol que fos sospitós de portar una mala vida. <br />
<br />
El Ressuscitat ara ja era un home ancià, ni ell recordava quin havia estat l'últim cop que havia sortit del cementiri. Si no moria ningú, només veia la gent del poble quan sortia de les seves cases i anava a treballar al camp. Morir, el que es diu morir, en ser tan minsa la població, no passava gairebé mai. Això sí, per Tots Sants les tres dones que encara creien en algun Déu, pujaven amb els <br />
<br />
crisantems cultivats en un racó de l'hort i per uns dies aquell cementiri s'omplia de colors. <br />
<br />
Ell en robava uns quants, només que les dones li haguessin dit adéu, i els posava al nínxol de la seva estimada, la Judith. <br />
<br />
De fet ella no va saber mai que ell n'estava enamorat. Va morir jove i sense temps que el Ressuscitat es decidís a dir-li que se l'estimava. <br />
<br />
Ell estava convençut que tampoc li havia anat tan malament. La seva història d'amor durava tota la vida i cada dia podien dormir junts, a tocar l'un de l'altra. <br />
<br />
De dia parlaven molt, molta estona i de moltes coses. Ell li feia saber, abans que res, si hi havia algun transeünt nou, quan això passava esperava com un boig que pugés al cementiri per poder presentar-li la Judith. Una altra part del dia la dedicava simplement a fer-li companyia, una estona més a parlar del món, imaginava viatges a llocs llunyans. Mai havien discutit, ni tan sols havien estat en desacord en alguna cosa. Més tard, sempre li descrivia quin dia feia... ventós, nuvolat, plujós, calor o un fred insuportable. També li deia a quina hora sortien els d'una casa o una altra cap a recollir les ametlles o a passar el dia a l'hort. Com cavaven, sense respir, les tires de tomaqueres, enciams o un munt més d'hortalisses diferents. Li explicava com menjaven herba tot el dia els dos ases que malvivien al poble o les escasses cabres que donaven bona llet als seus propietaris i de la qual cada dia es trobava una petita lletera plena fins dalt a la porta del cementiri. <br />
<br />
Quan ja no hi havia cap novetat per explicar, llavors li deia com se l'estimava, com era de bonica i la sort que havia fet ell de poder viure sempre junts. Acabades totes aquestes declaracions diàries d'amor, callava i reclinava el cap fins que un costat del front tocava amb la llosa del nínxol de la noia. <br />
<br />
Com no recordava que s'haguessin enfadat mai, això el feia sentir feliç, orgullós i diferent. No ho podia dir tothom, això. Ell, en tots aquests anys fent d'enterrador havia vist de tot: pena, enuig, pau, supèrbia i fins i tot alegria a l'hora de dipositar un difunt de la família en el lloc de repòs etern. <br />
<br />
En canvi ells només es tenien devoció l'un per l'altra. Ell li parlava i ella responia sempre amb paraules d'agraïment, molt sovint també es posava vermella. Era molt vergonyosa, molt tímida i poc acostumada als afalagaments. Els pares, fets a l'antiga, la tenien lligada curt tots els dies i totes les nits. La vida havia castigat la mare fent-la parir una única filla i el pare no els ho va perdonar mai. Era la fi <br />
<br />
de la família, de la nissaga que havia existit des de no se sabia quants anys, passant sempre inequívocament de mascle a mascle. És possible que aquest odi, que cremava en l'interior del pare i que el portava a tenir-la empresonada dia i nit, la portés a la prematura mort. Aquella pell pàl·lida, la qual només havia vist el sol des d'una finestra, ara deslliurada del jou dels pares, es permetia agafar color quan li feien carantoines. Fins i tot somreia radiant de felicitat. No podia passar d'aquí i el Ressuscitat ho sabia, no podia riure ni fer soroll. El pare, com un corb, era a prop i no convenia fer-lo enfadar. La mare havia estat condemnada a viure l'eternitat al costat del seu marit. Anul·lada i morta en vida, no sabia veure cap diferència entre viure a casa seva o estar ajaguda en un nínxol amb el seu marit de company. <br />
</span><span style="font-size: small;">El Ressuscitat, vell com era, ja no li tenia gens de por. A ell no el podia manar. Tampoc el pare podia fer-li res, desarmat com estava allà estirat. El pare també ho sabia, i això el rosegavacorrompia</span><span style="font-family: Calibri,Calibri; font-size: xx-small;"><span style="font-family: Calibri,Calibri; font-size: xx-small;">[I1] </span></span><span style="font-size: small;">per dins. No podia travessar la llosa de marbre de cap de les maneres, aquest privilegi estava guardat a molt pocs, a gent beneïda per la vida i només fins a la vora exterior del marbre. La seva filla era una d'aquestes. Allò just per poder unir, de tant en tant, els llavis dels dos enamorats, en un petó inacabable separat per una primíssima llosa pètria. </span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">
<br />
Una pastorella, blanca de pit, grisa d'esquena i negra de cap, fent saltirons com totes les seves companyes, va aturar-se damunt d'una creu. Espantadissa com poques races d'ocell, no feia un moviment sense assegurar-se que no hi havia cap perill al voltant. De la creu va saltar a terra i va avançar en petits salts fins a arribar a les botes desgavellades dels peus del Ressuscitat. Allà va estar-hi una estona, escalfant-se amb el sol del migdia. Un salt més i ja estava en els genolls de l'home, que es mantenia immòbil. Alguna cosa passava, ja que l'únic que temia el Ressuscitat eren els animals de ploma. Odiava els coloms del campanar que venien en grup al cementiri, les àligues, els tords, les gallines, els petits pardals... Quin fàstic li feien aquelles bèsties. No entenia com Déu les havia creat. <br />
<br />
La pastorella va mirar amunt i sense entendre el que veia anava picant algunes llavors que el vent havia dipositat damunt dels pantalons estripats de l'enterrador. El petit ull negre de l'ocell es fixava en el cap d'una noia que sobresortia d'una llosa trencada pel pas del temps i al seu costat un home, o les restes del que havia sigut, recolzant crani contra crani, fosos en un bes etern. <br />
<br />
La pastorella va seguir el seu camí, oblidant els dos amants, fins a arribar a uns munts de pedres que en altre temps havien sigut els murs d'un cementiri, el d'un poble abandonat que havia mort feia dècades. </span><br />ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-60786853924616809142019-05-06T07:54:00.000-07:002019-05-06T07:54:01.978-07:00L'esmolador
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
L’esmolador no havia tingut mai
nom, o almenys no el recordava. Tota la vida havia sigut això, l’esmolador, que
anava de poble en poble afilant ganivets, tisores o destrals. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Els primers anys amb el pare i
una bicicleta, sofrint els llargs trajectes entre un llogaret i el següent. A
vegades sota un sol que cremava qualsevol resta de vegetació que hi hagués al
costat del camí, altres amb els peus ensorrats a la neu i els flocs colpejant a
la cara mal protegida. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Quan van aconseguir comprar una
senzilla motocicleta, a canvi d’un bon grapat d’estalvis i de la promesa
d’esmolar-li gratuïtament al venedor tot el que fes falta la resta de la seva vida,
aquesta va canviar totalment. Els trajectes eren molt més curts i sense cap
esforç. Ara sempre arribaven a la població següent per poder dormir en un
graner o a l’entrada d’una casa que els coneguts els cedien, i no a la cuneta o
a sopluig d’un arbre.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El pare li va ensenyar l’ofici,
molt més agraït, quan la pedra pesada, rodona i de gir etern voltejava sense
esforç gràcies al motor de la motocicleta. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_Hlk6479389">—</a>Fixa’t
bé! —deia el pare—. Els ganivets s’han d’esmolar com quan acaricies una dona,
suaument. Aquestes eines tenen poca fulla i han de durar molts anys. Has de prémer
més la vora, fent-la lliscar amunt i avall, de manera que quedi un fil prim
molt ben esmolat. L’any següent te’l portaran de nou per esmolar-lo. Has de ser
viu i crear-te clients fixos a cada poble, no esmolis més del que calgui.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
»En canvi, mira, veus com les
tisores i les destrals tenen la fulla més ampla i més gruixuda? Aquestes eines
pots tractar-les de manera més rude, prement fort i sense por, com si
defenguessis la teva vida. Així, quan t’acostis a la vora, cada cop has
d’aplicar menys força i que la pedra sola faci la feina. Fixa’t molt en les
guspires, són les que et diran si vas bé o no. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
»No acceptis mai esmolar una
agulla saquera, són traïdores. Fan un giravolt i, quan menys t’ho esperes, salten
per l’aire i se’t poden clavar en qualsevol part del cos, des d’un ull fins a
on els homes... vull dir, els homes som homes. M’entens, fill meu? <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
L’esmolador procurava retenir totes
aquelles ensenyances i consells, no se li’n podia oblidar cap. Tots eren
importants i alguns, com el de l’agulla saquera, li feien por i tot. Ell
callava i observava com el pare feia lluir l’extrem d’unes tisores, d’una
navalla o d’una falç rovellada. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Els anys i la ruta per la regió
es van anar repetint durant quaranta anys. El nen petit que anava darrere de la
moto, agafat al seu pare per no caure, ara ja era un jove ben plantat. L’experiència
pròpia el feia seguir el negoci familiar que permetia sobreviure a una reduïda
família. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Aquell any, la motocicleta només
el carregava a ell. Durant l’hivern el pare havia emmalaltit i amb el cos
castigat no va poder superar un lleu però persistent constipat. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Durant els quilòmetres que
recorria rodejat de turons àrids o poblats de pins immensos, l’esmolador va
decidir que la seva vida no seria com la del pare. Aquell s’havia lliurat sempre
a la feina per només aconseguir malviure junt amb la família, ell, en canvi,
gaudiria en cada poble del millor que pogués aconseguir, una dona, una amistat
o jugar amb la canalla una estona. El seu pare havia sigut un sant, sempre fidel
i massa honest, però ara els temps canviaven i ell no estava disposat a fer tant
sacrifici. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Moure’s amb la motocicleta ell
sol li va donar la possibilitat de poder passar cada trimestre, en lloc d’un
cop l’any, per cada llogaret. Gràcies a aquesta millora i a aquesta nova
actitud, va aconseguir tenir més d’una amant en diferents pobles i alguns amics
amb què xerrava al vespre mentre s’emborratxava a les tavernes de tant en tant.
Va provar un parell de vegades de fer-se amb l’amistat d’alguns nens, però
aviat es va adonar que no s’avenien gens. Ell no era massa canaller i els nens es
van adonar aviat que mirava més a les seves mares que a ells. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El temps passa implacable per
molta actitud vital que creguis posseir. Van ser anys de llibertat, de dormir
en llocs diferents, d’allitar-se amb dones distintes, de beure fins a l’èxtasi,
de decidir si agafava el trencall de la dreta o el de l’esquerra sense que
ningú li digués res. Compadia molt el pare, la vida que havia portat i com va
acabar convençut de com havia sigut de ruc per, al final, morir en la misèria.
Probablement ell també hi moriria, en la misèria, però almenys hauria gaudit
durant tota la vida de ser un esperit lliure. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Així, entre estius tòrrids i hiverns
gèlids, la seva vida també va passar i, gairebé sense adonar-se, la roda
d’esmolar se li va fer una eina costosa de manejar i els viatges amb la motocicleta,
cada cop més pesarosos. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Aquell any seria últim que
rondaria per la regió. Acabada la volta, es quedaria sol a la barraca que li
feia de casa, encara que allà no l’esperava ningú. Allà esperaria la mort, no
l’importava gens, que vingués a buscar-lo quan volgués, ell estava preparat. Cada
cop tenia més clara la idea que, si ell estava a punt per rebre l’espectre amb
la dalla de bastó, la gent que havia conegut tots aquests anys havia d’estar-ho
també. Era lògic que, si ell moria, morissin els altres al cap d’un temps. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
En el tercer poble era on trobava
la primera amant. Amb ella havien compartit tota la vida un jaç de fenàs. Com
cada ocasió que es trobaven, van jeure i satisfer els instints més salvatges
que els posseïen tots dos. Després ella tornava a casa amb la seva família i
ell dormia al costat d’una mula en una quadra que li cedia un veí. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Li calia acomiadar-se d’ella, era
l’última vegada que es veurien. Ja de dia, abans de marxar del poble, va anar a
casa de la dona. Sabia que el marit estaria treballant al camp i els nens a
l’escola. Dempeus a la cuina la va voler penetrar per última vegada. Quan
estava dins seu, va agafar les tisores esmolades per ell i en el llançament
final de tots dos, li va clavar les tisores almenys vint vegades per tot el
cos. La dona va quedar destrossada. Allà jeia morta, com ho faria ell en pocs
mesos. Va netejar les tisores i les va desar. El marit i els veïns haurien de
creure que l’autor del crim podia haver estat qualsevol. Sense mirar-la com
quedava dessagnada i estesa al terra de la cuina, va agafar la moto i,
passant-se de llarg diferents pobles, va fer cap al que tenia un interès
especial per a ell, un vell amic de qui li calia acomiadar-se.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Ja era vespre quan va arribar. Va
tancar el motor estrident de la motocicleta i la va deixar arraconada darrere
la casa de l’amic, al costat del galliner i la soll. Silenciosament, va rodejar
les parets empedrades i colpejà fort la porta d’entrada.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Qui hi ha a aquestes hores? —va
respondre al truc una veu femenina.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Soc jo, l’esmolador. Vinc a
acomiadar-me. Teniu un plat d’escudella per a mi?<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Clar que sí, home. Puja, puja —insistí
la dona—<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">. </span>Tu! Desperta’t,
marmota! Mira qui hi ha aquí!—escridassava la dona al seu marit. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Qui em busca? —va preguntar
l’home.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—L’esmolador! Home! Passa, que et
poso el plat a taula. Just anàvem a sopar.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Hola, amic. Seu a taula. Què
expliques de nou?<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El convidat, sense aixecar el cap
del plat d’escudella, els va anar posant al dia dels seus pensaments. Aquella
seria l’última vegada que es veurien. Se sentia molt cansat per anar de poble
en poble, sempre sense saber certament on dormiria o on faria el següent àpat.
La vida d’esmolador era mísera, no podies progressar per molt que t’esforcessis.
Sempre depenia de gent com ells, de la caritat, d’amics que havia fet any rere
any i li oferien aquestes coses: un plat calent, un tros de pa i cansalada, un
jaç al costat de la mula o dormir sobre uns sacs en una entrada gelada. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Un cop acabat el sopar van seure
al voltant de la llar de foc, on acompanyats d’uns gots d’un vi ranci
incendiari es van acabar d’explicar les anècdotes i els projectes per al futur,
encara que algun d’aquests episodis fos mentida. Amb el cap mig ennuvolat a
causa de l’alcohol del vi ranci, van aixecar-se costosament els tres alhora de
les cadires baixes de boga que els acostaven al foc i van decidir anar-se’n a
dormir. El matrimoni a descansar a la seva alcova i l’esmolador amb la mula,
que, si bé feia olor de fem, també proporcionava alhora la calor necessària per
passar la nit.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La Lluna va fer el seu camí fins
a dalt de tot del cel i l’esmolador encara donava voltes en el seu jaç sense
poder dormir. Un moment o altre li caldrà fer-ho i seguir amb el seu viatge de
comiat.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Es va llevar i acostant-se a la
cuina, on al foc encara relluïen les últimes brases, va agafar l’ampolla de vi ranci
i, com si fos aigua fresca d’un pou, se’l va empassar tot a glopades. La calor
de l’alcohol aviat li va pujar al cap i junt amb ell, el diable també va
fer-ho. Embogit, del taulell de la cuina va agafar el tallant de la carn. En entrar
a l’alcova del matrimoni, sense respirar, com si fos un espectre, se’ls va
mirar, dormien profundament. Els va destrossar amb el tallant en mà,
matant-los, sense donar-los temps a preguntar-se qui o per què.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Ningú l’havia vist arribar al
poble, ningú sabia res del sopar o que passaria la nit allà, per tant no hi havia
cap sospitós i cap autoritat o veí havia de pensar en ell. Es va rentar, va
agafar una camisa de treball de l’home i, marxant a peu amb la motocicleta
rodant al costat fins a una distància prudencial perquè ningú sentís el soroll
del motor, va acomiadar-se del poble i del matrimoni. Torbat encara per
l’alcohol que li cremava per les venes, en passar per un barranc on corria una
riera amb aigua abundosa va llançar la seva camisa, xopa de la sang del
matrimoni acollidor. Xiulant i amb el vent de la matinada gelant-li la cara es
va encarar cap al seu pròxim objectiu.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Era ja gairebé migdia quan va
arribar al següent poble de la seva ruta. Al contrari dels altres, en aquell
poble la gent era esquerpa i callada, no podia recordar de cap manera el nom
del poble. Ben bé semblava que tots estiguessin barallats entre ells, caminaven
amb la mirada fixa a terra i ni tan sols se saludaven en creuar-se. Dels pobles
que visitava, amb diferència, aquell tenia el cementiri més descuidat i més
trist de tots. Ni les parets estaven emblanquinades, la porta era vella, rovellada
i descuidadament mig oberta. A l’interior, els fonolls sobresortien del fenàs
que cobria tota la terra. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
En aquest poble faria la feina
d’esmolador i marxaria. No hi tenia cap amic, cap record del qual calgués
acomiadar-se. La botzina estrident va sonar al mig de la plaça. Ell cridava:<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—L’esmolador! Ha arribat
l’esmolador! Porteu ganivets, tisores i navalles. L’esmolador! Ha arribat
l’esmolador! <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Dels carrerons que feien cap a la
plaça principal del llogaret, van anar acudint en silenci absolut una colla
d’homes i dones que duien les eines per esmolar a les mans. Sense dir-se res
van formar una cua, que anava avançant a mesura que l’esmolador feia el tall
nou a l’objecte.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Per tota conversa, tan sols hi
havia un intercanvi simple de dues frases:<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Quant li dec?<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Vint-i-cinc cèntims. Gràcies. Adeu.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
I sense acomiadar-se, ni dir res,
ni fer un grunyit, marxaven per on havien vingut. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Els tocs de les campanes donant
l’hora sonaven igual que quan tocaven a morts. Els tocs eren lents, greus i
pesats. Com més aviat marxés d’aquell lloc, millor, era un poble estrany, mort.
<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Tot just acabar les tisores d’una
dona vestida de negre de dalt a baix i encorbada de tal manera que no li veia
la cara, va donar més gas a la moto i va fugir d’aquell lloc que l’únic que li provocava
eren tremolors d’angúnia. Potser amb raó, perquè l’estada en aquell llogaret no
havia estat a l’atzar, com ell creia, segurament fruit de la seva imaginació
malaltissa a causa de l’alcohol. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Feia ja estona que havia passat
la mitja tarda i sense haver menjat res, va veure a la llunyania la caseta d’un
peó de camins. Destacava sobre el fons de la muntanya per estar tota pintada de
blanc. Era menuda, ínfima, però amb una gran parra que li donava ombra a
l’estiu quan estava brotada. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Va empènyer la porta que només
estava ajustada. A l’interior no hi havia ningú. La caseta, de fet era una
barraca, constava d’una sola habitació on s’encabia tot. Tot el poc que es
necessitava per viure, un foc que feia de calefacció i cuina, un jaç sobre un
somier fet amb quatre fustes, un taulellet amb quatre trastos i una foto
polsosa i vella d’una parella el dia del seu matrimoni. En la prestatgeria
petita de damunt la llar hi havia una ampolla de conyac acabada d’encetar. No
tenia res a l’estómac i per allà damunt no es veia ni pa, ni cotnes de pernil,
ni un tros de bacallà sec, o sigui, que el millor seria fer-se passar la gana
amb algun glop de l’ampolla. Si havia anat a parar a aquella caseta, devia ser
per alguna cosa.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La riera que hi havia al costat
de la casa feia caure l’aigua abundosa entre unes roques de granit. Uns metres
avall s’amansia en un toll que vessava calmosament barranc avall. Aquell soroll
d’aigua lluitant per trobar el camí no era molest, al contrari, li aportava
companyia, a l’esmolador. L’home es va jeure sobre l’incòmode matalàs d’herba
seca i mirant al sostre va anar empassant-se, glop a glop, tot el líquid
alcohòlic que contenia l’ampolla. La somnolència s’apoderava d’ell,
despertant-se de tant en tant amb un espasme. Segurament aquests eren provocats
per l’excés d’alcohol, la manca de menjar i encara que ell no ho cregués, també
per les imatges dels assassinats que havia comès hores abans.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
En un d’aquests despertars va
veure com una rata travessava silenciosa una de les bigues de la teulada,
fugint ràpidament amb la seva presa, un petit llangardaix, mort i ensangonat,
que li penjava de la boca. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El cap li va tornar a caure sobre
el coixí brut de suor i terra. Aquell animal fastigós el va fer pensar. Ell no
era més que aquella rata, cercava miserablement el menjar, dormia on podia i
anava d’un lloc a un altre buscant uns cèntims que la gent li donava, gairebé
com una almoina, a canvi d’esmolar les eines. L’animal rondava les vores de
l’aigua fins a poder caçar un grill, una granota o, com en aquest cas, un
llangardaix.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Ell feia l’última volta de la
seva vida, havia matat els que més apreciava. No podia suportar que ells
seguissin fent la seva vida mentre ell agonitzava i moria sol, sense cap
companyia. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
L’últim poble que havia visitat, que
encara no el recordava de passar-hi les vegades anteriors, potser era una
al·lucinació o un missatge dels seus amics assassinats. Ara ho veia clar,
aquell poble estava mort, la gent era morta, però acudien al seu crit. Seria el
seu destí? El rodejaven els morts? Aquell poble no tenia ni nom. Què li havia
passat? Van passar unes hores en què el seny li anava i venia de la vigília al
somni, fins que, a trenc d’alba, ja havia pres la decisió. No calia acabar la
volta, al cap i a la fi havia de morir abans o després, i, si la policia
reconeixia la seva mà en els assassinats dels amics, acabaria els seus dies en
un brut i humit calabós. No, això no ho volia de cap manera.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Es va llevar i, en sortir a la
carretera, el fred el va fer estremir. En silenci i metòdic com quan esmolava
els ganivets o les navalles, va desmuntar la pesada pedra d’esmolar i pel forat
central se la va lligar al pit. Engegà a continuació el motor de la seva
companya. Aquell espetec l’acompanyava, no li feia nosa. En un segon s’abocà
pel pontet que esquivava el barranc, rebotant de pedra en pedra fins a caure al
fons del toll. Durant uns segons encara va sentir el motor que moriria igual
que ell. La volta s’havia acabat, la vida s’havia acabat. Marxava amb els seus
amics de tota la vida cap a on fos que estiguessin. Uns intents infructuosos d’alliberar-se
de la pedra en el moment final de l’ofegament i el somni etern s’apoderà d’ell.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
A la carretera, la motocicleta va
funcionar fent rodar un eix mancat de la pedra germana fins que el combustible
es va esgotar. El motor s’aturà per sempre. L’esmolador ja no sentia res. Uns
pobles més enllà uns habitants cridaven i maleïen en descobrir els seus veïns morts,
fets a trossos. En la caseta del peó, silenci, només se sentia l’aigua que
baixava pel barranc costerut, l’única que seguia viva.<o:p></o:p></div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-80731599193741606582019-05-06T07:38:00.001-07:002019-05-06T07:38:37.457-07:00La llei de Hooke
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Nota prèvia:
Aquests fets i l'ordre en què van ocórrer i el gènere dels personatges són
reals. El nom dels personatges no ho són, així com tampoc ho és el personatge
del narrador. El perquè de la història pertany al món de la psiquiatria, un
misteri.<o:p></o:p></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u>LA LLEI <span class="hiddengrammarerror1">DE
HOOKE</span></u></b><o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El límit elàstic
és la tensió màxima que un material elastoplàstic pot suportar sense sofrir
deformacions permanents. Si s'apliquen tensions superiors a aquest límit, el
material experimenta un comportament plàstic amb deformacions permanents i no
recupera espontàniament la seva forma original en retirar les càrregues. En
general, un material sotmès a tensions inferiors al seu límit d'elasticitat és
deformat temporalment d'acord amb la llei <span class="hiddengrammarerror1">de
Hooke</span>. Aquesta llei, que entenem fàcilment quan pensem en una molla que
recupera el seu estat inicial, o no, segons la força que hi apliquem, sembla
incomprensible si volem utilitzar-la per explicar la ment humana. Però podem
fer un esforç per emprar-la i veurem com hi té relació.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La ment és tan
misteriosa que podem anar carregant-la de pes i ella s'adapta fins a un punt on
queda deformada i ja no recupera el seny ni la clarividència que hauria de
tenir per viure en pau amb ella mateixa.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Algunes persones
segurament suporten més pes que d'altres sense embogir. Altres potser ja naixem
boges. Segurament jo pertanyo a aquest segon grup, com la protagonista de la
història que m'acaben d'explicar i que jo, apassionat per ella, corro a
escriure perquè en quedi testimoni per a les generacions futures. També perquè,
com que estem afectats per la mateixa llei, la puc comprendre millor que la
resta de la gent.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El món no es pot
permetre massa persones com l'Olga o com jo, en què la llei <span class="hiddengrammarerror1">de Hooke</span> té un valor massa elevat. Tenim la
ment que ha superat el punt de càrrega màxima i ens movem pel món amb el seny
deformat, tant, que no veiem la diferència entre el que és real o irreal. No
sentim res de diferent estant a una banda o a l’altra del resultat matemàtic.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Els actors d’aquesta
tragèdia que escric, de fet només transcric, són una parella de germans, el
Sergi i l’Enric. Tots dos han sobrepassat la cinquantena amb escreix, tots dos
tenen la vida còmoda i solucionada a força de treball. L'Enric treballa com a
operador de càmera de la televisió de la ciutat on ocorren aquests fets. El
Sergi, com a dissenyador gràfic, amo de la seva pròpia i rendible empresa. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
L'Olga, la
nostra protagonista i a qui jo veig amb més afecte que els altres, és la
germana del Sergi i l'Enric, però nascuda anys més tard, massa, <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190404T1104; mso-comment-done: yes; mso-comment-reference: I_1;">com</a><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="file:///C:/Users/Ignasi/Desktop/ESCRITS/Poemes,%20escrits%20i%20contes/2019/La%20llei%20de%20Hooke/La%20llei%20de%20Hooke%20per%20a%20Ivan.%20net.docx" id="_anchor_1" language="JavaScript" name="_msoanchor_1">[I1]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span>
si no fossin germans, potser cosins llunyans. Despatxa en una farmàcia.
Atractiva als quaranta i molts anys, porta una vida, segons ella, del més
normal. No ha volgut comprometre's mai <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190404T0908; mso-comment-reference: I_2;">de per vida</a><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="file:///C:/Users/Ignasi/Desktop/ESCRITS/Poemes,%20escrits%20i%20contes/2019/La%20llei%20de%20Hooke/La%20llei%20de%20Hooke%20per%20a%20Ivan.%20net.docx" id="_anchor_2" language="JavaScript" name="_msoanchor_2">[I2]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span>,
almenys fins ara. Sense fills, la canalla no està feta per a ella. Cada cop que
ha de servir medicaments per a infants o la llet en pols que substitueix el pit
d'una mare, es relaxa i es reafirma en la sort que ha tingut de no quedar-se
mai embarassada. També hi ha un racó de seny en el seu cervell profund que la
fa saber boja, molt amagat, molt apaivagat per explicacions i raonaments que
ella mateixa es fa i que la justifiquen, però sap que el fet de no tenir fills
farà també que acabi una de les estirps dels que no complim la llei <span class="hiddengrammarerror1">de Hooke</span>.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
L'últim actor
important, els altres seran simples figurants, és la parella actual de l'Olga,
el Miquel. Actual, en aquest context, pot semblar inversemblant perquè han
deixat la relació, l'han reprès de nou, han sigut infidels i s'han dit tantes
mentides en tantes i tantes ocasions que ja no saben si allò que senten entre
ells pertany al passat, és present o es produirà en el futur. Més o menys tenen
la mateixa edat i una experiència vital semblant, per tant no hi ha cap dels
dos que tingui avantatge sobre l'altre.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
I per què no? M'hi
afegeixo jo, no com a actor, sinó com a regidor del plató d'aquestes vides.
Observant, deixant fer, procurant que res surti de mare, controlant-t'ho tot.
Però, és clar, sense posar límits. No, en aquesta història no puc posar-hi
límits, no m'ho permetria l'Olga. Potser soc més un apuntador, que, vigilant
constantment els actors, només repeteixo en veu baixa un text ja escrit i que
de seguida veure'm.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Triem qualsevol
ciutat de l'arc mediterrani, aquest és l'escenari. L'actualitat és el temps en
què es desenvolupen els fets. Tots els personatges són urbanites lligats a
aquesta ciutat triada i de la qual no poden desenganxar-se. Gent corrent, com
els descriuria el Robert <span class="hiddenspellerror1">Redford</span> en la
seva famosa pel·lícula com a director.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Fa uns mesos,
bastants, millor... fa uns anys, l'Olga li va regalar al Miquel un cadell de
gos de raça setter color canyella. Fins aquí, tot correcte. Només va posar la
condició que el tingués a casa d'ell. El gos, a qui van anomenar Trotski, va
anar creixent en un ambient feliç i planer. Sempre va ser un gos falder i molt
afectuós, l'únic defecte que tenia era que no dominava com era de gran, pujant
sempre a la falda com si fos un gosset de mesos. El que vulgarment anomenem com
un gos <span class="hiddenspellerror1"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">analfavolumètric</i></span>.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Un dia, per
sorpresa i sense avisar, la ment de l'Olga es va deformar. Ni el millor
psiquiatre en sabria el motiu. Un físic, potser sí.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El primer que li
va passar pel cap va ser enfrontar-se unilateralment amb els dos germans, passant
en un parell d'anys d'una convivència i una estimació fraternal a un odi
visceral.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El cervell, sí,
el cervell, no la consciència de l'Olga, havia anat elaborant un pla de rebuig
cap al Sergi i l'Enric. Que si no l'havien avisat per aquell aniversari? Que si
s'havien trobat ells dos sols? Que qui l'ajudava amb la mare? Per què anaven de
vacances les dues famílies i a ella no li deien res? Aquell sopar, aquell
retret, aquella mania compulsiva que havien agafat tots dos per fer-la infeliç,
per torturar-la, per fer-la sentir menys que res... Ja podeu imaginar mil i una
coses més.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El primer pas
del pla va consistir a enviar-los correus electrònics amb tota mena d'insults,
comentaris esquerps i salvatges, deixant-los en ridícul en les xarxes i
portant-los la contraria en qualsevol tema que toquessin. Fins a arribar a un
punt d'agressió insostenible en què els germans, cansats de tants atacs, la van
deixar de banda per salvar la salut mental pròpia. Era folla i no podien fer-hi
res.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El segon pas que
va ordir, ja més maquiavèl·lic, va ser enemistar el Miquel amb els seus dos
germans. L'odi envers la seva parella ja es gestava des de feia temps.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Suposo,
mirant-t'ho amb perspectiva i comprensió, que, com ja no podia barallar-se més
amb els germans, va haver de buscar una nova víctima. Descartant els
col·laboradors de la feina per qüestions pràctiques, a qui tenia més a prop era,
naturalment, el seu company.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La destrucció va
començar utilitzant també les xarxes informàtiques, la teranyina, i aprofitant-se
de les absències puntuals del Miquel, enviava compulsivament correus als seus
germans, suplantant la personalitat del noi, amb —altra vegada— tota mena de
retrets, vexacions, insults i ofenses fent que els germans ni responguessin, ni
volguessin posar-s’hi en contacte, pensant que ara ja era la parella la que
s'havia trastocat del tot.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El temps és
traïdor i corre a més velocitat del que nosaltres ens pensem. Així van
transcórrer uns anys, en què els germans i l'Olga cada cop s'ignoraven més.
Aquesta separació era proporcional a les agressions que rebien d'ella i
suposadament del Miquel, la seva parella que ho ignorava tot.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Des del meu atri
on albiro tots els actors, em cal dir que el Miquel, inexplicablement, no patia
per aquell silenci entre germans i per l'actitud hostil que mostraven si
coincidien puntualment, cosa realment difícil, ja que vivien en diferents
ciutats <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190404T1120; mso-comment-reference: I_3;">de
l'arc mediterrani</a><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="file:///C:/Users/Ignasi/Desktop/ESCRITS/Poemes,%20escrits%20i%20contes/2019/La%20llei%20de%20Hooke/La%20llei%20de%20Hooke%20per%20a%20Ivan.%20net.docx" id="_anchor_3" language="JavaScript" name="_msoanchor_3">[I3]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span>.
«Coses de família, millor no ficar-s'hi», pensava, ingenu.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Durant aquests
anys, el <span class="hiddenspellerror1">Trotsky</span> va créixer esdevenint un
gos afectuós com pocs, dels que segueixen el seu amo com la seva ombra, i el
Miquel no podia estar una estona sense ell que ja l'enyorava. Potser... No!
Segur, el gos era un dels pocs innocents que hi havia en aquesta tragèdia de proporcions
descomunals i que, vosaltres, infeliços, desconeixeu que tot just acabava
d’arrencar.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
A l'Olga, durant
aquest temps, les forces que deformaven la seva ment van anar creixent fins al
punt que, tenint l'objectiu del Miquel, el va fer virar de grata parella a
diana on havien de fer cap tots els dards.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El cervell de
l'Olga, ara ja maquiavèl·lic, no deixava de donar voltes sobre on es trobava la
línia de flotació del Miquel, on calia disparar per enfonsar-lo, si no de per
vida, almenys per una bona temporada. I rumiar tant va tenir el seu profit.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El <span class="hiddenspellerror1">Trotsky</span> va emmalaltir, de sobte, i en un parell
de dies i sense poder-hi fer res va morir, enverinat mitjançant les mans de
l'Olga. El Miquel, destrossat, no entenia com un gos ple de vida es podia
apagar en dos dies i quedar-se ell sol de nou, sense el seu company. Quina
tristesa! Quin enyor!<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El dol per
l'afectuós gos va tenir un efecte letal sobre la parella. Com quan mor un fill
i és més dolorós seguir la vida plegats que trencar la parella i fer-se una
vida nova, sense records comuns.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La relació anava
i venia, es llançaven tota mena de retrets, s'insultaven, perdien tot el
respecte l'un per l'altra, mentre alhora feien l'amor de manera salvatge com en
una pel·lícula i després passaven abraçats una tarda en un banc del port mirant
com el Sol desapareixia darrere de l'horitzó. Una relació destructiva total.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Aquell fet de
l'Olga amb el <span class="hiddenspellerror1">Trotsky</span> no el vaig entendre,
i mireu que m'esforço per justificar la seva malaltia i comprendre una llei
física, però no puc suportar veure patir cap mena d'animal. Ni les mosques, les
mato i prou, sense sofriment, potser és el que va pensar ella.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Aquest desgavell
que feia niu en la ment de tots dos encara deformava més la molla que
substituïa el cervell, tensant i tensant l'artefacte en direccions oposades.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Malgrat tot,
l'Olga demanava més, havia de fer mal i havia de ser el centre de l'univers
alhora, necessitava ser adorada. Continuava rumiant on podia atacar de nou, al
Miquel li podia fer mal psicològicament, el podia anul·lar, però no podia
fer-li mal físic, aquell pas era massa arriscat. La solució, la incògnita de
l'equació que calia esbrinar la va resoldre una nit calorosa d'insomni: la
víctima havia de ser ella mateixa. S'havia de suïcidar i fer-los sentir
culpables, jugada mestra. Escac i mat.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Ai! Però el
cervell ens fa ser molt més recaragolats del que pensem. Jo mirava estupefacte
l'escena per la maldat que creava la dona. Si aquest enginy l'hagués aplicat en
acabar amb la fam del món, segur que se n'hauria sortit. I tant!<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Ho va preparar
tot meticulosament, va fer recerca, volia un mètode indolor. I ella encara no n’era
conscient, però havia decidit fer un viatge d'anada i tornada. Unes quantes
nits davant d'internet, una depressió fingida, un metge maldestre, uns
ansiolítics i uns hipnòtics en forma de càpsules a la mà. L'<span class="hiddenspellerror1"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">attrezzo</i></span>
estava tot llest i preparat. Ara calia envoltar-ho tot amb una mica més d'aire
de tragèdia, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per això va enviar
diferents correus, que aquí reprodueixo de forma tosca per no fer-ho massa
llarg.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<o:p> </o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">De: Olga</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A: Sergi i Enric</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Assumpte: Comiat</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Germans, vam ser molt feliços tots tres d'infants. La cosa s'ha torçat
de grans</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;">, per això</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> m'estimo més
marxar, desaparèixer i així vosaltres seguir</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;">eu</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> feliços amb
les vostres vides sense ser jo un llastre que us molesti. No us sentiu
culpables, però me n'haig d'anar.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Segurament</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;">,</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> quan llegiu aquest correu,
ja no hi seré. Això no vol dir que marxi a viure lluny, no... no. Ja no hi
seré, no quedarà res de mi. Hauré mort.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Sempre us he estimat, no sé si vosaltres tant com jo.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;">Adeu.<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<o:p> </o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">De: Olga</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A: Miquel</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Assumpte: Comiat</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Estimat Miquel, t'estimo amb bogeria malgrat que la nostra relació
sigui tan tempestuosa. Ja he escrit als meus germans i et dic el mateix a tu.
Marxo, marxo lluny perquè sense mi puguis ser feliç, trobis una nova companya
millor que jo i puguis gaudir de la vida.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">No m'ho tinguis en compte, no et sentis culpable per no haver pogut
portar la relació a bon port. Això sí, no m'oblidis i quan estiguis amb algú
altre pensa, encara que sigui un instant, en mi.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">No marxo a viure a un altre país o una altra ciutat lluny de vosaltres,
marxo del tot, em llevo la vida, em vull morir, potser no he sigut prou bona
per a tu. Quina pena tan gran tinc al cor.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">He de confessar-te una cosa just abans de marxar. Jo vaig matar </span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;">el</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> <span class="hiddenspellerror1">Trotsky</span>. No sé què em va passar,
devia estar ja malalta i vaig embogir de </span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;">g</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">el</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;">o</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">s</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;">ia</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">. Jo te'l vaig donar i jo
te'l vaig arrabassar.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Petons, me'n vaig.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ad</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;">e</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">u, Miquel.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1">Ooooh</span>! Genial, excepcional, amb aquests
missatges aconseguia que els tres homes se sentissin culpables la resta de la
seva vida. Ella, calculadora com la millor matemàtica, ho tenia tot preparat
per prendre els medicaments i quedar inconscient, però sense empassar-se la
dosi suficient per morir. De manera que els donava un espant de dimensions
infinites i, a més de confessar, els tindria tots al palmell de la mà,
preocupats per ella. En uns dies estaria restablerta, una temporada més fent-se
la figaflor i a la càrrega de nou.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Creieu que s’havia
acabat tot aquí? Doncs no, segueix i segueix. La molla es pot allargar més
encara o, al contrari, potser fa temps que ja ha superat el punt de no retorn.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Setmanes després
de sortir de l'hospital i passar ingressada quinze dies en un centre
psiquiàtric, només posar els peus fora, va deixar de prendre els medicaments
receptats per l'equip de metges, els quals, de fet, eren estèrils per curar la
llei <span class="hiddengrammarerror1">de Hooke</span>.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El següent que
va fer va ser portar-li al Miquel un cadell de gos per reparar... —vull dir-ho
així— la mala traça que va tenir amb el <span class="hiddenspellerror1">Trotsky</span>.
El Miquel el va acceptar de bon grat, li agradava la lleialtat dels gossos i
l'estima incondicional que aquests donen, però el que va fer l'Olga no sabia si
podria perdonar-l’hi mai, oblidar-ho segur que no.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Els germans
seguien enfrontats amb ell, les coses que figuradament havia dit per correu
electrònic el feien una persona totalment prescindible, millor ignorar-lo i un
problema menys. Un cuquet, però, els molestava en el pensament al Sergi i
l'Enric, ja que durant aquells dies de l'hospitalització de l'Olga, el Miquel
els havia semblat una persona afectuosa i cabal, lluny del posseït que semblava
en els correus.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Durant uns sis
mesos la tempesta es va calmar. La molla semblava que, fins i tot, podia
recuperar la seva forma inicial. Hi havia pau entre aquests actors. Els germans
feien la seva vida amb contactes puntuals amb l'Olga. Ella i el Miquel vivien
com una segona etapa de nuvis. Un dia ella es quedava a dormir a casa d'ell,
l'endemà potser era a l'inrevés. Moltes cases, molts llits, molta passió, però
tot mal dosificat, mal mesclat.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Potser va ser
aquest desordre el que va fer activar de nou la llei <span class="hiddengrammarerror1">de Hooke</span>, començant a tibar els extrems de la
molla en direcció contrària fins a portar-la cap al punt de trencament o de
deformació definitiva de nou.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La història es
repetia. L'Olga, després de l'estona de sexe salvatge amb el Miquel, anava a
l'ordinador de l'home, el qual dormia plàcidament després, no ens enganyem, de
l'esforç per voler fer sexe com un jovenet. Davant la <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190404T1013; mso-comment-reference: I_4;">pantalla</a><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="file:///C:/Users/Ignasi/Desktop/ESCRITS/Poemes,%20escrits%20i%20contes/2019/La%20llei%20de%20Hooke/La%20llei%20de%20Hooke%20per%20a%20Ivan.%20net.docx" id="_anchor_4" language="JavaScript" name="_msoanchor_4">[I4]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span>,
sense saber ni com ni per què, les mans van tornar a anar cap a les tecles de
les lletres per tal d’escriure un correu electrònic. Els missatges enverinats
van iniciar de nou el camí cap a les bústies dels germans.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
De les ments
dels germans només sortien els mateixos pensaments: quina mania que tenia
aquest paio en insultar-los perquè, segons ell, no feien prou cas de la
germana. Qui es creia ell que era per escriure'ls aquelles coses? No fer-hi cas
i esborrar automàticament qualsevol correu que provingués del Miquel era el més
pràctic. Això comportava, alhora, que no es parlessin entre ells i que cada u
visqués amb la seva veritat o amb la seva ignorància, però amb una hostilitat
que només la distància tenia cura que no anés a més.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
De fet, això ja
és comú quan s'apliquen fórmules científiques sense seny, el laboratori explota.
I aquell tornava a arribar a la temperatura crítica abans de la seva destrucció
final.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La relació entre
la parella, passats els coits de reconciliació, va començar a decaure de nou.
Els retrets de l'Olga cap al Miquel per no defendre-la davant de les agressions
dels germans, que ella mateixa provocava, eren constants. I també per qualsevol
cosa a la qual ella es pogués aferrar per poder amargar la vida del seu, suposat,
enamorat.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Per a mi,
evidentment, la persona més atractiva i que podia justificar més era l'Olga. La
llei de l'elasticitat és implacable i ella estava totalment immersa en ella i
en els seus efectes, era una víctima com jo. I ja se sap que la millor manera
d'entendre algú és passar pels mateixos tràngols.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Els germans i el
Miquel eren purs efectes secundaris, com el foc que es produeix en aportar
calor al fòsfor, com un canvi de color produït per un canvi de pH en una
reacció àcid-base. Res d'interessant, res a mesurar ni a observar, efectes
massa coneguts, predictibles i negligibles.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El cervell de
l'Olga va arribar a tensions extremes, mortificant tothom que hi havia al seu
voltant. Tant va ser així que, ja en caiguda lliure i final, la seva primera
víctima va ser altre cop el cadell del Miquel, l’Stalin. Aquell no podrà
oblidar mai l'efecte de perdre un company per segona vegada. Aquella fatídica
tarda, quan va tornar de la feina, se'l va trobar al passadís, com quan dormia,
però la sang que li vessava de la boca, del nas i la llengua, el van fer
arribar a la conclusió que també havia estat enverinat. Es va asseure derrotat
a la seva taula de treball, on al cap d'una estona va poder veure una nota de
l'Olga i uns correus electrònics cap als seus germans on de nou s'acomiadava de
tots. Marxava perquè no podia viure sentint-se tan poc estimada, tan
menyspreada i ignorada per la gent que ella estimava més del món i a la qual es
lliurava incondicionalment en tot el que la necessitessin, li demanessin o no.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
«Potser sereu
culpables de la meva mort, però no us hi sentiu» deien els papers i les lletres
de la pantalla.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Quina jugada
mestra, fer sentir els altres responsables de la seva mort, només amb
l'objectiu d'amargar-los la resta de les seves vides, de nou.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El Miquel va
trucar als germans, ignorant de tots els correus que havien rebut al seu nom,
dient-los que anessin corrents cap a casa de l'Olga. Ella estava a punt de
cometre un nou intent de suïcidi i que ell corria també cap allà. A veure si
algú arribava a temps de salvar-la.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Els germans,
desconcertats per la naturalitat amb què els parlava el Miquel, després de
l'allau d'improperis, insults i vexacions que havien sofert per part d'ell, van
sortir tan de pressa com van poder cap a casa de la seva germana.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Com diu la llei <span class="hiddengrammarerror1">de Hooke</span>, quan un cos sobrepassa el punt de
deformació, aquest ja no recupera la seva posició inicial de forma espontània i
l'Olga aquest cop l'havia sobrepassat i de molt. O el seu cos no estava
preparat per rebre un nou còctel de medicaments o va calcular malament, de
manera que aquesta vegada sí que ho va aconseguir involuntàriament. Al cap
d'una estona llarga d'haver pres els medicaments, va morir, com una <span class="hiddenspellerror1">Marilyn</span> agafada als llençols del llit, com si
pogués escalar per ells i salvar-se, com si volgués aferrar-se a algú, però ja
feia temps que no hi havia ningú.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
En obrir la
porta del pis i obrir les portes que anava trobant tancades, el cor li anava
desbocat, potser moriria ell i tot. Finalment va obrir la porta de l'habitació
i allà estava ella, ajaguda sobre el llit, morta. Res a fer. El senyor <span class="hiddenspellerror1">Hooke</span> segurament no ho havia previst, però la
molla ja havia quedat totalment deformada, destrossada i allongada dins del cap
de la pobra Olga.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Els germans, que
van arribar al cap d'unes hores perquè vivien lluny, van mirar amb desconfiança
el Miquel. Ell els va mirar amb ulls plorosos i s'hi va abraçar.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
«Ho sento»
repetia, «No he sabut fer-la feliç, la pobra Olga estava trastocada, embogida».
El Miquel no podia contenir les llàgrimes de pena, de ràbia i de descans, cada
una pertanyia a una emoció diferent.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Van acordar que
els germans s'ocuparien de tots els tràmits, de la incineració i que el Miquel
ocuparia un paper al costat seu, com a parella intermitent de la seva germana.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
No van comentar
res dels correus rebuts per part d'una persona que hauria de ser menyspreable,
egocèntrica i boja, perquè estaven davant d'un Miquel afectuós, emotiu i seré,
a pesar d'aquell moment de tensió.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El dia en què
els van lliurar les cendres, en una horrible urna daurada, va ser trist, pesat
i negre. Un cop es va acabar tota la cerimònia, la dona de l'Enric es va
acostar al Miquel, deixant-se anar del braç del seu marit amb certa violència.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Mira, Miquel,
no ens coneixem, però jo no puc callar —va dir la dona.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Diguem. Què
passa? —va respondre un ensopit Miquel.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Que què em
passa? Com tens la barra d'estar aquí com si no passés res després d’haver-nos
estat enviant correus dient-nos de tot i més? I avui, com un xaiet, del nostre braç.
No tens vergonya tu o què? —deia mentre el marit l'estirava per no entrar en
conflicte.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Jo no us he
enviat mai cap correu. De què parles? Si ni tan sols conec la vostra adreça.
L'Olga m'hauria matat si sap que us escric a vosaltres encara que fos per
saludar-vos, imagina’t si ho hagués fet per insultar-vos. Ella parlava de
vosaltres com si fóssiu uns monstres i no volia saber res de vosaltres, i menys
que em posés pel mig. Jo, per respecte a ella, sempre m'he mantingut distant.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
En aquell
moment, davant la portalada de l'església, amb tots els sants del pòrtic
romànic mirant-los, va caure el xàfec virtual més gran vist fins a aquell
moment. Tothom va entendre que havia sigut l'Olga la que els volia,
incomprensiblement, enfrontats, la que volia fer mal al Miquel torturant-lo i
matant-li els cadells que ella mateixa li regalava. Que ella, de fet, no havia
d'haver mort. Que tot eren intents mesurats per tenir-los lligats
emocionalment, innocents o culpables, tant era, però que tots mengessin de la
seva mà, en què la seva ment distorsionada posava l'aliment de l'amor i del
desamor.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Davall d'aquell
xàfec i amb tota la revelació que havien tingut, no es podia solucionar res. Necessitaven
un temps per pair-ho, veure's de nou més endavant i aclarir tot el que fos
possible.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Els germans li
van donar l'urna al Miquel. Ell era el que necessitava tenir-la més a prop. Li
van proposar que les aboqués en un racó del jardí, sota un arbre, o en la finca
que tenien al camp. El Miquel se'ls va mirar compassiu. «L'Olga junt amb els
gossos que ella em va matar brutalment, al costat dels meus companys que havien
estat lleials fins al final?». No ho podia permetre. Tenir-la a casa en un
armari encara menys, aquella era capaç de ressuscitar en forma d'espectre i no
abandonar-lo mai més. Amablement els la va tornar. —Millor que us la quedeu
vosaltres. Poseu-la al panteó familiar o on vulgueu. Jo haig de passar pàgina,
capítol, llibre, fins i tot.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
El Sergi, el
dissenyador gràfic, trencant aquell gèlid moment format i que els lligava a
tots per primer cop, va intentar sortir-se'n, fent el comentari més insensat
que se li va ocórrer:<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
—Vinga! Anem!
Que jo he d'acabar una feina, uns pòsters per a un físic que dona una
conferència a la universitat sobre la llei <span class="hiddengrammarerror1">de
Hooke</span>. Quina absurditat! L'heu sentit alguna vegada? Va d'una molla que
s'estira i s'arronsa.<o:p></o:p></div>
<br />
<div style="mso-element: comment-list;">
<!--[if !supportAnnotations]-->
<!--[endif]-->
<div style="mso-element: comment;">
<!--[if !supportAnnotations]-->
<div class="msocomtxt" id="_com_1" language="JavaScript">
<!--[endif]--><span style="mso-comment-author: Ivanhg; mso-comment-providerid: None; mso-comment-userid: Ivanhg;"><!--[if !supportAnnotations]--><a href="https://www.blogger.com/null" name="_msocom_1"></a><!--[endif]--></span>
<div class="MsoCommentText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt;"><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span></div>
</div>
</div>
</div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-56832867825942098462019-02-27T07:48:00.000-08:002019-02-27T07:48:32.826-08:00Usedom
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
pecat més antic de tots era present a cada racó del món. No hi havia ningú que
pogués escapar d’ell, cruel i sense cap escrúpol, perquè no feia distincions de
raça, sexe o classe social. El pecat et prenia el seny en qualsevol moment de
la vida, esdevenint els pecadors simples ninots de roba a mercè d’aquell
llastre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La
llunyana illa d’Usedom no havia de ser diferent. El caprici de la natura la va
situar al nord d’Alemanya, en la desembocadura del riu Òder, col·locada per
separar una gran llacuna dolça del mar Bàltic.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
petit territori, un cop acabada la II Guerra Mundial, va ser víctima d’una
irregularitat política. Va ser dividida o mal repartida entre dos països, la
República Democràtica d’Alemanya i Polònia. El primer país va ser afavorit amb
el vuitanta-cinc per cent del territori, però amb menys de la meitat de la
població, i el segon es va quedar amb una petita ciutat, o un gran poble, a l’extrem
oriental, que no arribava ni al quinze per cent de la superfície, però amb la
majoria de la població.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En
plena guerra freda, i amb els països aliats tan propers, totes les fronteres i
les activitats dels seus ciutadans estaven vigilades en extrem. El pecat més
comú sobrevivia en aquest entorn, atacant sense pietat els homes i les dones
que intentaven viure en un règim comunista que, en lloc d’alliberar-los, els
esclavitzava a portar una vida plena de por i misèria.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Aquest
és l’ambient en què l’<span class="hiddenspellerror1">Anatol</span> i la <span class="hiddenspellerror1">Jasia</span>, polonesos, vivien a Usedom durant els
seus primers anys de matrimoni, cap al 1952. Gairebé tota Europa era grisa,
pobra i fosca, l’illa d’Usedom no se salvava d’aquesta xacra.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Tot
i les restriccions <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190222T1115; mso-comment-reference: I_1;">sobre</a></span><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="https://www.blogger.com/editor/static_files/blank_quirks.html#_msocom_1" id="_anchor_1" language="JavaScript" name="_msoanchor_1" onmouseout="msoCommentHide('_com_1')" onmouseover="msoCommentShow('_anchor_1','_com_1')">[I1]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span><span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">
la població i que els soldats d’ambdós cantons vigilaven que es complissin
escrupolosament les normes quant a moviment i reunió, els joves de la ciutat
trobaven les maneres per reunir-se al vespre o a la nit i poder parlar tant de
coses quotidianes com de política, literatura o art.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La
parella pertanyia a un grup que s’aplegava cada dilluns i dijous, format
habitualment per entre set i onze persones. Es reunien gairebé sempre a casa de
la <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190226T1503; mso-comment-reference: I_2;"><span class="hiddenspellerror1">Wikta</span></a></span><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="https://www.blogger.com/editor/static_files/blank_quirks.html#_msocom_2" id="_anchor_2" language="JavaScript" name="_msoanchor_2" onmouseout="msoCommentHide('_com_2')" onmouseover="msoCommentShow('_anchor_2','_com_2')">[I2]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span><span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">,
un apartament amb només dues habitacions, en un petit bloc de pisos d’aspecte
trist a causa del formigó gris de les parets exteriors i el mobiliari antiquat
de l’interior. La vida, els sous, el criteri dictatorial no donaven per a més.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La
<span class="hiddenspellerror1">Wikta</span> era una noia jove de vint-i-tres
anys, molt madura i culta a causa d’una fèrria educació. Si a aquestes bondats
li afegies que era rossa amb ulls blaus cel extremadament clars i d’una bellesa
alemanya difícil d’igualar, tenies la mescla perfecta per fer caure la gent en
el pecat més difícil <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190222T1118; mso-comment-reference: I_3;">d’evitar</a></span><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="https://www.blogger.com/editor/static_files/blank_quirks.html#_msocom_3" id="_anchor_3" language="JavaScript" name="_msoanchor_3" onmouseout="msoCommentHide('_com_3')" onmouseover="msoCommentShow('_anchor_3','_com_3')">[I3]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span><span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">,
la gelosia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L’<span class="hiddenspellerror1">Anatol</span> s’estimava bojament la seva dona. Ella,
no obstant això, notava que quan la <span class="hiddenspellerror1">Wikta</span>
estava davant, ella desapareixia, es tornava invisible i, si donava alguna
opinió sobre el tema que estaven debatent, ningú li feia cas. Tots estaven
pendents de l’amfitriona, que era qui marcava de forma vehement el ritme i els
temes a tractar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Hem
de fer un viatge a Leningrad! —va dir la bellesa alemanya.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Leningrad?
—va preguntar estranyat l’<span class="hiddenspellerror1">Eryk</span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—És
clar que sí, <span class="hiddenspellerror1">Eryk</span>. Hem de visitar el museu
de l’<span class="hiddenspellerror1">Ermitazh</span>. Podrem veure milers de
pintures i escultures.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Tots
se l’escoltaven sorpresos per la iniciativa de fer un viatge tan llarg, amb la
misèria en què vivien tots.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Hi
ha obres de Miquel Àngel com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el Noi
ajupit</i>, de Rubens, de <span class="hiddenspellerror1">Tiziano</span>, de
Velázquez, de Rafael hi ha <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Verge i el
nen</i>, de <span class="hiddenspellerror1">Leonardo da</span> <span class="hiddenspellerror1">Vinci</span> tenen la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Madonna <span class="hiddenspellerror1">Litta</span></i>, de <span class="hiddenspellerror1">Canova,</span> l’escultura de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tres Gràcies</i>, peces del neolític, petròglifs... Una infinitat de
coses a les quals no podem renunciar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Jo
l’únic que sé del museu —va dir l’<span class="hiddenspellerror1">Eryk,</span>
fent riure a tothom— és que una tsarina va fer que seixanta-cinc gats el
vigilessin per allunyar les rates dels manuscrits i les obres d’art.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—<span class="hiddenspellerror1">Eryk</span>! Quina cultura que tens! Que no vas anar a
l’escola? —va estampar-li una altra companya de tertúlia, l’<span class="hiddenspellerror1">Adelajda</span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—No
tenim per què fer-ho ràpid ni precipitar-nos, però seria una opció per anar-hi
un estiu. Des d’aquí, del port de <span class="hiddenspellerror1">Ṥwinoujṥcie</span>
surt un ferri, crec que un cop al mes, fins a <span class="hiddenspellerror1">Sverdlovsk</span>,
on van assassinar al tsar Nicolau II i tota la seva família, un cop allà estem
a una hora en autobús fins a la ciutat i el museu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Jo
hi tinc uns parents —va dir l’<span class="hiddenspellerror1">Adelajda</span>—.
Els puc escriure, i que ens deixin estar uns dies a casa seva o d’alguns amics.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Oh!
Això seria fantàstic —exclamà la <span class="hiddenspellerror1">Wilka</span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Tots
es van posar a parlar sobre el viatge, visitar l’URSS, el que podrien aprendre
sobre arts i tresors desconeguts. La conversa anava pujant de to i excitació,
menys per a la <span class="hiddenspellerror1">Jasia</span>, que només perquè ho
hagués proposat la magnífica i perfecta <span class="hiddenspellerror1">Wilka</span>
ja hi trobava totes les pegues que els altres oblidaven.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Callada,
els observava a tots i rumiava. Com creien que deixarien viatjar un grup més o
menys nombrós de joves? Amb quins diners comptem? Quan? Doncs tots treballaven
a diferents fàbriques de la ciutat. Aquella proposta era inviable, encara gràcies
si podien aconseguir algun llibre d’aquest o d’altres museus en la biblioteca
de la ciutat i poder-los fullejar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Es
va aixecar de sobte i tallant a tots la conversa, en què ja es veien passejant
per la riba del riu Neva a Leningrad, va dir-los que marxava a dormir, que
havia de llevar-se aviat, per segurament fer un torn i mig, i li calia dormir.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Anem,
doncs —va dir l’<span class="hiddenspellerror1">Anatol</span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—No,
no cal. Queda’t i parleu del viatge, ja vindràs més tard. Casa nostra no està
lluny, en cinc minuts em ficaré dins del llit. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Va
esquivar el seu marit, que de bon grat es va quedar a seguir la reunió.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Certament,
no va passar massa estona quan la <span class="hiddenspellerror1">Jasia</span> es
cobria amb gruixudes mantes per poder passar la nit confortablement. Mirant el
paper desgastat i ennegrit que recobria les parets de l’estudi on vivien, el
cap no la deixava caure en el son. Només pensava en l’estupidesa de la
proposició del viatge, en la <span class="hiddenspellerror1">Wikta</span> i el
seu innegable atractiu, en el seu marit i els altres amics anul·lats per uns
simples cabells rossos i una mirada, això sí, oceànica. Lentament, els
pensaments van esdevenir un cabdell, aquest es va instal·lar entre el ventre i
el cor de la noia. El cap era una autopista d’emocions i sentiments
contradictoris fins a arribar a aquella línia tan estreta que separa la
lucidesa de la bogeria, el normal de l’excepcional, o el bé del mal. Obnubilada
per la tardança de l’<span class="hiddenspellerror1">Anatol</span> i sense cap
sensació que la dugués al repòs nocturn, la seva ment malalta i pecadora de
gelosia va anar elaborant un pla per venjar-se de la <span class="hiddenspellerror1">Wikta</span>, del seu marit i de la resta del grup. Ho
veia i ho entenia de forma clara, cap dubte, havia d’acabar amb aquella
història del grup i de la líder que li posseïa l’enteniment nuvolat amb
irrefrenable gelosia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
marit, ullerós de no haver dormit en tota la nit, va arribar a casa just quan
la seva dona anava a llevar-se per anar a la feina.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Què
fas arribant a aquestes hores? —li va etzibar molesta—. Has passat la nit amb
la <span class="hiddenspellerror1">Wikta</span>?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Sí,
amb ella i amb tots els altres companys. Llàstima que haguessis de marxar. Ens
hem anat enredant parlant del viatge al museu i gairebé ja el tenim muntat,
quan i com anirem, les coses que veurem...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
noi seguia parlant sense adonar-se que només feia que deixar créixer la gelosia
dins de la seva dona. Tots aquells afalagaments, que ja venien de lluny,
convertien la dolça <span class="hiddenspellerror1">Jasia</span> en un monstre
posseït per la gelosia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
pecat li va fer perdre l’enteniment, per una banda, però alhora la va dotar d’una
habilitat fora del comú per ordir un pla per eliminar-los, sense importar-li
les <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190222T1128; mso-comment-reference: I_4;">conseqüències</a></span><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="https://www.blogger.com/editor/static_files/blank_quirks.html#_msocom_4" id="_anchor_4" language="JavaScript" name="_msoanchor_4" onmouseout="msoCommentHide('_com_4')" onmouseover="msoCommentShow('_anchor_4','_com_4')">[I4]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span><span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Els
següents caps de setmana i les següents trobades furtives a la nit van servir
perquè, per una banda, el grup anés dissenyant el viatge a Leningrad i, per
altra, que la <span class="hiddenspellerror1">Jasia</span> seguís maquinant el
seu pla maquiavèl·lic.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Acompanyats
d’unes ampolles de vodka van decidir que el millor seria anar-hi a l’estiu, la
temperatura i, per tant, els moviments serien més fàcils, tampoc els caldria
tant equipatge. Passarien uns quinze dies a la ciutat, més un parell per a l’<span class="hiddengrammarerror1">anada</span> i un parell per a la <span class="hiddengrammarerror1">tornada</span>. Van escriure als parents i amics amb
més confiança per confirmar que podien quedar-se a les seves cases i les dates.
Pel que fa al museu van elaborar un extens llistat de les obres imprescindibles
de veure, també volien visitar la ciutat. Havien d’aprofitar l’ocasió per poder
conèixer com es vivia en una gran ciutat i com vivien els russos. Se sentien
moltes coses i ells tindrien el privilegi de veure-les <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190222T1133; mso-comment-reference: I_5;">en persona</a></span><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="https://www.blogger.com/editor/static_files/blank_quirks.html#_msocom_5" id="_anchor_5" language="JavaScript" name="_msoanchor_5" onmouseout="msoCommentHide('_com_5')" onmouseover="msoCommentShow('_anchor_5','_com_5')">[I5]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span><span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Viatjar
des de la petita illa fins a Leningrad només ho podrien fer un cop a la vida.
El cost del viatge era elevadíssim, una fortuna comparada amb els seus sous,
però havien d’aprofitar-ho, eren joves, ara o mai. Eren cultes, visionaris,
aventurers, agosarats... era clar, era aquell estiu o mai. I ‘mai’ no existia
en el seu vocabulari, i més després de diverses copes de vodka.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La
<span class="hiddenspellerror1">Jasia</span> seguia el corrent, entusiasmada, no
deixava veure cap pista sobre el seu pla alternatiu i definitiu. Alhora anava
també elaborant-lo i, sorpresa, s’adonava que no era tan complicat com pensava.
Letal sí que ho era, gràcies a la conjuntura de la dictadura comunista en què
vivien.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Un
dissabte al matí en què el jove matrimoni esmorzava tranquil·lament, sabent que
tenien tot el dia per a ells. La noia mirava, ara ja falsament enamorada, el
noi, que, afalagat per la mirada, es deixava estimar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Haig
de dir-te una cosa important —va dir la <span class="hiddenspellerror1">Jasia</span>
amb veu acaramel·lada.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Què
és? —encuriosit, li va respondre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—És
que no estic segura de si t’ho prendràs bé? —murmurà fingint angoixa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Ei!
Ei! Que som una parella i ens estimem. Em pots dir qualsevol cosa, que jo ho
entendré. De veritat! Digues!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Vols
dir? Jo... potser he estat una mica estranya aquests últims mesos. Tot això del
viatge m’atabala una mica, no estic tan entusiasmada com vosaltres, potser...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—No,
<span class="hiddenspellerror1">Jasia</span>, no. Sí que et veia més callada a
les reunions, però no passa res. Potser som nosaltres que estem massa excitats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Bé,
<span class="hiddenspellerror1">Anatol</span>, t’haig de dir... Haig de dir-te...
No hauria pensat mai que això fos tan difícil.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Què
m’has de dir? Tranquil·la.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Esperem
un fill, <span class="hiddenspellerror1">Anatol</span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La
cara del noi va canviar de la sorpresa a la incredulitat, al dubte i, finalment,
a l’alegria, agafant la seva dona encara en pijama i donant voltes sobre si
mateix.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—De
veritat? Oh! <span class="hiddenspellerror1">Jasia</span>, em fas l’home més
feliç del món! Quan ho diguem a les famílies no s’ho creuran! Que content
estic! I a la pròxima reunió quan ho fem saber als amics, a la <span class="hiddenspellerror1">Wikta</span>...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Aquell
nom va encendre l’interruptor que posava en marxa la maquinària perquè el pla
de la noia ja no tirés enrere, fins a aquell moment encara podia haver-hi una
possibilitat, però ara ja no.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Espera,
espera. Deixa’m a terra, que ja tinc prou marejos cada dia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Però
et trobes bé? Està tot bé? Has anat al metge? —preguntava el futur pare sense
deixar-la respondre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Sí,
ja hi he anat, però només per confirmar l’embaràs. Ara haig de començar a fer
les visites de rutina.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Quan
ho diem? Que feliç soc, estimada! No et deixaré sola, anirem plegats a totes
les visites, seré un pare modèlic. Com li posarem?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Jo
que sé, encara no he tingut temps de pensar-hi.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Si
és nen... <span class="hiddenspellerror1">Jarek</span> com el meu pare, si és
nena... <span class="hiddenspellerror1">Sylwia</span> com la teva mare. Que et
sembla bé? T’agraden?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Ja
veurem, ja veurem... No penses en res més ara? —va preguntar-li expressament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—No!
En què he de pensar més si no que seré pare.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—El
viatge, <span class="hiddenspellerror1">Anatol</span>, el viatge... Jo no puc
venir amb vosaltres, és massa arriscat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
rostre del noi va tornar a passar per un munt de gestos que expressaven els
seus sentiments. Dubte, contradicció, negació, tristesa, sorpresa... tots van
creuar en uns moments per la seva ment.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Compten
amb nosaltres, amb els nostres diners per fer bossa per a tots. La <span class="hiddenspellerror1">Wikta</span>...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Mira,
<span class="hiddenspellerror1">Anatol</span> —va dir empassant-se el fàstic que
li provocava el nom de la fabulosa rossa—, jo no hi aniré, però tu sí que hi
pots anar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—No,
no...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Et
dic que sí, fa mesos que ho preparem i és una oportunitat única per a tu i...
per als altres. Seran quinze dies i a mi encara em faltaran un parell de mesos
perquè arribi l’hora del part. Tu hi aniràs i prou! T’ho dic de veritat! —deia
mentre els sentiments es mesclaven dintre seu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">No
va ser gens fàcil, però a poc a poc el va anar convencent que era el més
raonable. Ell podria gaudir del viatge dels seus somnis i ella esperaria a casa
tenint cura de l’embaràs. Ningú sabia si més endavant canviarien les coses i
podrien tornar-hi tota la família i ell podria fer-los de guia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La
ment és meravellosa i maquiavèl·lica alhora, convivint dins la <span class="hiddenspellerror1">Jasia</span> els dos vessants al mateix temps, sense
interferir-se.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Va
arribar l’estiu i amb ell els preparatius del viatge. Tot va anar més de pressa
del que pensaven i, en un vist i no vist, la <span class="hiddenspellerror1">Jasia</span>
preparava l’equipatge del seu marit. La roba, el calçat, els utensilis d’higiene
personal i els prospectes i guies de Leningrad i del museu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Era
el matí d’un dimecres del mes de juliol quan tot el grup d’amics es va embarcar
destí <span class="hiddenspellerror1">Sverdlovsk</span>, al fons de l’anomenat
golf de Finlàndia i on hi havia un dels palaus més luxosos dels tsars, amb uns
jardins replets d’escultures i fonts. Una cosa mai vista pels integrants del
grup.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Cuida’t
molt, t’enyoraré —li deia l’<span class="hiddenspellerror1">Anatol</span> a la
seva dona.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—Així
ho faré. Aviat estaràs de tornada —li responia ella, sabent que si el seu pla
sortia bé, no es tornarien a veure mai més.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
buc va destensar les cordes gruixudes que el subjectaven a terra ferma i amb un
moviment lent, però decidit, va anar separant-se del moll. La <span class="hiddenspellerror1">Jasia</span> junt amb altres amics i parents s’acomiadaven
de l’afortunat grup fins a ser només una petita figura dins el mar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Mentre
rebia les felicitacions i els comentaris de la gent per l’embaràs, ella se’ls
mirava amb cara de compassió, però d’alegria també. Gràcies a ella, la
intel·ligent rossa, la meravellosa i perfecte <span class="hiddenspellerror1">Wikta</span>
desapareixeria per sempre de les seves vides, ja podria dormir tranquil·la,
criar el seu fill lluny del continu llastre de la gelosia desbocada que li
encongia el cor i la tornava boja. Això sí, no estava folla, sabia molt bé el
que es feia i per què ho feia; estava tot justificat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
seu pla era perfecte, no tenia cap fissura. S’alliberava i alliberava tots els
altres d’aquella gangrena putrefacta que, sense dubtar-ho, destruiria
implacablement un munt de famílies si ella no actuava fermament per evitar-ho.
Tothom perdria alguna cosa, ella també, però en moltes ocasions les pèrdues, encara
que doloroses, obren les portes a noves coses que mai havies sospitat poder-ne
gaudir.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
grup, a poc a poc, es va anar dissolent, quedant que, si algú rebia una trucada
dels parents de Leningrad, ho farien saber a tots.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Un
cop sola va mirar, per última vegada, en la direcció on devia estar el vaixell
i es va dirigir cap a una oficina de la policia polonesa. Un cop allà, ràpida
com la fiblada d’una serp, va treure un gruixut sobre amb documentació que
havia preparat amb molta cura i el va dipositar a la bústia sense cap
referència exterior, però amb una mortífera informació en l’interior.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Va
seure en un banc d’un jardí des d’on veia la frontera amb la República
Demòcrata d’Alemanya, de fet el límit entre els dos països es veia des de
gairebé qualsevol punt de la ciutat. Com és que havia nascut en aquell lloc
perdut del món? Com és que pertanyia a un país però el terreny, l’illa, era
geogràficament d’un altre? Qui posava les fronteres? Qui havia posat aquella en
concret? Per què existien aquestes irregularitats en el món? Com la <span class="hiddenspellerror1">Wikta</span>, que no deixava de ser una persona en un
lloc on no havia de ser. Una irregularitat i punt, res més.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
grup de viatgers va fer terra com estava previst i, després d’un altre tram del
viatge amb autobús, van arribar fins a la magnífica Leningrad. Només en posar
els peus a terra soviètica es van repartir per les cases que els acollien.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Exultants
i relaxats van visitar la ciutat durant un parell de dies: l’impressionant riu,
els ponts, els palaus, les biblioteques... tot era gegantí comparat amb les
dimensions de la seva petita ciutat confinada en un extrem de la llunyana illa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
tercer dia de l’estada tenien els passis per entrar al colossal<a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20190226T1530; mso-comment-reference: I_6;"> </a></span><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="https://www.blogger.com/editor/static_files/blank_quirks.html#_msocom_6" id="_anchor_6" language="JavaScript" name="_msoanchor_6" onmouseout="msoCommentHide('_com_6')" onmouseover="msoCommentShow('_anchor_6','_com_6')">[I6]</a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span><span class="hiddenspellerror1"><span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ermitazh</span></span><span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">,
palau d’hivern dels tsars. Ja des de fora observaven meravellats aquell conjunt
immens d’edificis amb el seu característic color verd pàl·lid de la façana.
Imaginaven tot el que contindrien els centenars de sales i passadissos, no
podrien veure-ho tot, ni tan sols recordar una petita part de tots els tresors
que hi trobarien. Un museu era el millor destí que podien haver donat a aquell
ostentós palau. Un cop morts els <span class="hiddenspellerror1">Romanov</span>, visca
el comunisme. Aquell era un bon exemple per a tothom, una lliçó per a tots els
capitalistes del món de com cal aprofitar les coses per al gaudi de tothom.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Quan
ja estaven a punt de travessar la línia d’entrada, un grup de policies els va
rodejar i sense cap explicació els van fer entrar en uns furgons blindats. L’<span class="hiddenspellerror1">Anatol,</span> abans de pujar-hi, li va semblar
entendre que parlaven que ja tenien a les seves mans els traïdors de la mare
pàtria.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ningú
sabia on es trobaven, aïllats els uns dels altres, van passar els dies. Els
parents, desesperats, els buscaven per tota la ciutat infructuosament. Havien
desaparegut de sobte, des de l’entrada al museu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Durant
aquells dies de confinament, por i silenci, la documentació que la <span class="hiddenspellerror1">Jasia</span> havia dipositat a la bústia va fer el
mateix viatge que ells.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Un
matí, després de no se sap quant de temps, els van treure de les cel·les i els
van portar davant d’un jutge. Era el primer cop que es veien tots en molts
dies, tots estaven aterrits, desconcertats, bruts i desmillorats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
jutge parlava en rus, ells havien d’entendre’l, però hi havia un home d’aspecte
gris que els traduïa al polonès tot el que s’anava dient des de dalt de l’estrada.
El magistrat tenia a les mans tot de papers que havia extret d’un sobre anònim
i que provaven sense cap mena de dubte que cada membre d’aquell grup es reunia
a la part polonesa de l’illa d’Usedom per conspirar contra el govern, contra l’autoritat
comunista, contra el líder absolut de totes les terres soviètiques. Algú els
havia delatat i, si s’esbrinava qui havia sigut, se’l condecoraria amb una de
les més altes distincions de la república. Pel que feia a ells, no calia
judici, amb les proves n’hi havia prou. Serien condemnats a treballs forçats,
fins que les forces els mantinguessin vius, en diversos gulags siberians. Un
crit fort, que devia ser un: Visca l’URSS! o alguna cosa semblant, i van ser
separats, sense veure’s, ni saber els uns dels altres mai més.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Les
famílies, desesperades a Usedom, van rebre una carta del consolat rus a
Varsòvia en què se’ls explicava el destí del grup de joves acusats d’alta
traïció i els advertia que no fessin cap esforç en buscar-los, ja que estaven a
milers de kilòmetres en mig dels freds siberians, on més aviat que tard
moririen i així s’executaria la condemna.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La
<span class="hiddenspellerror1">Jasia</span> llegia la carta somrient, tot havia
sortit més que bé. La <span class="hiddenspellerror1">Wikta</span> i tots els
seus gossos que la seguien bavejant per allà on ella caminava ja estaven tots exterminats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Amb
una mà gronxava el cotxet on dormia plàcidament el petit <span class="hiddenspellerror1">Jarek</span>, va mirar amb certa melancolia l’habitació
que feia de cuina, menjador i habitació de dormir, tot en una, potser el seu <span class="hiddenspellerror1">Anatol</span> no era tan mal noi al cap i a la fi.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En
mirar la taula parada, es va adonar d’una forquilla que no estava alineada
perfectament amb la resta de coberts. Va corregir la posició suaument mentre en
un sospir inesperat deia:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">—No,
<span class="hiddenspellerror1">Jarek</span>, no pot haver-hi cap irregularitat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div style="mso-element: comment-list;">
<!--[if !supportAnnotations]-->
<!--[endif]-->
<div style="mso-element: comment;">
<!--[if !supportAnnotations]-->
<div class="msocomtxt" id="_com_4" language="JavaScript" onmouseout="msoCommentHide('_com_4')" onmouseover="msoCommentShow('_anchor_4','_com_4')">
<!--[endif]--><span style="mso-comment-author: Ivanhg; mso-comment-providerid: None; mso-comment-userid: Ivanhg;"><!--[if !supportAnnotations]--><a href="https://www.blogger.com/null" name="_msocom_4"></a><!--[endif]--></span>
<div class="MsoCommentText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt;"><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span></div>
</div>
</div>
<!--[if !supportAnnotations]-->
<!--[endif]-->
</div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-89155728803177113632019-01-18T02:55:00.001-08:002019-01-18T02:55:56.657-08:00Innocents!
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Dormir era impossible. Voltes i més voltes en
un llit on tota la roba s’acumulava en un extrem o quedava estesa per tot el
terra del voltant. Dutxes, aigua gelada, aigua bullent, whisky o qualsevol
altra beguda que contingués alcohol mesclat amb les càpsules que algun amic li
passava. Finalment, dues hores abans de llevar-se per anar a treballar, queia esgotada
a l’atzar en algun lloc de la casa. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquell dia, quan el despertador va sonar, va
despertar-se asseguda en la incòmoda cadira de la cuina. Damunt la taula, un
cendrer ple a vessar de burilles i cigarrets mal acabats presidia el centre,
rodejat d’un envàs buit de suc de fruites, un got de plàstic aixafat, líquid vessat
i restes d’unes galetes integrals caducades.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Es va mirar, sense reconèixer aquelles masses
de greix que s’havien instal·lat en la seva panxa des que s’acostava, cada cop
més, a la cinquantena. L’instint la va fer anar ràpidament cap a l’habitació
per aturar aquell aparell que emetia sense treva un so estrident. En mirar per
la finestra i veure un home que l‘observava des de l’edifici del davant, va ser
conscient de la seva nuesa. En un cop de geni va fer córrer les cortines i
maleir aquell home obscè. No era la primera vegada que l’enxampava mirant. Si
ella tenia el costum d’anar despullada per casa, els altres no n’havien de fer
res. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El cap li bategava amb una força especial
aquell matí. Una nova dutxa, una dosi de cafeïna adequada i al carrer. A veure
què hi havia de nou aquell dimecres gris de primers del mes d’abril. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Abans de pujar al cotxe, va comprar el diari en
el quiosc de la cantonada. La venedora era un bon indicatiu del seu aspecte, ja
estava acostumada a la mirada d’espant que feia la dona quan havia tingut una
mala nit com la passada. Aquella mirada l’ajudava a saber com la veurien els
altres companys a la feina. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va deixar el diari i la bossa sobre el seient
del copilot, no trobava la clau. Era impossible, si la tenia a les mans feia un
segon. S’adonà que se l’havia deixat<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>penjant del pany de la porta. El renec va ressonar per tot l’aparcament.
Va sortir dificultosament, la va agafar i, en tornar a seure, es va fixar en la
portada del diari. Una gran foto del cos d’una noia ocupava gairebé tota la
plana, el titular deia que una noia, filla del magnat de la cadena d’hotels Mirtra,
havia aparegut assassinada al parc de la Ciutadella. Semblava que era una
exclusiva sobre una hereva desconeguda, però ella va tenir la sensació que
coneixia aquella noia d’alguna cosa. Tot i que la fotografia, feta des de
lluny, era de molt baixa qualitat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En obrir la porta de la feina, de cop es va
trobar amb el Pere, el seu company, de cara.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Hòstia, Ferrer, quina pinta fots avui. Que
t’ha passat una piconadora per damunt?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Jo també t’estimo, Pere. Em pots portar un
cafè sol i ben carregat, si us plau. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Jo te’l porto, però tu botonat la brusa, que
vas ensenyant tots els sostenidors. Que te’ls vegi jo ja està bé, però
tothom...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Ferrer va deixar el diari damunt de la taula
i va engegar l’ordinador, va repassar les notes que li havien deixat i, fins
que no es va despertar pel cop que va fer el Pere en deixar el cafè, no va ser
conscient que encara no s’havia cordat la brusa. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Beu el cafè i espavila. La central ens ha
traspassat el cas d’aquesta noia a aquesta comissaria i el capo ens ha manat
que anem a l’institut forense a recollir l’autòpsia i a veure què podem
esbrinar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No pots parlar sense cridar, i més lentament?
—va recriminar-li, mentre intentava sense massa èxit cordar la brusa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No! I, si segueixes així, ho enviaràs tot a
rodar. Anem!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La parella d’agents de la policia de Barcelona
va pujar al C3 negre que tenien assignat per quan havien de desplaçar-se per la
ciutat. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En arribar, la noia va mirar l’edifici
tapant-se el resol amb el braç. El departament forense estava emplaçat en una
sala subterrània de l’Hospital de la Vall d’Hebron; la visió de l’altura d’aquella
mola de pisos vermells que es perdien en els núvols la va marejar. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Espera un moment, Pere, deixa’m fer un
cigarret. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Quina paciència s’ha de tenir amb tu —va dir
el noi.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Et fots! Collons! Jo sí que tinc paciència! Vinga,
anem! —va protestar llençant el cigarret que acabava d’encendre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La parella es va mesclar amb un riu de gent que,
un cop a dins, es repartia per tot arreu. Ells van buscar l’ascensor que els
hauria de portar fins a la tercera planta sota terra. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Les portes es van obrir donant a una àmplia
sala, tota de diferents tons grisos. Terra, parets i mobles. Treballar en
aquell cau tot el dia havia de provocar depressió profunda, van pensar tots dos
alhora. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Bon dia, som els agents Mireia Ferrer i Pere
Amorós, venim pel resultat de l’autòpsia de... —va dubtar en dir el nom,
buscant en les notes com es deia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Hòstia, Pere, mira que ets negat. Perdona,
noia, de l’Eva Scott.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—D’acord, ara els fem una còpia. Volen veure el
cos? —va preguntar la doctora, que tenia la pell amb un color grisenc de
cadàver.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sí, sí, és clar —van dir tots dos a l’hora.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Anem, la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">morgue
</i>està al final d’aquest passadís. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els tres van encaminar-se, la doctora davant,
el Pere fent gestos obscens darrere, al costat de la Mireia, que no sabria on
posar-se si la doctora es girava i l’enxampava. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En entrar, la sala estava freda, molestava i
tot. La doctora va obrir una porta i va estirar cap a fora el cos de la noia.
Va aixecar el llençol que la cobria provocant que la Mireia fes un crit sense
voler.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Agent? Es troba bé?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sí, sí.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Perdó, estic acostumada a veure cadàvers, però la joventut d’aquesta
noia m’ha sobtat. Pere, agafa tu l’informe. Jo... Jo he d’esperar-me fora. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Mireia va sortir corrents d’aquella sala. La
noia era la seva parella, o bé alguna cosa semblant, però ella la coneixia com a
Mercè Colet. Feia uns tres dies que no es veien i ara precisament l’havia de
trobar en un soterrani d’aquell hospital. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Quan el Pere la va retrobar, carpeta en mà, la
Mireia estava recolzada en una jardinera bevent d’una llauna de cervesa i
fumant, evidentment trasbalsada. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Es pot saber què ha passat allà a baix? —va
dir el Pere estranyat de la reacció de la seva companya.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No sé... M’ha recordat una amiga de la
joventut o un altre cas, no sé. Aparta’t, collons! Sempre et fots damunt de la
gent. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Mireia tenia clar que no havia de dir res,
si algú descobria que tenia una relació amb la Mercè o l’Eva, o com collons es
digués, la traurien del cas i això no ho podia permetre. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Van decidir anar a l’apartament de l’Eva Scott,
a veure si localitzaven alguna pista de qui l’havia assassinada. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—Deixa’m
veure la carpeta —va dir la Mireia mentre avançaven lentament per la ronda de
Dalt—. A veure... aquí diu que va ser escanyada per algú amb certa habilitat i
que... —va aguantar un gemec de pena i sorpresa— havia tingut relacions sexuals
amb un home feia poques hores. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Mireia era forta i una gata vella en
qüestions de relacions personals. Sabia que qualsevol nuviatge es podia trencar
en un moment. Que l’Eva hagués tingut relacions amb un home la va sorprendre,
però es veia capaç d’arribar fins al final sense emocionar-se més del compte. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En arribar a la casa de la noia assassinada va
quedar bocabadada, ella no hi havia anat mai. La casa, per no dir el palauet,
estava a la luxosa zona de Sant Gervasi, on tot eren cases enormes, rodejades
de jardins oberts coberts de gespa i on es respirava una pau absoluta. El verd
ampli al voltant de les cases es veia trencat per una glicina, un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">prunus nigra </i>de fulles vermelles, uns bellíssims
aurons i les florides buguenvíl·lies. Un paradís dins de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Una noia del servei els va obrir,
facilitant-los la recerca de tota la casa. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Al cap de poc van arribar els de la científica
per dur a terme la inspecció del que es podia descriure com una petita mansió.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La minyona els va informar que a la casa només
vivia l’Eva, els pares s’estaven la major part de l’any en una casa d’Empuriabrava.
La noia els va ensenyar totes les habitacions, la cuina i el saló. Després de
donar-li les gràcies i dir-li que els deixés sols tan educadament com van
saber, van començar a obrir calaixos a la recerca d’alguna pista que ajudés a
aclarir el cas. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Mireia estava nerviosa, però sabia
contenir-se; el Pere, amb menys educació, remenava tot el que podia,
especialment on hi havia la roba interior, evitant els comentaris de la
científica. D’aquella recerca, els dos policies van treure poca cosa en clar. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Durant les dues setmanes següents, l’agent va
refer-se del disgust, sabia que no havia de dir res. De moment es mantindria
callada a veure si podia sortir-se’n sense que ningú la relacionés amb el cas.
Aquells dies, mentre esperaven els resultats de les proves que havien recollit
els curosos companys vestits amb granotes blanques i l’informe final de
l’autòpsia, van ser tediosos. Ells revisaven rebuts de diferents botigues de
luxe, extractes dels comptes, bitllets d’avió, trucades... No hi havia res d’estrany
en tots aquells munts de paper, només posaven en evidència que la jove noia
portava un ritme de vida trepidant i que ni estudiava ni treballava en res que
pogués servir-li de profit per a la vida. Evidentment, sent filla única del
magnat Scott, no li calia per a res. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquell matí, quinze dies més tard, la Mireia
tenia un marcat especial mal aspecte i el Pere l’eufòria típica i la cara
estúpida de qui volia fer saber a tothom que la nit anterior havia fotut un
clau amb una joveneta. El cap de la policia els va cridar al despatx.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Bon dia, millor dit... Collons de dia, voleu
seure —va exigir el cap seriosament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L’home se’ls va mirar alternativament diverses
vegades amb una expressió desconeguda fins llavors. El silenci, si no fos pels
sorolls guturals que feia el Pere cada cop més nerviós, es podia tallar amb un
ganivet. Semblava que el comissari en cap havia de dir alguna cosa important,
però no sabia com fer-ho.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—A veure, senyors, ni vosaltres ni jo hem estat
avui en aquest despatx. Mai hem tingut la conversa que tindrem a continuació. I,
si cal, jo ho negaré sempre, i fins i tot davant del Tribunal Internacional de
La Haia. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»De fet no sé per què ho faig. Em jugo anys i
anys de carrera impol·luta i de prestigi. Uns altres ja estarien engarjolats,
us ho ben juro. No sé per què tinc un instint de protecció amb vosaltres. Sou
bons policies, però se us veu molt desorientats en la vida. És clar, jo d’això
no n’haig de fer res, em dec fer gran...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»No sé ni per on començar —va respirar
profundament—. Sobre el cas de l’Eva Scott, ja tinc els informes de la
científica i de l’autòpsia definitius. Tenim greus problemes, molt greus, no us
imagineu encara ni com de greus, però de moment aquesta carpeta no sortirà del
meu despatx i amb això us vull dir que us dono una mica de temps.
L’imprescindible perquè solucioneu el cas en el mínim temps possible. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Senyor —va dir la Mireia—, no entenc què és el
que passa. Què hi diu en aquests informes?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Doncs, senyors meus, aquests informes diuen
que en una bossa de mà de la víctima hi havia una empremta seva. Sí! Sí! Seva,
Mireia Ferrer!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ala! Que fort, tia! Què tens a veure tu amb
aquesta Scott? Hòstia, tia, quin mal rotllo —va exclamar despreocupat el Pere,
olorant-se la roba per notar el perfum de la noia amb qui havia estat la nit
anterior.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Millor que callis, Pere! —va cridar el cap,
visiblement preocupat i enfadat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Mireia no era capaç de tancar la boca,
davant la sorpresa i el pànic que li havia arribat com una onada, voltejant-la
per tota la platja i llençant-la a la sorra sense saber on queia. No podia
pensar res en aquell moment, havien descobert que tenia una relació, almenys
d’amistat amb aquella il·lustre filla, vint anys i escaig més jove que ella. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—L’Eva Scott havia mantingut relacions sexuals
la nit que va ser assassinada. I sabeu a qui correspon l’esperma?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—A qui? —van dir tots dos alhora. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Collons, Pere! Ni condó ni res? —cridava—. Teu!
L’esperma és teu! Desgraciat! <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No, no pot ser. Si jo mai... Amb l’Eva Scott?
No, no... Jo no he...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Mireia se’l mirava amb una mescla d’emocions
i sentiments. Fàstic, sorpresa, odi, incredulitat... només sabia, de cert, que
el que volia era pegar-li un cop de puny que recordés tota la vida. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Així tots dos estaven implicats, tots dos eren
sospitosos. No tenia ni la més mínima idea de com sortir-se’n d’aquell embolic.
Ella se sabia innocent i el malparit del Pere era un imbècil, un xulo, un
masclista impresentable, però un assassí no, això no ho era. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Farem el següent —va dir el comissari—: us
parleu entre vosaltres dos el que hàgiu de parlar. Si convé, us mateu a
hòsties, però després us vull a tots dos treballant en equip per descobrir
l’assassí. No vull saber què hi feia aquella empremta en la bossa de l’Eva i,
evidentment, ja imagino com va arribar la teva esperma dins del cos de la noia.
Aquest triangle és massa perillós perquè surti d’aquest despatx. Marxeu i, si
us plau, ara no em digueu res. Demà a aquesta hora us vull tots dos aquí per
informar-me de com van les coses, i penseu que no poden haver-hi massa matins
més. Teniu quaranta-vuit hores, si no hi ha res de nou, hauré de fer públic els
informes. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els dos agents van sortir trasbalsats del
despatx. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Anem a fer un cafè i posem les coses en ordre?
—va dir ella, mirant el terra.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Anem —va respondre ell, dòcil com un gosset.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Al bar de la cantonada, van agafar la taula més
arraconada que van trobar. En lloc de dos cafès, els agents tenien a les mans
donant-los voltes dues copes de conyac. En un principi, muts i cada un amb els
seus pensaments donant-los voltes pel cap. Finalment la Mireia va gosar iniciar
la conversa:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Pere, et vas tirar l’Eva Scott hores abans que
l’assassinessin i no la vas reconèixer a l’hospital?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—La noia amb què jo vaig anar era rossa, l’Eva
és morena i amb el cabell llarg. A més... Jo què sé! Era de nit, vam entendre
aviat el que volia cada un. Tampoc vaig estar al cas de la seva fisonomia. Ja
l’has vist. Té un cos d’escàndol i al llit... una bèstia. Un cop acabat, va
marxar sense dir res. No ens vam dir ni els noms, ni passar els telèfons, ni
res d’aquestes coses que se suposen que has de fer.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»A més, i tu què dius? —va dir com un nen que
vol passar la culpa a un altre—. Com és que hi ha una empremta teva en la seva
bossa?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Doncs mira, ara pensant en tu em fa fàstic i
tot, jo també me la tirava. No tens tu l’exclusiva en això. En fi... Jo pensava
que érem amants i fidels, però ja veig que no. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»A l’hospital la vaig reconèixer i em vaig trasbalsar.
Merda! Jo havia caigut com una adolescent en els seus braços. La diferència
d’edat era enorme, però jo m’havia cregut la història. Per què no podia ser que
li agradés a una noia com l’Eva? Bé, de fet, per a mi es deia Mercè Colet. Com
he pogut ser tan imbècil?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Per primera vegada des que treballaven junts,
el Pere va veure plorar la Mireia. Per primer cop es va deixar anar i ho feia
de manera desconsolada. Ell, de moment, es mantenia immòbil a la cadira. Des
que els van presentar i van dir-los que serien un equip, havien vist
assassinats i bestieses que fa la gent, de tots colors, però tots eren anònims.
Aquest cop hi havia més que feina dins del cove, hi havia sentiments. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Hòstia, Pere, és que no pots ni tocar-me una
mica el braç? Estic feta pols —li va recriminar ella.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No sabia si t’agradaria, però vine aquí, va! <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va rodejar-la amb els braços i així es
mantingueren una estona fins que la Mireia, ja amb el got esgotat, semblava més
tranquil·la.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Pere es va escurar la gola, al mateix temps
que la recolzava en el seient. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mira, t’ho diré ben clar, però aquest cop hem
de ser totalment sincers l’un amb l’altra, si no, no ens en sortirem,
d’aquesta. Jo crec que algú ens ha parat un parany. Algú que evidentment
coneixem tots dos i que té algun interès a destrossar les nostres carreres i les
nostres vides. El que hem de fer és esbrinar qui és aquesta persona. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ja ho dius tu —va murmurar ella, eixugant-se els
últims senyals del plor—. Però sí, tens raó, i ens hi hem de posar com més
aviat millor. No tenim temps. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Doncs anem a comissaria i busquem tota la
informació que puguem sobre aquesta Mercè o Eva, com vulgui dir-se. A veure si
podem trobar algun lligam amb nosaltres. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—També haurem de pensar qui pot ser aquest
conegut de tots dos que vol carregar-nos l’assassinat de l’Eva. Anem, Pere! Jo
ja he tret tota la mala hòstia amb la plorada que he fet. Ja estic a punt,
torno a ser la Mireia Ferrer. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sense dir-se massa cosa més, els dos companys
es van dirigir cap a la seva oficina. Van seure davant els respectius
ordinadors i van començar a teclejar noms i a llegir pantalles i pantalles
d’informació. Mentre el comissari, amb el rostre frunzit per la preocupació,
els mirava de reüll.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El mirall és un objecte estrany, tot i estar
molt a prop una banda i l’altra, des de la part exterior només veus el teu
reflex i no saps què hi ha darrere. Des de l’interior, si el mirall és correcte,
no et reflecteix, però et permet veure que hi passa a l’altra banda. Dos mons
separats només per uns mil·límetres de vidre i unes micres d’argent. Això
estava passant, sense que ningú se n’adonés, en aquella comissaria, en aquells
moments. L’únic contratemps era que els personatges no sabien en quina banda
del mirall es trobaven. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Havien passat just quinze dies des que van
trobar la seva filla al parc de la Ciutadella, llançada a terra com una vulgar
meuca. Però en la mansió dels Scott, no es movia ni una fulla de cap planta del
jardí ni de la col·lecció d’orquídies que tenien a l’interior i que tant
molestaven al pare de l’Eva, el magnat Frederic Scott. Assegut en una butaca,
mirava furtivament la seva dona, la Carolina, que estava estirada al sofà,
intentant que li passés l’angoixa que feia dies la dominava per complet. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Des que se’ls havia comunicat la troballa de la
seva filla assassinada, el món s’havia aturat. La seva única filla, morta. Què
deixarien de llegat en aquest món? Els negocis, els hotels, els ressorts de
luxe escampats per tot el món... Tot això ara es convertia en nimietats. La
cadena Mirtra la compraria qualsevol competidor i ells marxarien d’aquest món
sense cap senyal d’haver-hi passat. El futur era desolador.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Al primer pis, en la seva habitació, estava el
promès de l’Eva, el Frank Wood. No estaven casats, però feia anys que portaven
la vida com si ho estiguessin. Els pares pensaven que la cerimònia estava per caure,
no eren tan joves ja i aviat haurien de tenir descendència. Havien permès
aquella relació, però el que no permetrien de cap manera era que la seva filla
donés a llum sent una mare soltera. El pare sabia, per descomptat, que el Frank
estava destrossat, havien de donar-li temps per refer-se d’un cop així, però
aquells dies estaven sent massa indignes, massa forts per a tothom. Ell, amb el
temps, trobaria una altra noia amb què compartir la seva vida. Era ben plantat,
honest i treballador. Ells, en canvi, no podrien substituir mai la seva filla
per una altra, per a ells la vida s’havia acabat i punt. Més endavant serien
capaços d’anar a festes, recollir o donar algun premi per la gestió hotelera o
per algun tema de les fundacions de la Carolina, però sempre amb l’estómac
encongit i la pena darrere del somriure. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els pensaments del pare viatjaven a la
velocitat de la llum des de la seva pròpia pena a la de la seva dona. I com
havia d’estar de trastornat el Frank per estimar-se més estar sol, sense
consol, en l’habitació que compartia amb l’Eva, en lloc d’estar-se a la sala
principal amb ells. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El que havia de ser hereu de tot el núvol
d’empreses Mirtra estava en el bany amb les mans obertes i recolzades sobre el
marbre rosa, la mirada clavada en el mirall, mirant-se ell mateix als ulls. No
era una posició desesperada ni aleatòria, era una posició buscada per veure què
hi trobava en el fons d’aquells ulls, potser un trosset d’ànima. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En aquell moment tots els actors d’aquella
representació que la vida havia provocat van tenir una estranya sensació. El
comissari, la Mireia, el Pere, els pares de l’Eva, el Frank i potser algú més
que encara no havia sortit a escena van pensar que coneixien en quin costat del
mirall estaven, del que només et reflecteixes i no veus res més, o del que pots
veure els demès com es mouen, i que ho fan al ritme que algú marca. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El comissari, cansat de remenar tants papers
durant tot el dia, va decidir anar cap a casa. Va advertir al Pere i la Mireia
que el temps passava mentre es posava l’abric i s’ajustava la bufanda; a
l’exterior feia fred en aquella hora del vespre, encara que fos abril. Conduint,
no es treia del cap l’Eva Scott i les proves incriminatòries cap als seus dos
companys. Era evident que eren del que no hi ha, però assassins segur que no ho
eren. Segur que hi havia una explicació per a tot aquell afer. Diners, poders,
lluites d’interessos... fins i tot publicitat per als Scott. Coses més grosses
havia vist ell durant tota la seva carrera, coses que no podria oblidar mai.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un cop aparcat el cotxe al garatge, va pujar a
casa seva per l’escala interior. Era una bona casa, en un barri acomodat de la
ciutat. Es vivia bé. El comissari i la seva dona eren ara els únics ocupants de
la casa, els fills ja havien volat feia temps a viure amb les respectives
parelles. El fill, a prop seu, en un barri veí, i la filla, a l’estranger. Tots
dos ja tenien dos fills cada un. Quatre nets, qui els ho havia de dir! Encara
es feia creus de com havia passat la vida de ràpid.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un cop enfundat en el pijama i veient que la
seva dona, com era habitual, no estava a casa, va anar cap al saló, on va
repassar tots els canals de la televisió sense que cap li fes el pes. Llençant
el comandament, amb un gest avorrit, damunt del sofà. Va dirigir-se a la cuina
a buscar una cervesa. Quin plaer li produïa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquella estona amb la cervesa, poca llum i
gens de soroll. Gairebé era una droga que necessitava cada cop més. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En acostar-se altre cop al sofà va veure el
llibre que tenia a mig llegir, era una primera edició de l’any 1919 de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Entre naranjos</i> de Vicente Blasco Ibáñez.
Va obrir-lo i va trobar un paper doblegat al costat del punt del llibre. En desplegar-lo
es va adonar que la lletra era de la seva muller. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Encuriosit va llegir:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joan, evidentment et sorprendrà trobar i
llegir aquesta... diguem-li carta. Tota la vida he fet de mare i dona
responsable, però ara ja no puc més. És el meu últim tren i no puc deixar-lo
passar, tampoc vull mirar enrere i veure a què renuncio. No et sàpiga greu,
però no tinc la sensació de deixar massa cosa. Tu has fet sempre la teva amb
uns horaris impossibles de compartir i els fills ja són grans, fa temps, no em
necessiten per a res. Tampoc venen a veure’m, ni truquen mai, ja fan la seva
vida. <o:p></o:p></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El que
t’explicaré a continuació serà una confessió, fes el que creguis més convenient,
però quan tu llegeixis aquestes línies jo ja estaré lluny, destí d’un país
llunyà. <o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Vaig
conèixer el Frank Wood, sí, el marit o promès de l’Eva Scott, la que heu trobat
assassinada. El Frank i jo ens vam enamorar, malgrat la diferència d’edat, i
estem vivint un idil·li meravellós. Vull compartir amb ell la resta de la meva
vida i procurar oblidar-vos a tots. M’ho mereixo. Podíem marxar i ja està, però
el Frank volia deslliurar-se de l’Eva, i jo l’entenc. Aquesta noia era pitjor
que una fura, havia de ficar el nas a tot arreu i no tenia cap respecte pel
Frank, cada dia s’allitava amb algú diferent. Era indomable.<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Bé,
vam aconseguir posar-li d’esquers la Mireia i el Pere. Quins dos! I tot va anar
rodó, el dia següent que se n’anés al llit amb el Pere, la vam assassinar i la
vam deixar abandonada al parc de la Ciutadella. L’Eva eliminada i l’honor del
Frank recuperat. Els pares d’ella patirien una mica, però amb el temps tot
passa, i els teus dos policies incriminats, culpables d’assassinat, tots tres
eren amants. Esperma, empremtes... seria un cas fàcil i, mira, sempre hi ha
innocents que surten malparats. <o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Així
que adéu, Joan, espero no veure’t mai més. <o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ja fa
temps que no t’estimo.<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Neus<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La dona del comissari, amb una maleta de mà,
esperava asseguda a la terminal de vols internacionals de l’aeroport Barcelona.
Amb una mà premia amb força dos bitllets destí Auckland, el paradís on viurien
el Frank i ella. L’hora de pujar a l’avió s’acostava, però el Frank, això sí
que ho tenia, feia tard. Anaven passant els minuts i la porta d’embarcament es
va obrir, el Frank no apareixia. La sospita que no acudís va començar a ser
ferma. De peu a la cua, el cap li donava voltes. Pensava: «Què fer? Quedar-se i
anar a la presó avergonyida davant de tothom? Marxar ella sola i viure una nova
vida encara que desenganyada i humiliada?». El taulell amb l’hostessa era cada
cop més a prop, tenia segons només per decidir-se. L’instint de supervivència
va fer que finalment entrés a l’avió, potser el Frank havia tingut un entrebanc
d’última hora, potser vindria en un vol posterior. Un cop fora de territori
espanyol ja el podria trucar i esbrinar què estava passant. Donant-li confiança
al Frank, va seure al costat de la finestra, va tancar els ulls un moment i, en
tornar-los obrir, va veure enrenou a la pista. Quatre mossos d’esquadra pujaven
per una escala que havien col·locat al costat d’una de les portes de l’avió, al
fons més mossos es posaven davant del taulell. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Era evident que venien per ella i que no hi havia
escapatòria. No va voler resistir-se, a part de ser una feina inútil, no volia
muntar una situació violenta dins l’aparell. Un cop detinguda, davant de la
porta d’embarcament va trobar al seu marit, el comissari.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ho sento, Neus, t’has equivocat molt. Som més
àgils del que tu i el teu Frank pensàveu. Ell ja està al calabós i tu hi aniràs
de cap ara mateix. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»Em dius que ja no m’estimes... doncs m’ho
poses més fàcil, jo tampoc, i ara, a més a més, no tindré cap pietat perquè
caigui sobre tu tot el pes de la llei. Ho sento pels nostres fills i els
nostres nets, que ara mateix passen a ser només meus. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»Aquí tinc la carta que m’has escrit, una
autèntica declaració de culpabilitat. Potser has tingut una vida difícil al meu
costat, però el que no puc consentir és que companys meus, ara família meva, siguin
declarats culpables d’assassinat només pel vostre caprici d’una vida lluny de
tots nosaltres. Finalment ells només vivien com sabien i com podien i, si
tenien relacions amb diverses persones, era cosa seva. Tu no ets ningú per
jutjar-los. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»Neus, o senyora, no puc dir-te «Estimada
Neus», els pares de l’Eva potser la van educar massa consentida, potser jo no
vaig saber-te donar una vida feliç... Tantes coses. Però els únics culpables
sou tu i el Frank, i potser jo... si em vols afegir. Ho sents? Culpables! Els
pares de l’Eva, l’Eva, el Pere i la Mireia són els innocents d’aquest afer. No
teníeu cap dret de fer-nos moure des de l’altra banda del mirall com si fóssim
simples titelles. Escolta’m bé. Ho entens? Innocents!<o:p></o:p></span></div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-66204698715524166182018-12-19T08:38:00.001-08:002018-12-19T08:38:27.754-08:00Evocar
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Era impossible no sentir-se feliç en la petita
vil·la de <span class="hiddenspellerror1">Princetown</span>, al mig del Parc
Nacional de Dartmoor, situat en els admirables prats de l'oest d'Anglaterra.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els turons coberts d'una capa inacabable
d'herba verda humida, només trencada pels marges de pedra que quadriculaven el
paisatge fins a trobar-se amb un dels nombrosos rierols o amb una de les
escasses fileres d'arbres que aturaven l'aire gelat provinent de l'Atlàntic,
donaven a l'entorn la capacitat d'aportar una pau eterna, o almenys així ho semblava.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Als voltants cavalls pasturant, alguna nevada
moderada, llargues caminades pel parc visitant les immenses formacions
granítiques, els prehistòrics anells de pedres similars al famós Stonehenge. A
l'interior l'acollidora casa amb el terra ple de catifes i el parell de
butaques davant la llar de foc, que eren les millors companyes durant les hores
de llarga lectura, completaven tots els elements per sentir-se feliç.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>
Moore afegia a tot aquest entorn un got de whisky que mai era buit del tot. Era
impossible pensar que aquell got havia contingut alguna vegada un altre whisky
que no fos l'escocès Logan's 12. La seva suavitat el feia ideal per no
destrossar-lo amb l'abominable costum d'afegir-hi aigua, soda o gel.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'estança de la llar de foc era també la
biblioteca. El lloc que deixaven lliure les finestres estava replet de
prestatgeries plenes de llibres de totes les èpoques i de totes les temàtiques
possibles. Podia triar i llegir des d'una biografia fins a un llibre de
viatges, des d'un assaig sobre l'evolució de les llengües europees fins a una
novel·la policíaca dels anys seixanta.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ara feia uns mesos que no es movia de casa,
feia temps que no viatjava per feina, i la veritat era que ho agraïa, se sentia
vell i cansat per seguir rondant per tot el món. Li venia de gust estar a casa
llegint durant les llargues tardes fosques i reposar després d'una vida massa
atrafegada. El problema, ara, era que les ampolles de whisky queien com si
fossin les gotes de pluja de la humida regió. Gairebé li feien perdre el seny i
no recordava massa coses d'abans d'arribar per última vegada al seu niu de <span class="hiddenspellerror1">Princetown</span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sobrevivia gràcies a una veïna, companya seva
de joventut, que sempre havia tingut cura de la casa i, com sabia el desastre
que era en les coses de la llar, li tenia sempre menjar i roba a punt. A canvi,
ella mateixa agafava diners que descuidadament l'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>
es deixava a la cartera per qualsevol racó.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ell ho sabia i sempre s'havien entès bé,
fent-ho d'aquesta manera. Ell mai s'havia queixat i ella mai agafava més del
que era raonable.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'Ada <span class="hiddenspellerror1">Seaver</span>
era una bona veïna, una bona amiga i una excel·lent companya.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquells dies ell sentia obrir i tancar-se la
porta i la veia passar entre bromes pel passadís. A la cuina, quan tenia gana,
sempre trobava estofat o algun altre plat cuinat per ella. Fins i tot, a
vegades, sentia alguna carícia o un petó al front.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ell desconeixia quin motiu l'havia portat a
abandonar-se d'aquella manera, però era feliç, no sabia d'on li sorgia el
sentiment de necessitar estar entre la vigília i el somni tot el temps.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquella tarda es rellegia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Frankenstein</i> de <span class="hiddenspellerror1">Mary</span> <span class="hiddenspellerror1">Shelley</span> i va trobar-se una paraula que no
coneixia, inquiet i sorprès va aixecar-se a cercar-la en un dels diversos
diccionaris que tenia. En va triar un a l'atzar i va començar a fullejar-lo de
peu al costat de la finestra. La casualitat o potser per la intercessió d'algun
ser diví, va fer que es fixés en un altre mot que encapçalava la pàgina per on
havia obert el llibre. Amb una mica d'esforç per enfocar la vista va llegir:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 1cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Evocar</span></b><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"> v. <span class="hiddenspellerror1">tr</span>.
1 Cridar (les ànimes dels morts, els dimonis) a comparèixer, a respondre.
Evocar l'ànima del seu pare. 2 Portar (alguna cosa) a la memòria, a la
imaginació. Evocar un record.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 1cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En aquell moment es va sentir corprès pel
fragment: «Cridar les ànimes dels morts, els dimonis», però aviat ho va oblidar
i, deixant-se caure a la butaca i amb el dubte resolt, va seguir amb el camí
del doctor Frankenstein i de la seva criatura monstruosa pujant per les
muntanyes al voltant del Montblanc.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquella nit va anar a dormir directament sense
sopar. Durant tota la matinada li venia al cap la frase que havia llegit al
diccionari. Se li apareixien dimonis, morts coneguts i altres de desconeguts,
fantasmes d'éssers abominables i d'altres encisadors. Fins que amb la primera
llum de l'alba i adonant-se que encara anava vestit amb la roba del dia
anterior es va despertar amb un terrible mal de cap, evidentment provocat per
la quantitat, no per la qualitat, del Logan's 12.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sort que l'Ada li havia preparat un cafè, tan
aromàtic i fort, que podia seguir-li el rastre des de l'habitació a la cuina.
Es va engolir, junt amb el miraculós beuratge fumejant, quatre o cinc <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pancakes</i> que la dona li havia deixat en
veure que el sopar estava intacte.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els següents dies van transcórrer amb el cap
emboirat, llegia, passejava, feia les seves rutines quotidianes, però no podia
apartar del pensament la paraula trobada i el seu significat, estava esdevenint
una veritable obsessió. Passada la sorpresa i l'escepticisme inicials, cada cop
estava més convençut de poder evocar algun fantasma. La curiositat estava
deixant pas a una mania que el consumia per dins.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Una tarda, abstret, mirant les flames de la
llar de foc i amb el got a la mà, va reaccionar en creure's decidit i capaç de
dur a terme la seva idea.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">De l'extensa biblioteca va triar uns quants
llibres que versaven sobre màgia, espiritisme, ciències ocultes i antics ritus
religiosos ja extints des de feia segles.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Les següents setmanes van ser d'una reclusió
monàstica. L'Ada comentava amb el jardiner, el senyor <span class="hiddenspellerror1">Leonard</span> <span class="hiddenspellerror1">Beck</span>,
l'estrany comportament de l'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>. Ambdós
l'observaven, com passava els dies i les nits tancat a la biblioteca amb tots
els llibres oberts, escampats per terra, i com prenia apunts i notes que
registrava en una vella llibreta que va trobar a l'atzar en un calaix. Era
impossible raonar amb ell. Negava impertinentment el pas a qualsevol que
volgués travessar el bastiment de la pesada porta de fusta.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La pal·lidesa que anava prenent la seva pell,
els ulls irritats, vermells, injectats en sang a causa de l'esforç a què els
sotmetia i un aprimament general més que preocupant feien que cada cop tingués
un aspecte més sinistre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Finalment va arribar el dia en què ell es va
veure capaç i prou preparat per dur a terme el seu pla, evocar un fantasma. No
pretenia que fos el de ningú en concret. Només aconseguir parlar amb algú del
més enllà seria un èxit sense precedents. Ell podia canviar la història. Sens
dubte era el més preparat, estava convençut, de tots els que fins a aquell
moment ho havien provat, només pallassos, xerraires de fira o pobres bojos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A unes quantes milles de distància de casa seva
es trobaven els cercles de pedres gegants de <span class="hiddenspellerror1">Grey</span>
<span class="hiddenspellerror1">Wethers</span> i <span class="hiddenspellerror1">Scorhill</span>.
Qualsevol d'ambdós li aniria bé per fer la seva cerimònia d'evocació.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Es va sentir estúpid per haver-ne dubtat. El de
<span class="hiddenspellerror1">Grey</span> <span class="hiddenspellerror1">Wethers</span>
era ideal, format per dos cercles alineats perfectament en direcció nord-sud.
El punt de màxima proximitat entre els dos lineaments prehistòrics era el lloc
ideal on havien d'unir-se totes les forces tel·lúriques que recorrien el món.
El punt on es produiria el resultat del seu magisteri, el domini del món fosc.
Obriria la porta a un univers ignorat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'Ada i el <span class="hiddenspellerror1">Leonard</span>
observaven com carregava llibres i altres estris desconeguts al maleter del
cotxe. Quan va caure la tarda, els va dir que no l'esperesin per sopar, marxava
i potser estaria uns dies fora, que tinguessin cura de la casa, però que per
cap motiu entressin a la biblioteca, on era conscient que havia deixat material
suficient perquè qualsevol pensés que havia embogit.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Al cel, com gairebé cada tarda, els núvols
amenaçadors provinents de l'Atlàntic avançaven terra endins.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Arribà, en un parell d'hores, a l'esplanada de <span class="hiddenspellerror1">Grey</span> <span class="hiddenspellerror1">Wethers</span>
i minuciosament va mesurar la distància entre els dos cercles fins a trobar-hi
la mínima. Cada cop més agitat, sobre aquell punt va marcar una línia recta que
unia, de nou en molts segles, les dues anelles de pedres prehistòriques. Al
damunt d'aquesta línia i seguint escrupolosament el que havia extret dels
llibres, va abocar pols de diferents espècies, alcohol i sucre. Tot eren
delícies per als fantasmes. A continuació va vessar brea formant una línia
paral·lela, la qual va encendre amb el foc d'una espelma beneïda que havia pres
de l'església de <span class="hiddenspellerror1">Princetown</span>. Només mancava
començar el ritu oral de l'evocació, els núvols seguien acostant-se deixant
caure un abundós xàfec.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Nu, ja que el contacte amb l'altre món havia de
ser pur sense res que interferís entre ell i els fantasmes evocats. Va obrir un
llibre antic, recobert per una estranya pell en la qual figuraven impresos
símbols que ell desconeixia. Ho va fer per la pàgina adequada d'inici de la
cerimònia, començant a xiuxiuejar unes frases en una llengua antiga. La
repetició d'aquelles frases evocant qualsevol presència fantasmagòrica que
volgués fer-se present va esdevenir un mantra en què a cada repetició pujava,
més i més, de volum. El deliri es va ajuntar amb la pluja. Cada segon que
passava estava més lluny del seny, cridava embogit amb els braços estesos cap
al cel. El cos resistia l'aigua gelada que ja l'havia deixat xop completament.
Era negra nit i l'única llum que hi havia era la dels llampecs que cada cop
eren més nombrosos, arribant a il·luminar l'esplanada en fraccions de segon com
si fos de dia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La veu es ressentia de la força amb què
cridava, la brea es va anar apagant a poc a poc i les espècies, junt amb el
sucre i l'alcohol formaven petits rierols diluïts en l'aiguat que queia des del
cel.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La visió d'un home nu, cridant fora de si al
mig d'una plana deserta i il·luminat pels llampecs era espantosa. Gairebé
recordava el moment de la creació del monstre per part d'en Víctor
Frankenstein. Un feix de llum seguit d'un so tronador, va ser l'últim que va
sentir l'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sense ser conscient del com ni del quan va
obrir lentament els ulls, no podia fixar bé la vista i tot era borrós. A poc a
poc els ulls es van anar acostumant a la claror de l'estança fins a reconèixer
l'Ada als peus del llit. Estava ajagut en el seu llit.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Però com...? —va dir amb veu ronca.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>!
Encara sort que retornes a aquest món. Quin esglai que ens has fet passar!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Estic a casa? Què ha passat? —murmurejava
intentant fer-se a la idea del que havia passat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Tens sort que el <span class="hiddenspellerror1">Leonard</span> i jo no ens vam refiar de com vas
marxar. Estaves massa excitat, embogit. Et vam seguir fins a l'esplanada dels
cercles de pedra. Quan vam arribar, just t'havies desmaiat. Vam recollir-te i
portar-te a casa, on has estat tres dies, enfebrat i sense coneixement.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Tres dies?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Es pot saber què feies despullat sota aquella
tronada terrible? Que no saps com són de perilloses amb els llampecs que
descarreguen?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ho sento. No sé... Despullat dius? —va dir
ruboritzat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sí, i amb aquest llibre de bruixeria aferrat.
Semblava que la vida depenia d'ell de tan fort que el premies, encara que estiguessis
sense sentit.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Me'l pots apropar? I...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Què? Aquí el tens, però no se t'acudeixi fer
cap barbaritat de nou.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—...i em pots deixar sòl? Gràcies per tot.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'Ada, desconcertada per la rapidesa amb què
volia desfer-se d'ella, va sortir de l'habitació sense dir ni una paraula més.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>
va mirar el rellotge, les dues i vint de la tarda. Tres dies sense sentit i no
recordava res. En obrir el llibre pel punt que marcava una resseca cinta negra,
va llegir l'oració i lentament va anar recuperant la memòria. «Hauria tingut
èxit?» es preguntava. Dèbil per la falta d'aliment i la febrada va aconseguir
arribar fins a la finestra, on va veure a l'Ada i el <span class="hiddenspellerror1">Leonard</span> conversant acaloradament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">«Segurament els dec la vida a aquest parell.
Tinc sort, al cap de tot. Fixa't com em van vigilar i com m'han cuidat.» Tenia
el coll sec i irritat, va beure aigua de l'ampolla que tenia a la tauleta, va
deixar-se caure en la butaca on hi havia la seva roba eixuta i plegada. A poc a
poc un sopor es va apoderar d'ell fins a caure en un son profund.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'Ada va sentir que la cridaven des de fora el
carrer. En obrir la porta, es va quedar sobtada, no havia reconegut la veu de
la seva amiga. La <span class="hiddenspellerror1">Frances</span> <span class="hiddenspellerror1">Thorpe</span> era la seva veïna de tota la vida. Era
una dona senzilla i feliç, enamorada dels viatges, l'únic que li podia retreure
era que ara, avorrida a casa, amb els fills ja grans, s'estava tornant cada cop
més xafardera. Una madrassa amb els quatre fills que havien tingut amb l'<span class="hiddenspellerror1">Adrian</span>, un bon home, però molt més tibat i parc
en el parlar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Què? Com està l'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>?
Mira que és estrany. Bé, tota la vida ho ha estat amb les seves anades i
vingudes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ja s'ha despertat. Suposo que tardarà uns dies
a refer-se. L’ha fet molt grossa aquesta vegada —va dir una mica incomodada.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mira, ja saps que jo no em fico on no em
demanen, però les ampolles de Logan's 12, entren a caixes... Després no és
d'estranyar que... bé, ja m’entens, oi?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sí, sí. Ja ho veig jo també. Però, què puc
fer-hi jo? Ja és prou gran —va respondre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—I tota la vida sempre de viatge, tan
misteriós, i aquest ritme de vida... Sembla que ara està més amansit.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Bé, sí. L'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>
sempre ha estat una mica excèntric. T'he de deixar. Ja ens veurem —va replicar-li
l'Ada tancant-li la porta del pati en tota la cara.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'Ada va caminar pel jardí de forma
desorientada, tal com tenia els pensaments. El <span class="hiddenspellerror1">Leonard</span>
en passar pel seu costat li va fer un toc afectuós al braç que ella ni va
notar. Estava capficada.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Era ja de nit, l'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>
havia sopat una mica. Encara no tenia massa gana, però sí que estava ansiós de
prendre un glop del seu company, en Logan<span class="hiddengrammarerror1">´</span>s
12.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'habitació <span class="hiddengrammarerror1">era
prou àmplia</span> per fer de dormitori i despatx alhora, inclús podia tenir
una zona per esbargir-se llegint o mirant la televisió. Amb el got a la mà i
sobre el pit restava estirat al sofà amb els pensaments i la vista perduda en
l'antic enteixinat del sostre. L'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span> havia
evocat els fantasmes sense més resultat que una febrada. Amb qui volia parlar?
Qui podia aparèixer en aquella esplanada de <span class="hiddenspellerror1">Grey</span>
<span class="hiddenspellerror1">Wethers</span>? Cridar als fantasmes pot ser
perillós quan es fa com un joc, per molt preparat que creguis que estàs. Sovint
desconeixes que el fantasma que acudirà als teus precs serà el que menys
esperes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A la imatge del sostre aviat se li van afegir
uns puntets negres dispersos, que va obviar. A poc a poc aquests es van fer més
nombrosos, alguns més grans, altres gairebé invisibles. L'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span> es fregava els ulls, sorprès del que li
estava passant. Aglutinant-se, els punts negres van arribar a tenir una
aparença humana, en els ulls de l'home va lluir un bri d'esperança, no de por,
en pensar que potser sí que havia tingut èxit en la cerimònia. L'ombra es
mantenia flotant damunt seu, es va llevar sense adonar-se'n i va reomplir el
got fent un bon glop d'un sol cop. Sense deixar d'estar damunt seu, l'ombra va
anar agafant una posició vertical i amb una veu greu, però que no despertava
cap temor, va començar a parlar-li. Ell, immòbil, estava excitat per haver
triomfat. De moment, però, només podia saber-ho ell, encara el prendrien per
totalment foll, si no ho feien ja.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La <span class="hiddenspellerror1">Frances</span>
i l'<span class="hiddenspellerror1">Adrian</span> mirant el televisor a casa
seva, veien com a l'habitació de l'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>
la llum feia pampallugues. Tots dos observaven en silenci sense dir-se una
paraula. Potser ja ho sabien tot o al contrari, no donaven gens d'importància.
Coses pitjors havien vist a casa del seu excèntric veí.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En l'habitació l'espectre i l'home es miraven
fixament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Saps qui soc? —va retronar per tota
l'habitació.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No, però ets aquí per mi. Jo t'he evocat.
Digues, qui ets?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No t'agradarà saber-ho, però ets un home
intel·ligent, sabràs entomar-ho bé.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—I tant! No em fas gens de por. Jo he demanat
que vinguessis i ho he aconseguit. Ara ja conec el ritual per fer-vos presents.
La història de la humanitat ha canviat en aquest instant i gràcies a mi. Seré
recordat per llibres i monuments arreu del món.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Repeteixo, no t'agradarà saber-ho. Soc qui
menys esperes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Digue-m’ho ja! Dimoni! No et tinc por, ja t'ho
he dit. Al contrari, crec que podem fer grans coses tots dos junts.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Soc el teu fantasma, il·lús! Els vius creieu
que podeu evocar tots els morts del cel i de l'infern, però només sou capaços
de cridar a la vostra part fosca. Allà on no voldries mirar ni regressar mai
més, això soc jo. A la part de tu mateix que sí que hauries de témer. Però sou
tan simples quan esteu vius que, ja ho veus, ni por em tens.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>
va quedar desconcertat. Es movia d'un extrem a l'altre de l'habitació i de tant
en tant reposava el whisky que anava bevent.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—D'acord, no ho acabo d'entendre, però tots dos
som part d'un mateix ser, crec.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Correcte. Tot el que tu no vols saber ni
conèixer de tu mateix em dona forma a mi.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Què em pots dir, doncs? —va dir exaltat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Només el que tu vulguis saber. Esforça’t i
pregunta. No és tot tan fàcil com posa en aquests llibres.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sentint l'enrenou, l'Ada va trucar a la porta,
preguntant si tot anava bé.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sí, sí, Ada. Gràcies. Tot bé... Ara em posaré
al llit a dormir —va dir sense perdre ni un instant de vista el seu altre jo.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—D'acord, jo ja marxo. Si necessites res,
fes-me un truc. Ens veiem demà al matí.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Gràcies, Ada. Bona nit. No pateixis, crec que
dormiré com un tronc.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'Ada va sortir de la casa, va travessar tot el
jardí i en arribar a la porta hi havia el <span class="hiddenspellerror1">Leonard</span>
que l'esperava. Plegats van caminar pel carrer i en passar per davant la casa
de la <span class="hiddenspellerror1">Frances</span>, la van veure asseguda
davant del televisor. Per una fracció de temps ínfima les dues dones van
mirar-se directament, apartant la vista a l'instant. Les mirades eren d'una
dona atemorida i d'una altra triomfant.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Mentrestant, a l'habitació el diàleg entre
l'home i el seu fantasma es limitava a preguntes esquives i respostes per
eludir el que ningú hagués volgut sentir mai.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Així, doncs, puc saber ara aquestes coses que
jo mateix m'he amagat?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sí, però t'adverteixo que, un cop comences, la
set que et provoca la necessitat de saber més i més, ja no té aturador i sovint
el resultat és devastador.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No tinc por a res, i menys a mi mateix. Tampoc
sé si m'enganyes, pots ser un ens qualsevol. No m'has demostrat res encara.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Em sap greu, però no. No soc un fantasma
qualsevol o un dimoni... com vulguis anomenar-me. Ja t'he dit, soc la teva part
fosca. Els vius només sou capaços de viure convençuts que tot el que feu és
blanc, pur i sagrat. Fins i tot als crims més repulsius sou capaços de
donar-los la volta per poder seguir entenimentats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Està bé, doncs comencem. Vull saber tot això
que m'amago a mi mateix.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Tu m'ho has demanat. Et diuen alguna cosa,
llocs com... Sevilla, Nàpols, Sant Petersburg, Montevideo? Puc seguir...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Els conec, en algun he estat de turisme, però
no he tingut cap relació especial.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Oh! I tant! T'asseguro que sí que has tingut
un lligam fort amb aquests llocs. Recordes alguna cosa d'Atlanta, Oslo, Niamey,
Ouagadougou, Managua, Vladivostok...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—On vols anar a parar amb aquesta lliçó de
geografia? Em sonen i no em sonen de res precís.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—MI6?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Els serveis d'intel·ligència britànics? He
col·laborat molts cops amb ells, soc assessor en política internacional.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—A veure si ets capaç de ser tu mateix el que
recordis alguna cosa de les teves ombres. Escopeta de precisió de llarg abast,
visió nocturna, magnicidi, serveis secrets africans, tortures, morts... més no
et puc dir.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>
es va sentir marejat i es va estirar al sofà. Una sobtada i sorprenent pressió
al pit havia fet acte de presència. Una mescla d'angoixa i por es va apoderar
d'ell, seguia bevent glops del Logan's 12 sense ni adonar-se'n.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Vols dir... que jo? Ara recordo algun lloc,
però no pot ser. He viatjat molt, però treballava a Londres. Tenia un despatx a
l'edifici tocant al Tàmesi. A més a més, què sé jo d'armes? No res.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Més del que tu recordes. Coneixes les armes de
foc, els agents neurotòxics, els elements radioactius, domines les armes
blanques, explosius... Més clar és impossible.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—O sigui. Que jo...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sí. Va! Ho tens a la punta de la llengua.
Tingues coratge i digue-ho en veu alta. Tot això sí que ho has de témer,
certament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El fantasma com milers de mosques volant
alhora, anava movent-se pel sostre, apropant-se a l'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>, allunyant-se i excitant-lo cada cop més.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Finalment després d'un enèsim glop de whisky i
eixugant-se la suor del front, va començar a balbucejar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—<span class="hiddenspellerror1">Ehhh</span>...
Doncs... Què he fet a la meva vida? He estat el que em penso? El que tu dius?
Segueixo pensant que potser m'enganyes? Jo, un assassí a sou?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Per fi! A sou, evidentment, perquè els <span class="hiddengrammarerror1">de l’MI6</span> paguen bé als bons agents, però no
com tu ho vols entendre. No eres un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">freelance</i>,
estaves en nòmina. I no t'enganyo, ho saps. Reconeixes aquests llocs que t'he
anomenat? Recorda!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Recordo...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Durant tota la nit va anar desgranant les
missions i les persones que havia assassinat. Algunes per pressionar d'altres
innocents, joves, vells, mandataris, nens... Tots crims terribles, només duts a
terme per algú sense entranyes, sense sentiments, mort per dins. No hi havia
justificació, ni els diners, ni la pàtria, res servia per poder excusar-se d'aquelles
atrocitats. No se sentia gens orgullós, cada cop s'enfonsava més en el pou
negre que havia estat la seva vida. Només havia estat fidel al seu amic, aquell
que ara li facilitava poder estar lúcid i suportar la veritat que el fantasma,
que ell mateix havia evocat, li estava posant davant dels ulls. L'amic seguia
fidel allà damunt la taula, el Logan's 12. En algun moment creia que li parlava
i tot. Eren un sol ser, glop rere glop.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va arribar l'alba, la boira no deixava veure el
sol, es va fer tard i finalment l'Ada intranquil·la va trucar a la porta de l'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>. Silenci, ningú responia. Insistí trucant
diverses vegades, però el silenci omplia l'habitació i el passadís. Prenent tot
el coratge de què era capaç, va girar el pom de la porta i la va empènyer cap a
dins. Va observar i no va veure res estrany, només l'ampolla del whisky tombada
i buida. Va entrar-hi del tot, al costat del sofà va veure l'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>. Es va abocar damunt seu pensant que
tenia una bona borratxera, però en tocar-lo va retirar la mà en un espasme
involuntari. Estava fred com el gel. L'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>
era mort. Segur que un atac de cor havia fulminat el seu amic. Paralitzada de
cos, la ment li seguia treballant pensant que calia avisar el metge i potser la
policia...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El <span class="hiddenspellerror1">Leonard</span>
va entrar a l'habitació, va veure l'escena i agafant delicadament l'Ada la va
dur fins a la sala on la va fer seure.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Espera’t aquí, ara et porto una infusió i no
has de preocupar-te de res. Quan estem més calmats començarem amb les trucades.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'home va baixar a la cuina i, mentre escalfava
l'aigua amb la tetera damunt el fogó de gas, es va treure un telèfon mòbil de
la butxaca. No era el que utilitzava sempre, era un telèfon facilitat <span class="hiddengrammarerror1">per l’MI6</span> amb una línia segura.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—<span class="hiddenspellerror1">Frances</span>,
ets lliure? —va preguntar amb cautela.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sí, l'<span class="hiddenspellerror1">Adrian</span>
és a treballar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Podem informar que la missió ha acabat amb
èxit. Ja poden fer venir el metge perquè certifiqui la mort a causa d'un infart
massiu. No recomanarà l'autòpsia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Afegir àcid lisèrgic al whisky ha estat una
bona jugada. L'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span> s'estava fent gran i
podia desvariejar posant en perill les missions. Deu haver tingut
al·lucinacions de tota mena aquesta nit —va dir amb certa alegria la dona.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Crec que sí, l'habitació està molt
desordenada. El dia que va anar fins als anells de pedra per evocar morts i
fantasmes ja eren senyals dels efectes de l'àcid en el seu cervell.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Bé, informa tu i destruïm els telèfons.
Esperem una nova missió.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Fet —va dir el <span class="hiddenspellerror1">Leonard</span>
introduint el petit mòbil dins de la trituradora de la pica.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va pujar les escales pesadament. Va donar-li la
infusió a l'Ada, que estava pàl·lida com un full en blanc, i va tornar a entrar
a l'habitació.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Mentre es mirava el cadàver de l'<span class="hiddenspellerror1">Aldwin</span>, posava dreta l'ampolla de whisky i la
tapava amb un tap de cristall tallat. Al cap li va venir un terrible pensament:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">«I si soc jo l'objectiu de la propera missió?».<o:p></o:p></span></div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-40738487357753018282018-12-19T08:36:00.000-08:002018-12-19T08:36:00.910-08:00Maleïda Lluna
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Avui serà nit de lluna nova.
L'única nit que ens és permès sortir a la superfície. L'obscuritat és total. La
llum de les estrelles no ens molesta, llunyanes i tremoloses, per moltes que n’hi
hagi el seu reflex és tan tènue que no podem ser vistos ni descoberts.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Es rumoreja que alguns homes
han dit, com a molt, d'haver vist alguna ombra caminant entre els arbres, però
irremeiablement la majoria d'ells han acabat morts entre les nostres urpes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Quan arriba aquesta nit
semblem rates fugint d'un aiguat. Són tantes les ganes que tenim de caçar que
ens amunteguem a la sortida del cau esperant que l'últim raig de sol s'amagui
darrere l'horitzó.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Algú va crear els homes
perquè habitessin a la superfície i a nosaltres ens va condemnar a viure sota
terra. Foscor, humitat, camins estrets i tortuosos, que sovint s'enfonsen, cavitats
més amplies —on en unes guardem el menjar i en d’altres passem els dies en què
la maleïda Lluna reflecteix llum als pobles i als boscos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Mai sabré si som fruit
directe de la creació o som homes castigats a viure en aquestes condicions,
condemnats per algun pecat remot en el temps. Vivim nusos, convertits des de fa
milers d'anys en monstres sedents de sang, bruts i peluts. Això sí, dotats d'un
olfacte desenvolupat per localitzar un humà a kilòmetres de distància i amb
aquestes dents i queixals esmolats, fets per caçar, per matar, per obrir-los el
coll.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">No sé què sóc, devem ser
tant miserables que no tenim ni nom, ni com individu ni com a espècie. Desconec
també si hi ha altres comunitats com la nostra arreu. Els ancians callen, no et
diuen res i només controlen que portis suficient menjar per a tota la colònia,
es veu que quan envelleixes i no surts a caçar et compensen explicant-te els
secrets de la nostra natura. Abans, però, no poden dir-te res. El càstig és la
mort i esdevenir menjar per a nosaltres, junt amb els fastigosos humans.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Qui?! Qui ens deu haver
castigat d'aquesta manera, haver de caçar humans per poder subsistir? Subsistir,
no, més aviat sobreviure. Els dies en què llueix la Lluna es fan llargs. En
canvi, en la foscor només perdem visió fins que la sang que bevem omple els
nostres ulls, tenyint-los de vermell. Crec que és el que més temen els humans, aquests
ulls vermells que llueixen sense llum en la negror absoluta.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Sortim! Enfilem el musell
cap a l'aire i de seguida l'olfacte ens diu on hi ha dos humans, semblen joves.
Millor, tindran més bona sang i saciarem la set.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Mira'ls! Estan tots dos
asseguts a la vora del llac, abraçats. També d'això he sentit rumors. Es veu
que els humans posseeixen una cosa que no s'ensuma i que anomenen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sentiments</i>. N'hi ha molts, però,
d'aquests, el més poderós és un que li diuen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">amor</i>. Els fa estar junts totes les hores del dia i de la nit i, quan
un del grup mor o desapareix, el troben a faltar i llavors al sentiment que
mana li diuen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tristor</i>. De què et
serveixen? Són molt estranys, els humans. Nosaltres el que tenim són desitjos,
no emocions: desig de matar, d'inhalar la ferum d'un bon grup d'humans, de ser
líders, de tenir el poder de la nostra camada i, si un de nosaltres mor, doncs,
es posa al munt junt amb l'última collita d'humans.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Aquests dos seran fàcils de
caçar. Ens acostem reptant pel sòl ple de fullaraca caiguda dels arbres. Ells
es giren. Deuen notar alguna cosa estranya, però no són a temps de reaccionar,
quan amb les potes del darrere ens donem impuls i caiem sobre d'ells. L'home és
degollat a l'instant i tots ens aboquem, com voltors sobre la carronya, per
beure la sang. Ens mosseguem entre nosaltres per fer-nos fugir i tenir el
privilegi de llepar la sang que corre cos avall, no s'ha de perdre ni una gota.
La noia, amb un braç totalment estripat, s'ha llençat a l'aigua intentant
fugir. On es pensa que anirà. Ja ens ha passat altres vegades, dos o tres li anem
darrere, l'un l'agafa per una cama, altre pel braç que li queda sencer i
l'enfonsem fins que mor ofegada. A l'aigua no podem utilitzar les urpes ni les
dents amb massa força, la sang es diluiria i no en podem perdre gens. La de la
noia la guardarem per als ancians.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Els arrosseguem fins a
l'entrada del cau i, de moment, els deixem allà, més avançada la nit, quan
tinguem tots els cossos, ja els entrarem a les càmeres.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Seguim caminant pel bosc,
ningú més ha sortit de casa aquesta nit. És clar, jo d'ells tampoc sortiria una
nit sense Lluna. Ens trobem una casa en la qual no es veu llum a les finestres,
deuen estar dormint. Si tenim sort i són una família, tal com ells anomenen els
grups de quatre o cinc membres, ja en tindríem prou per a aquesta nit.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Ens acostem sigil·losament,
algú de nosaltres fa soroll trencant una branca d'arbre resseca. S’encén el
llum d'una habitació i veiem un home guaitar per la finestra. Això es posa bé.
Rarament un home de l'espècie humana viu sol, normalment es troba junt amb una
dona i dos o tres humans més joves.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">El mateix que ens va crear i
condemnar ens va donar la capacitat de poder esmunyir-nos per forats molt
estrets o petits. Aquests inconscients tenen una gatera —quina pudor fan els
gats, són bèsties repel·lents—. Passem a l'interior de la casa. Hi ha el llum
encès, però no és cap problema, només som visibles a la llum de la Lluna per als
humans. Jo imagino que ens veuen com unes formes que distorsionen l'aire i a
través nostre es deforma el que hi ha al darrere, mobles o parets. Ho dic
perquè sovint ens disparen, però ho fan com si disparessin un fantasma o un
esperit, ben bé no saben on som. El que és cert, és que els nostres ulls
vermells els aterren. Aquestes són paraules seves que sovint criden abans de
caure degollats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">L'home observa des del
primer pis, al darrere, la dona i dos humans més. Oh... Sí! Avui serà una bona
nit de cacera.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">El meu company comença a
pujar per l'escala, ells criden, però no serà res comparat a com cridaran d'aquí
a uns instants. Com si sortís del no-res , la dona veu com al coll del marit li
surten uns talls que el porten a la mort en segons. Abans, l'home encara té
temps de disparar contra el sostre. Sense temps de reaccionar, les urpes d'un
altre company es claven a la panxa de la dona, jo he d'encarregar-me dels més
joves. D'un cop els faig caure a terra i els oprimeixo el coll sense fer cap
ferida, aquests seran el tribut per als ancians. No es podran queixar, sang ben
jove, que els donarà vitalitat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">La cacera acaba aviat, entre
tots recollim els cossos i anem cap al cau.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">No els puc veure, però sento
uns roncs de plaer en olorar els premis que hem portat. Assedegats, es llancen
damunt dels cossos per poder saciar la set que tenen. El seu veritable martiri
és haver de suportar dies i dies sense veure sang. És un suplici.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Un cop acabada l'operació de
sagnar els cossos, els traslladem a les càmeres de fermentació, allà els
amunteguem i els humans en uns dies comencen a podrir-se. La temperatura i la
humitat fan que, a poc a poc, els cobreixi una capa gruixuda d'un fong molt gustós
del qual nosaltres també ens alimentem. La carn dels humans té un gust molt
desagradable, en canvi, aquest fong que cobreix els seus cossos putrefactes és
el millor que hi ha, no en tens mai prou, però cal menjar-lo amb seny. Si el
mengéssim tot, no es reproduiria i ens en quedaríem sense, moriríem sense
remei. Hem de deixar sempre la mare, la font del fong des de la qual
s'expandeix per tota la muntanya de cossos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Això em fa preguntar moltes
vegades: «La mort no serà només el principi?» Els humans mengen carn d'animals
que sacrifiquen. No són tan diferents de nosaltres. La mort és necessària per a
la vida. Primer cal morir per poder donar vida a altres, és una cadena
infinita.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Com ho puc entendre jo això,
que només em moc per instints. Altre cop intervé el que ens va crear, o de qui
descendim, que ens va donar el poder per pensar, però no per entendre. No puc
dir-ho a ningú, no sé si algú més es fa aquestes preguntes, nosaltres ens
comuniquem a crits, bordant, udolant. Seré jo diferent o n’hi haurà d’altres
que, com jo, per por, no gosen dir res.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Em criden, cal tapar
l'entrada al cau fins a la pròxima nit en què no hi hagi Lluna i tornem a
sortir de cacera. Després manen treure els ossos d'alguna muntanya d'humans.
Aquests no ens serveixen per a res i els amunteguem en altres càmeres, a
l'exterior no els podem deixar, cridarien massa l'atenció i ens localitzarien.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Nosaltres no som com les
innocents formigues que poden caminar lliurement per fora portant fulles o
restes d'un ésser viu petit cap al seu formiguer. En això altre sí que ens
assemblem, un formiguer és igual al cau on vivim nosaltres, però adaptat a la
nostra mida. Centenars de canals, càmeres i habitacions, i un sol conducte per
sortir a la superfície.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">«Com és que sé aquestes
coses? Com és que penso tot això?»<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">El que em retrona més dins
del cap és un pensament remot que, quan es fa intens, em tortura, m'atabala,
m'embogeix. No sé d'on em ve saber que l'ésser humà és l'única espècie de tota
la Terra que és conscient de la pròpia existència, i per tant de la seva mort.
Doncs com sé jo: «Què és la vida? Què és la mort?...»<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>--<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Al cap de vint-i-vuit dies
tocava tornar a sortir de cacera. Una errada, sense perdó, en el càlcul que
feien de manera barroera en l'obscuritat del cau va canviar per sempre la vida
de l'animal. Quan aquella nit van obrir la sortida del cau i la bèstia amb
enteniment es trobava al davant de tot, a punt per matar... un raig de llum
blanca, reflex de la Lluna, encara decreixent, el va il·luminar. Ell, baixant
els ulls, va veure la seva mà humana coberta de pell de bèstia caçadora i
assassina. Llavors li van sobrevenir un munt de records: de quan el van caçar
molt temps enrere i el van abocar damunt de la pila de cadàvers, com va notar
que li quedava un fil de vida i, menjant d'aquella mena de planta esponjosa que
el cobria, va aconseguir refer-se. No sap com va aconseguir matar una bèstia
repugnant d'aquelles, la va escorxar i es va cobrir amb la seva pell pudent. Què
podia fer per sobreviure? Amb el pas del temps devia embogir i no recorda res
més que sortir de cacera, beure sang i dormir entre llunes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Era, doncs... un humà que,
per sobreviure, va tornar-se animal? Home o dona? Ja no ho recordava, però
era... un humà! La por el va envair. Ara que sabia què era, la seva vida seria
plena d'un terror continu. La por de ser descobert en qualsevol moment i tornat
a matar per ser aliment d'aquelles bèsties el torturaria per sempre més.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Adonant-se de l'error, i que
calia esperar un parell de dies més, va tapar el forat. Vigilant que ningú més
s'hagués adonat de qui era en realitat, va grunyir als altres perquè el
deixessin passar i mentre baixava al seu jaç només li venien al cap unes
paraules que sempre deia la seva àvia: «La vida és una mentida.»</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-20166910459258626462018-12-19T08:32:00.000-08:002018-12-19T08:32:00.984-08:00Soc la Raiza
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Soc la Raiza, no puc
parlar i, pel que veig al meu voltant, tampoc hauria de pensar. Però ho faig i
no sé ni com ni per què.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Com cada dia pujo junt amb
el meu amic Imran en aquest autobús. És divertit i ens porta fins al santuari
de Shah Dola a la ciutat de Gujrat, no sé on.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Em fa mal el cap, de fet
no recordo cap dia que no em fes mal. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">L’Imran no sé si pensa o
no, però som amics. Ell fa menys temps que està aquí que jo. Tots dos donem
cops amb la capsa de fusta. Hi ha moltes criatures més joves que nosaltres, no les
sé comptar, però n’hi ha moltes. Moltes!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Gairebé ningú em diu pel
meu nom. Quan volen alguna cosa de mi, em criden:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Xua!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Amb el temps he après que
vol dir nen-rata, no ho entenc. Potser soc una rata.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Cada dia, aquí ve molta
gent i jo he de moure la capsa de fusta que em donen i on els homes o les dones
deixen diners. Sí, diners, sé el que són... papers dibuixats amb colors.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">També deixen altres coses.
El que m’agrada més de tot són els pètals de rosa. Mmmmm... Quina olor que fan.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">No recordo altra gent, només
aquests homes que em porten amunt i avall cada dia. Els meus pares, si algun
cop n’he tingut, deuen ser com tots aquests que passen cada dia davant meu i
demanen que els beneeixi, donant-me alguna almoina per no sé què. Beneir? No sé
què vol dir. Jo moc la caixa de fusta i, si intento dir alguna cosa, a ells
se’ls omplen els ulls d’aigua. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">A mi no em passa. No se
m’omplen els ulls d’aigua, només quan el cap em fa molt mal, i com sempre em fa
mal... Oi, Imran? A tu també et passa, t’ho veig a la cara...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Com dec ser? No m’he vist
mai la cara.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">------------------<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Els dos homes vigilaven la
multitud a mig camí entre l’entrada al temple i la tomba de Shah Dola. Aquest
era un sant que es creia capaç de guarir les dones estèrils i proveir-les de
fills. El miracle tenia un però, un preu molt elevat que consistia a lliurar al
monestir el primer fill a qui es donés a llum. L’alternativa era que tots els
fills de la parella serien discapacitats si no es complia el precepte. Però no
importava massa, ja que els pares eren alleujats amb aquesta donació. El primer
fill que tinguessin, vaticinava el sant, sempre seria discapacitat, sempre
seria un nen-rata. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Aquests primers fills de
tantes parelles eren torturats amb uns aparells de ferro que els deformaven el
cap provocant-los microcefàlia, una discapacitat intel·lectual greu i els
condemnava la resta de la seva vida a ser captaires per aconseguir diners per al
manteniment del santuari i dels zeladors que allà vivien. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Malgrat el pas de diversos
segles, la pràctica seguia com en vida del guaridor. La tortura, el sacrifici
de milers de criatures condemnades a ser anul·lades de per vida, a ser un cos
sense sentiments. Només carn i ossos al servei d’uns quants que s’enriquien
sense cap pudor. Homes que cada dia veien els nens-rata, que els feien suportar
tota mena de vexacions, però que, a l’hora de posar el cap al llit, dormien
tranquil·lament.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Aquesta era la feina
d’aquells dos homes i de molts altres, vigilar que les parelles que acudien
demanessin la benedicció i dipositessin una bona quantitat de diners en les
caixes dels nens i nenes-rates que es trobaven pel recinte. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">També venien homes sols
que deixaven diners i que els zeladors localitzaven amb la vista, només amb un
cop d’ull de fet, eren assidus i vells coneguts. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">-----------------------<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">On em porten ara?, va
pensar l’Imran, quan aquell home que sempre estava al seu voltant, agafant-lo pel
braç, l’empeny en una habitació on hi ha aquell matalàs de palla. No recorda
massa què passa, però sap que en sortir de l’habitació es troba sempre
malament. Ell s’espera ajupit al mig de l’habitació, només se sent l’enrenou de
tota la gent caminant cap a la tomba del sant. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Entra un home sense dents,
em mira i somriu, però no com ho fan les dones a fora. Es treu la roba
lentament, mentre m’acaricia. Em treu la meva i amb unes mans primes i nuoses em
comença a tocar per tot arreu. Al cap d’una estona del que semblaven jocs i
somriures, em fa posar bocaterrosa. Segueix acariciant-me ara amb més fermesa.
A poc a poc s’ajau damunt. Alguna cosa m’ha posat dins meu. Quin mal em fa
aquest home, jo em resisteixo, però ell em té els braços ben arrapats. Fa uns
sorolls estranys, com jo quan vull parlar. Aquests sorolls es tornen cada cop
més forts i estem així molta estona. Em fa mal, no m’agrada. Els crits
s’acceleren fins a un moment que gemega i m’espanta. No sé què li passa que
queda adormit damunt meu, però els meus braços ara són lliures. Em vesteixo i
surto de l’habitació, el zelador em dona la capsa i em toca el cabell. M’agrada
que algú em faci això. Torno sol al meu lloc i veig la Raiza, som amics. Al cap
d’uns segons ja he oblidat que aquell home ha estat damunt meu, però sí que
recordo entrar en aquella habitació sovint. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Xua! Xua! Crida aquest
home quan torna a passar a prop meu, segueix somrient i els zeladors també, jo
colpejo el terra amb la capsa de fusta. No sé per què ho faig, però sempre ho
he fet. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">------------------<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">La Raiza menjava, tenia
una estona de descans en què trobava beure i menjar en una sala molt gran on
els portaven a torns, eren centenars de nens i nenes-rates. Hi havia nadons,
nens, joves i pocs com ella. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">En el bol hi havia arròs
blanc amb algun condiment, sempre el mateix. Un cop al dia li donaven d’aquell
menjar blanc que no l’arribava a atipar mai. Bé, és el que hi ha hagut des que
ella recorda, de tota la vida.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Els més menuts, ofrenes de
les parelles, portaven uns cascs d’argila o de ferro per aconseguir la
transformació de nadó a nen-rata. El crani s’allargava, els incisius
sobresortien, el cervell es quedava petit.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Es va fer l’hora de tancar
el santuari o almenys la de tornar on dormien. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Aquella nit, però, per a la
Raiza, que ja havia complert amb escreix la seva funció recaptadora, seria tot
diferent. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Van pujar al tronat
autobús que recorria des de feia anys aquells pocs kilòmetres en una de les
regions més remotes del Pakistan. El motor va fer un soroll ensordidor i es va
posar en marxa. La Raiza mirava amb afecte l’Imran, era el seu amic i dormien junts
des de feia molt de temps, des que ella recordava, almenys. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Els dos homes, zeladors
del santuari que els acompanyaven, comentaven despreocupadament que si ja era
vella, que els homes ja no la volien perquè tenia la vagina seca, que millor
fer-ho com abans millor i que una altra ocuparia el seu lloc. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Es va aturar l‘autobús —això
passava de tant en tant—, ells esperaven una estona i es tornava a posar en
marxa. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">A la Raiza la van estirar
d’un braç i, recorrent tot el passadís central del vehicle, va arribar a la
part davantera on hi havia les portes obertes. La van fer baixar i ella, dòcil,
ho va fer, quedant-se dreta al costat d’un pal de la llum. Les portes es van
tancar i l’autobús va desaparèixer pel camí.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Quin silenci, va pensar la
Raiza. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">--------------------------<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">L’endemà al matí el sol
donava llum just sobre la carretera. L’Imran trobava alguna cosa a faltar en el
viatge cap al monestir, però no sabia què era. La microcefàlia que li havien
provocat mentre creixia li impedia recordar aquesta i gairebé totes les coses
de la vida. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Com sempre, s’asseia al
costat d’una finestra per poder veure el paisatge i sentir l’aire en la cara. En
un revolt del camí va veure algú ajagut, en passar just pel costat va adonar-se
que era la Raiza. En realitat era el seu cadàver llançat a la cuneta. Va mirar tothom,
volent dir-los que havia vist la seva amiga. No aconseguia entendre què era el
que passava, ell va sentir una alegria en veure-la. Al contrari del que va
sentir quan aquell migdia, després de menjar-se el bol de l’arròs, es va obrir
de nou la porta d’aquella habitació del matalàs amb dos homes dins que
somreien.<o:p></o:p></span></div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-14212593911298710922018-10-19T02:48:00.000-07:002018-10-19T02:48:12.549-07:00El far de Sálvora
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">U, dos, espai, u, espai. U, dos, espai, u,
espai. El <span class="hiddenspellerror1">Xoan</span> Delgado, faroner de l'illa
de <span class="hiddenspellerror1">Sálvora</span> a l'entrada de la ria d'<span class="hiddenspellerror1">Arousa</span>, es mirava el ritme hipnòtic del seu far.
No recordava quants anys portava vivint en aquella illa i quantes nits es
quedava badant amb la llum del far, que il·luminava el mar negre amb els seus
batecs, igual que un cor.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">D'un moment a l'altre la seva dona, la <span class="hiddenspellerror1">Maruxa</span>, el trucaria per l'intèrfon, com cada dia
durant tots aquests anys, perquè baixés a sopar al més ràpid possible si no
volia trobar-se'l gelat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Plovia, com era costum, però el que no era
habitual era que ho fes amb tanta intensitat. Els llampecs il·luminaven els
illots i les roques que envoltaven aquella illa, allunyada de tot arreu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El <span class="hiddenspellerror1">Xoan</span>,
però, no pensava renunciar al ritual que precedia cada nit el sopar amb la seva
dona. Es va posar un impermeable que no li estalviaria una bona mullena. Va
obrir la porta que portava a la terrassa que rodejava el far i, recolzat a la
barana de ferro oxidada per la sal, va començar a resar l’<span class="hiddenspellerror1">Ave</span> Maria.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">De darrere l'edifici octogonal que
contenia el far van sortir un parell d'homes vestits totalment de negre, eren
del clan dels <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span> i, en un no res, li
van passar pel cap una corda amb un nus corredís, van lligar l'extrem de la
corda a la barana i el van empènyer al buit. El <span class="hiddenspellerror1">Xoan</span>
picava de peus per deslliurar-se de la corda que l'ofegava, amb els cops que
donava, la barana es va desprendre d'una banda i al cap de pocs segons de
l'altra, caient al buit ell, la corda i la barana, fins que va topar amb unes
roques que hi havia just davant de la finestra de la cuina on l'esperaven el
sopar i la <span class="hiddenspellerror1">Maruxa</span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ella, sobresaltada per l'estrèpit, va
agafar una llanterna i paraigua en mà va rodejar l'edifici fins a trobar el <span class="hiddenspellerror1">Xoan</span> mort sota la barana.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>----</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Al mateix temps, a unes poques milles de
distància mar endins, el <span class="hiddenspellerror1">superpetrolier</span> <span class="hiddenspellerror1"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jahred</i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Viking</i> avançava lentament cap al seu
destí a Noruega. La petita embarcació <span class="hiddenspellerror1"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Virxe</i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> do <span class="hiddenspellerror1">Carmen</span></i> navegava direcció a
la ria protegida per la gegantina nau. En principi només era una barca pesquera
que estava tornant massa tard cap a port. A bord, membres de la família <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span> minoraven la marxa per deixar passar el
buc i dirigir-se cap al port de Vilanova <span class="hiddengrammarerror1">de
Arousa</span>. El que transportaven en aquella barca, a més a més de peix, feia
evident que no era tan innocent com ho semblava pel seu nom.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Dos homes dels <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span> acabaven d'arrabassar-li la vida al <span class="hiddenspellerror1">Xoan</span>, el qual, sabedor del tràfic d'obres d'art
i peces d'arqueologia que feien, era un contacte de la família <span class="hiddenspellerror1">Roel</span> que des de feia anys competien en el
negoci.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un cop descarregada la mercaderia a Vilanova
<span class="hiddengrammarerror1">de Arousa</span>, la traslladaven a Moaña, on
arribaven a l'aeroport de Vigo travessant la ria i, des d'allà, on el client
els demanés. Normalment cap a països àrabs, on l'art era valorat més per
arrogància que pel valor que tenia intrínsec. Però bé, això no preocupava gens el
clan. Ells el que volien eren dòlars, com més millor.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En aquella ocasió l'operació era fàcil, ja
que la peça amb la qual traficaven era petita, però de molt valor. Una
escultura, poc més gran que una mà, d'una dona de mig cos amunt feta amb una
estranya pedra i que corresponia a una de les poques peces de què es tenia
coneixement d'una civilització que havia conviscut, en el temps, amb la dels
maies.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>---<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A Pontevedra la família dels <span class="hiddenspellerror1">Roel</span> portaven neguitosos tota la tarda, sabien
que els <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span> tenien una operació
important entre mans i havien de fer-se amb la mercaderia fos com fos. Les
últimes operacions no havien sortit prou bé i necessitaven obtenir diners per
poder mantenir els suborns a la policia i als jutges.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El pare i la filla gran van decidir anar
cap a Vilanova <span class="hiddengrammarerror1">de Arousa</span>. Tots es
coneixien i sabien on eren els llocs de tràfic de les mercaderies.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els <span class="hiddenspellerror1">Roel</span>
era l'altra família de Galícia que també havien deixat el narcotràfic per
joies, or i peces d'arqueologia. Molt més rentables en aquests temps. El seu
punt de sortida de mercaderies era també l'aeroport de Vigo, però ells passaven
primer per <span class="hiddenspellerror1">Vilagarcía</span> <span class="hiddengrammarerror1">de Arousa</span> i Pontevedra, en lloc de Moaña. Eren
dos clans enfrontats pels mateixos interessos i per més d'alguna execució per
revenja que havien tenyit les ries de vermell.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En el temps que l'<span class="hiddenspellerror1">Aleixo</span> i l'Estela <span class="hiddenspellerror1">Roel</span>
van fer el camí entre les dues poblacions, la falsa barca de pesca va arribar a
Vilanova <span class="hiddengrammarerror1">de Arousa</span>. En arribar al port
es va anar ficant entre les barques dels veritables pescadors fins a arribar al
punt d'amarratge número vint-i-set.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'<span class="hiddenspellerror1">Anxo</span>
i el <span class="hiddenspellerror1">Cloido</span> <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span>
van esperar que estigués tot en silenci i no rondés cap vigilant per la zona
que no tinguessin controlat. Últimament hi havia molta policia amb agents joves
que, per escalar de pressa dins la policia, demanaven com a destí Galícia.
Preses fàcils, pensaven, molts narcotraficants de petit nivell fàcils d'agafar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Després de beure una cervesa i fumar un
parell de cigarrets van decidir sortir i anar cap al tot terreny negre que
tenien aparcat a un centenar de metres, sota la teulada que sobresortia del mercat
de peix.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Estaven tan acostumats a repetir la
mateixa operació i vigilar els punts estratègics que ja ho feien de forma
automàtica. Mentre parlaven de les dues jovenetes daneses que van conèixer
l'altre dia al bar, els van passar per alt dues ombres que estaven amagades
sota de l'entrada, a la parada de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">«<span class="hiddengreenerror1">Peixe</span> <span class="hiddenspellerror1">Anxela</span>».</i><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els <span class="hiddenspellerror1">Roel</span>
es van tirar damunt dels <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span>. L'Estela
que era bona néta de la seva àvia era la més sanguinària i la que en pocs
segons va degollar els dos homes, els quals no van tenir temps ni de
sorprendre's. Tot seguit, va arrabassar-los la peça arqueològica.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El pare la mirava amb orgull i
satisfacció. L'Estela seria una bona hereva del clan <span class="hiddenspellerror1">Roel,</span> i ja era hora que una dona tornés a
dirigir la família, recordant la mítica àvia <span class="hiddenspellerror1">Soidade</span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Mirant de no trepitjar el toll de sang per
no deixar cap empremta a terra, van pujar al seu <span class="hiddenspellerror1">4x4</span>
de luxe, d'un color daurat metal·litzat que cridava l'atenció per on passava i
van encarar direcció Pontevedra per examinar la peça i veure a qui la hi podien
oferir.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Conduïen distesos, pare i filla, rient-se
de com grunyien els <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span> mentre se'ls
escapava la vida pel coll, inconscients que havien obert de nou una guerra
entre les dues cases i que, evidentment, la torna d'aquells assassinats seria
d'una brutalitat terrible.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un cop a casa, van trucar al professor
d'història antiga de la Universitat d'Ourense, perquè els digués què era aquell
tros de pedra picada, a qui podria interessar i quant podien demanar per ella.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La porta es va obrir i de la foscor va sortir
un home grassonet, que vestia de forma massa jovenívola per la seva edat,
provocant vergonya, però que tenia una coneixença superba sobre civilitzacions
antigues i al qual tenien ben ensabonat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El professor va observar la peça, sense
dir ni una paraula ni deixar entreveure un gest de sorpresa o de rebuig. Els <span class="hiddenspellerror1">Roel,</span> amb escassa paciència, començaven a
posar-se nerviosos. Ell, sense aixecar la vista i passant els dits pels petits
solcs de la pètria dona, va demanar un bourbon doble.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Li van servir i, quan l'última gota corria
gola avall, es va aclarir la veu informant-los que era una peça única per la
qual podien demanar uns quatre-cents mil euros i a part les despeses del
trasllat fins al destí, que no serien poques.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En la mà de l'home van caure un feix de
bitllets de cent euros que va estalviar-se comptar i va desaparèixer amb els
seus texans foradats per la mateixa foscor per on havia aparegut.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>----</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>----<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El <span class="hiddenspellerror1">Bieito</span>
<span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span> i el seu cosí ja feia estona que
havien sortit de Moaña direcció cap a Vilanova <span class="hiddengrammarerror1">de
Arousa</span>. Feia estona que havien d'haver arribat l'<span class="hiddenspellerror1">Anxo</span> i el <span class="hiddenspellerror1">Cloido</span>.
Tampoc contestaven a les trucades dels telèfons mòbils, molt estrany tot
plegat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Van arribar al port, la barca estava
amarrada, però ni rastre de tots dos. Van començar a buscar-los pels voltants
fins que sota d’una parada de majorista de peix els van trobar ja freds i sense
cap fil de vida. Les malediccions que van caure sobre la família <span class="hiddenspellerror1">Roel</span> van quedar gravades en la pedra del terra,
la guerra estava oberta a mort. Ploraven en recollir els cossos de tots dos
homes, ara haurien de posar en marxa els contactes que tenien a l'Hospital de
Vigo per aconseguir dos certificats de defunció, enterrar-los amb discreció i
que semblés que no havia passat res. No podien aixecar la llebre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ben preparats, els van embolcallar en
plàstic dipositant-los a la part del darrere del cotxe. La sang la van treure
amb una mànega d'aigua, de les moltes que hi havia per tot el mercat per
netejar els molls. Allà ja semblava que no hi havia passat res, però i tant que
havia passat i de quina manera pagarien els <span class="hiddenspellerror1">Roel</span>.
No ho sabien prou.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>----<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'<span class="hiddenspellerror1">Aleixo</span>
i l'Estela <span class="hiddenspellerror1">Roel</span> acabaven d'enviar un
correu electrònic xifrat amb una fotografia de la peça a un contacte d'un país
àrab que tenia contacte directe amb la família reial d'aquell emirat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La resposta no va tardar ni deu minuts, la
peça havia de sortir de Vigo cap a Amsterdam i d'allà cap a la península
Aràbiga a primera hora del matí.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La venda lligada, els <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span> eliminats i diners a la vista... La nit
estava sortint millor del que pensaven. Com ja tenien pràctica en portar peces
de valor per tots els aeroports del món, van seguir el mateix sistema que
sempre. A la peça li van enganxar una etiqueta amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">«<span class="hiddenspellerror1">Made</span> <span class="hiddenspellerror1">in</span> <span class="hiddenspellerror1">China</span>»</i>,
un codi de barres i van imprimir i muntar una caixa com si aquella peça fos un
record barat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Mentrestant, van trucar a la parella que
els feia els viatges, el <span class="hiddenspellerror1">Pablo</span> i la Lara,
els dos nascuts a l'illa de la Gomera, però establerts a Galícia, on van poder
prosperar molt més.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els van lliurar la mercaderia, diners i
bitllets de Vigo fins a Madrid, allà haurien d'esperar el primer vol amb
passatge, que, via Amsterdam, els portés fins a la capital d'un polsós <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20181018T1514; mso-comment-reference: I_1;">país desèrtic</a></span><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="https://www.blogger.com/editor/static_files/blank_quirks.html#_msocom_1" id="_anchor_1" language="JavaScript" name="_msoanchor_1" onmouseout="msoCommentHide('_com_1')" onmouseover="msoCommentShow('_anchor_1','_com_1')"><span style="font-family: Calibri;">[I1]</span></a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"><span style="font-family: Calibri;"> </span></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">.
Fer el canvi de la peça arqueològica pels quatre-cents mil euros i esperar que
a cap aeroport de tornada els enxampessin. Fins ara no havia passat mai, però
ignoraven inconscientment que algun dia hauria de passar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquella nit estava farcida d'esdeveniments
i, mentre uns preparaven la maleta pel viatge llampec, el <span class="hiddenspellerror1">Bieito</span> <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span>
i el seu cosí avançaven cap al cau dels <span class="hiddenspellerror1">Roel</span>
a Pontevedra. Atacar-los allà era impossible, estaven reclosos en un xalet als
afores de la ciutat rodejat per un mur, càmeres i goril·les vigilant tot el
perímetre. Haurien d'esperar que sortissin i llavors tornar-los la sang que
havien vessat dels seus parents.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Les dues famílies es coneixien més que bé.
Només calia esperar i aviat sortirien a controlar que en l'aeroport tot anava
com calia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>---<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El <span class="hiddenspellerror1">Pablo</span>
i la Lara van sortir de casa seva amb la maleta i algun joguet més que van
posar a la motxilla d'ella per simular regals familiars. Van trucar a un taxi
que els portaria cap a l'aeroport de Vigo fent un rodeig per Marín per
estalviar-se carreteres principals.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El <span class="hiddenspellerror1">Bieito</span>
es va quedar a prop del xalet mentre que el cosí va anar cap a Pontevedra i, si
calia, d'allà cap a Vigo per poder agafar les mules dels <span class="hiddenspellerror1">Roel</span> abans que pugessin a l'avió.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En poques hores havien d'ocórrer moltes
coses, totes cruels, amagades i perdonades per les autoritats subornades.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Tal com pensava el <span class="hiddenspellerror1">Bieito</span> <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span>,
les portes de ferro forjat es van obrir i va sortir un cotxe d'alta gamma,
tipus <span class="hiddenspellerror1">4x4</span> de color negre. Ell tenia bona
visió i esperava unes corbes més avall que el cotxe passés per sota seu. Sabia
molt bé el punt feble d'aquells vehicles blindats. Bons vidres, bon xassís i
bon reforç a la part baixa per si col·locaven un artefacte explosiu, però tots
oblidaven el sostre i, com aquests il·lusos, alguns encara posaven un vidre per
poder veure el cel.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Quan el cotxe va ser al lloc idoni, el <span class="hiddenspellerror1">Bieito</span> va començar a disparar amb la metralleta
mils de projectils, com si fossin focs d'artifici, fins a deixar sense sostre
el cotxe i aquest estampat contra un arbre al costat de la carretera. Corrents
va baixar i va poder veure l’<span class="hiddenspellerror1">Aleixo</span> i
l'Estela <span class="hiddenspellerror1">Roel</span> amb els caps mig desfets,
igual que el xofer. Va marxar corrents del lloc abans no arribessin els guardes
del xalet, va tirar la metralleta i es va esmunyir bosc endins fent-se fonedís.
La venjança estava feta pulcrament, com a ell li agradava.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>---<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El cosí entrava en acció, ja havia deixat
el cotxe a l'aparcament de l'aeroport i es dirigia cap a la porta principal,
per si el <span class="hiddenspellerror1">Pablo</span> i la Lara arribaven. Si no
els <span class="hiddengreenerror1">veia, ja buscaria</span> per dins.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En uns minuts d'observació no els va veure
baixar dels diferents taxis que arribaven. Va decidir entrar dins de l'edifici
i aviat els va trobar fent un cafè en una de les dues úniques cafeteries que hi
havia. Es va apropar i va demanar un cafè amb llet al cambrer, tot seguit es va
acostar a ells i, en passar pel costat, va vessar la beguda damunt del <span class="hiddenspellerror1">Pablo</span>. Davant de la reacció d'aquest, ell no va
demanar disculpes, al contrari, volia provocar una baralla i <span class="hiddengrammarerror1">arrabassar</span>-los l'equipatge en un descuit. Si
es podia estalviar disparar-los dins la nau, millor, però no dubtaria tampoc ni
un moment en rebentar-los el cap si calia. Aviat la fingida actitud <span class="hiddenspellerror1">xulesca</span> va resultar efectiva i els dos homes es
van embrancar en una pujada de crits i insults, fins que el <span class="hiddenspellerror1">Pablo</span> gairebé li dóna un cop de puny al cosí. Aquest
tornant-s'hi el va fer caure per terra, ell es va llançar al damunt intentant
immobilitzar-lo per seguir obrint-li el nas a cops de puny. Llavors va entrar
en escena la Lara, que els volia separar; en uns segons el cosí pensava
aixecar-se, prendre la maleta i la motxilla i fondre's entre la gent fins a
arribar de nou al seu cotxe, marxar a tota velocitat per recollir el <span class="hiddenspellerror1">Bieito</span> i anar cap a Moaña, al seu cau, i passar
uns dies discretament fins que es calmés tot aquell enrenou.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Però en aixecar-se la Lara, la motxilla oberta
va caure a terra, i una nena que estava al costat amb els seus pares va veure
totes les capses acolorides dels joguets. Va agafar justament l'única capsa que
no contenia cap joguina, sinó la peça arqueològica del tors de dona. La va
ficar sense dir res a la seva petita bossa i tot seguit els pares i ella es van
dirigir cap a la porta d'embarcament per agafar l'avió que els portaria fins a
Lisboa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El cosí, el qual no s'havia adonat de tot
això, es va aixecar, deixant a la Lara taponant-li l'hemorràgia. Ell va
recollir sense mirar la motxilla i la maleta i ,seguint el pla, va sortir a
buscar el seu cotxe, abans que la parella es veiés sense res, el que segurament
suposaria una condemna a mort.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>--<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A <span class="hiddenspellerror1">Riveira</span>
aquell matí es feia la missa funeral i l'enterrament per <span class="hiddenspellerror1">Xoan</span> Delgado, el faroner.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La capella estava escassament il·luminada
per unes llums laterals. El dia era gris i plujós. La pedra del temple fosca i
unes llargues i estretes finestres no deixaven passar la llum que aconseguia
travessar els núvols negres.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Al primer banc, al costat del fèretre, la <span class="hiddenspellerror1">Maruxa</span> plorava. Poca gent l'acompanyava, algun
cosí llunyà que seia a l'altra banda del passadís.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Massa anys sols a l'illa els havien fet
distanciar-se de tot i de tothom, ara marxava el seu marit, però ella també
faria el mateix camí. Un comiat trist, humit i solitari com l'ambient d'aquell
dia, com les pedres de granit gris.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Alguns veïns del poble s'havien acostat en
sentir la notícia. Uns per pena sincera, altres per pura xafarderia, uns quants
per matar l'avorriment i, darrere de tot, al costat d'una capelleta a la qual
no arribava mai cap llum sinó era de les espelmes, allà hi havia algú que hi era
per feina.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El <span class="hiddenspellerror1">Xoan</span>
Delgado tota la vida havia servit a la família <span class="hiddenspellerror1">Roel</span>.
Mirant totes les nits de l'any el mar obscur, avisant de quan podien amagar-se
darrere un buc o quan la guàrdia civil patrullava pels voltants de l'illa de <span class="hiddenspellerror1">Sálvora</span>. També informava de tots els moviments
que feia la família <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span>, si podia fer
avortar un lliurament o interceptar alguna mercaderia i que passés a mans dels
seus caps. Una vida lliurada a servir que ara es convertia en un dipòsit a la
Banca Gallega de més d'un milió i mig d'euros.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La cerimònia va acabar i les escasses
persones que encara quedaven van passar pel costat del taüt i per davant la <span class="hiddenspellerror1">Maruxa</span> expressant el seu condol més o menys
sincer. Finalment, de la foscor va sortir l'enigmàtic home que, lentament, va
dirigir-se cap a ella. La <span class="hiddenspellerror1">Maruxa</span> en sentir
uns últims passos sobre les fredes lloses va girar lentament el cap enrere.
Quan l'home estava enfront seu, el va reconèixer, era un <span class="hiddenspellerror1">Roel</span>. Aquest va besar-la dues vegades i
introduint la mà en la bossa de la dona va deixar caure un paquet que contenia
un generós feix de bitllets de cent euros i a cau d'orella va fer-li entendre
que tot havia de seguir igual, que no patís, que no la deixaven sola.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Amb l'ànima més alleugerida, la <span class="hiddenspellerror1">Maruxa</span> va travessar tota l'església fins a col·locar-se
a la porta, per on sortiria en uns moments el seu marit cap al cementiri i el
descans definitiu. A partir d'aquella mateixa nit seria ella la que pujaria les
escales del far i comptaria. U, dos, espai, u, espai. U, dos, <span class="hiddenspellerror1">esp</span>...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un ganivet llarg, estret i extremadament
esmolat va penetrar des de l'esquena fins a gairebé travessar tot el cos de la <span class="hiddenspellerror1">Maruxa,</span> com si fos una picada de vespa furiosa.
Al mateix temps ella va sentir com una veu li xiuxiuejava que finalment s'havia
acabat el malson de l'illa, el servilisme cap als <span class="hiddenspellerror1">Roel</span>, que els <span class="hiddenspellerror1">Cancelas</span>
sabien lliurar diners, però també mataven els traïdors.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La <span class="hiddenspellerror1">Maruxa</span>
va caure de genolls a terra, ferida de mort, la bossa oberta amb els diners
escampats per sota del fèretre del seu marit i que s'anaven xopant de sang. El
capellà, desorientat, no reaccionava, perquè no sabia si es tractava d'una
possessió, d'un assassinat o d'un miracle.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Una ombra negra va passar com un llampec
per darrere seu i les espelmes es van apagar, com també es va apagar el far de
l'illa de <span class="hiddenspellerror1">Sálvora.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>-------------------------<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A Lisboa la nena
deia a la seva mare, mentre dinaven vora el port, que estava cansada del que
pesava aquella joguina, que li portés ella. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La mare, veient
l’etiqueta <i style="mso-bidi-font-style: normal;">«Made in China»</i>, li va
respondre distretament:<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ni pensar-ho. No
sé d’on has tret aquest trasto. Llença-la.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div style="mso-element: comment-list;">
<!--[if !supportAnnotations]-->
<hr align="left" class="msocomoff" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div style="mso-element: comment;">
<!--[if !supportAnnotations]-->
<div class="msocomtxt" id="_com_1" language="JavaScript" onmouseout="msoCommentHide('_com_1')" onmouseover="msoCommentShow('_anchor_1','_com_1')">
<!--[endif]--><span style="mso-comment-author: Ivanhg; mso-comment-providerid: None; mso-comment-userid: Ivanhg;"><!--[if !supportAnnotations]--><a href="https://www.blogger.com/null" name="_msocom_1"></a><!--[endif]--></span>
<div class="MsoCommentText" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt;"><span style="mso-special-character: comment;"><span style="font-family: Calibri;"><!--[if !supportAnnotations]--></span><!--[endif]--></span></span></span><br /></div>
<!--[if !supportAnnotations]--></div>
<!--[endif]--></div>
</div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-23512248398391764562018-10-17T05:55:00.001-07:002018-10-17T05:55:12.401-07:00La cua del gat
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">La
cua del gat<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">Les campanes havien tocat les dotze del migdia feia
pocs minuts, però, tot i ser tan tard, la Maria estava asseguda a la butaca amb
la camisa de dormir. Feia poc que s'havia aixecat i ni tan sols havia esmorzat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">L'esforç de llevar-se i anar fins al menjador ja
l'esgotava. No era a causa d'una malaltia somàtica, estava cansada
psicològicament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">La mort del marit i del fill gran en pocs mesos de
diferència l'havien deixat en un estat entre el ser i el no ser tot el dia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">La primera visita que tenia era la del gat. Esquerp
quan volia fer-se veure, però afectuós, com tots, quan necessitava una carícia.
La cua del felí va acaronar les cames de la Maria, fent-la sortir d'aquell
estat en el qual mirava pel balcó, però no veia res: ni les golfes de les cases
del poble, ni les teulades cobertes de neu. Com si fos l'efecte d'un
interruptor, va començar a moure's i li va reomplir la menjadora al gat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">Lentament el dia anava posant-se en marxa. Va prendre
la medicació que li corresponia a aquella hora, o no, tant li feia, ja que en
anar a dormir, a la matinada, se l'hauria pres tota.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">A través del got d'aigua va veure les begònies
tombades pel pes de la neu. Quina tristor, unes flors tan boniques i aixafades
per la neu, també tan bonica.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">Sense res més a l'estómac, va deixar-se caure de nou
a la butaca, posant-se una manta per damunt les cames. No és que tingués fred,
però aquella manteta que havia fet la seva mare li donava més escalfor que
qualsevol calefacció.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">A la mà tenia el mòbil, esperant que el fill petit,
que vivia a l'estranger, li enviés el primer missatge dels molts que es
bescanviaven cada dia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">Eren les dues, res a l'estómac, la mirada perduda i
el mòbil aferrat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">Van trucar a la porta i, costosament, va obrir-la.
Era el Miquel, un veí que tenia cura d'ella perquè la sabia vulnerable. Li
portava brou acabat de fer i alguna cosa de tall.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">Als pobles encara es conservava el costum d'estar
tots atents. Si algú no veia un veí en un parell de dies, s'encenia l'alarma i
no cessava fins que estava localitzat sa i estalvi, o, en cas contrari,
s'avisava urgències ràpidament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">Si havia nevat, aquest vigilar i ser vigilat alhora
s'accentuava, tothom havia de poder sortir de casa, tothom havia de tenir
menjar i calefacció, encara que només fos llenya per al foc.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">Aquest era el valor del poble on vivia la Maria. El
Miquel a més a més de portar-li alguna cosa per dinar, perquè sabia que ella no
faria res, vigilava que tot estigués correcte a la casa i després, asseient-se
en una cadira enfront d'ella, parlaven una mica de tot. Arreglaven el món de la
política, s'esgarrifaven de les notícies de guerres, terratrèmols o inundacions
que hi havia arreu, i acabaven posant-se al dia amb les xafarderies del poble.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">El Miquel sempre tenia una estona per estar amb ella,
i ella se sentia a gust rebent la companyia. Els últims mesos ja començava a
parlar tímidament de la mort. Mentre parlaven, el noi li preparava el brou i el
tall que la Maria anava menjant distreta, sense adonar-se'n.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">En acabar, el Miquel havia aconseguit que la Maria
mengés, que se sentís acompanyada, i distreure-la dels seus pensaments
obsessius. Li encenia la televisió perquè seguís distreta una estona més, fins
que el toc de la cua del gat fos, altre cop, l'únic que la traslladava a la
realitat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-bidi; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: major-bidi;">En els moments de lucidesa, la Maria ho agraïa molt,
encara que no sabia com tornar-ho. De fet, no calia, era un costum que avui en
dia encara es conserva als pobles. Regalar companyia.<o:p></o:p></span></div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-88093601443359187092018-09-21T09:56:00.001-07:002018-09-21T09:56:15.035-07:00El vi fa sang
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Estimat
germà,<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sóc
conscient que rebre aquesta </span></i><span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">lettera</span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">, com a poc, et pot sorprendre. Potser et
portarà records que tots vam voler oblidar fa molts anys.<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sé que
no heu tingut notícies meves </span></i><span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">da</span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> </span></i><span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">quarant'anni</span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> i ara em poso en contacte amb tu de sobte</span></i><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">. Ma...
<span class="hiddengreenerror1">come</span> si fa<i style="mso-bidi-font-style: normal;">?<o:p></o:p></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Jo sí
que us he anat seguint durant aquests anys, sé que t'has casat i que has tingut
dos fills i que el </span></i><span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">business</span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> d'arts gràfiques funciona més que bé.<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els
pares són morts. Lamento no haver estat al teu costat en aquells moments.<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Bé, ja
tindrem temps per parlar-ne.<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquest
escrit és per dir-te que </span></i><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">presto<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
podrem </i><span class="hiddenspellerror1">abbracciarci</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">. Torno a Corbera d'Ebre el </i><span class="hiddenspellerror1">martedì</span> <span class="hiddenspellerror1">prossimo</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">.<o:p></o:p></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Fins
aviat germà.<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><s><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Giorgio</span></s></i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Jordi Sales<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Via <span class="hiddenspellerror1">Rancaglia</span>, 2<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">47899 <span class="hiddenspellerror1">Serravalle</span><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Serenissima</span></i></b></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> <span class="hiddenspellerror1">Repubblica</span> <span class="hiddengrammarerror1">di</span>
San Marino<o:p></o:p></span></i></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La dona del Manel havia recollit de la bústia
un sobre marronós. Es preguntava: «Qui envia una carta avui dia?» En donar-li
la volta i veure una adreça de San Marino encara va quedar més sorpresa. «Qui
vivia en aquell país?» La sorpresa va fer que mirés de cop el nom del remitent.
Quan va veure de qui es tractava, la sang se li va gelar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Era del seu cunyat Jordi, desaparegut de la
seva vida feia més de quaranta anys.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ha arribat aquesta carta, Manel.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Una carta per a mi? —va dir el marit de la
Rosa—. Mentre no sigui una altra factura del banc, rai.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La dona amb la mà tremolosa li va donar la
carta.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Que tremoles? Que no et trobes bé?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No ho sé, he tingut una esgarrifança, no et
preocupis.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Manel va obrir els ulls de bat a bat en
veure el nom del seu germà al sobre. Va obrir-lo i va llegir en silenci.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Què hi posa? Què vol ara aquest després de
tants anys?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No ho sé. Diu que ve al poble el dimarts
vinent.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Avui som dimarts! —va exclamar la Rosa—. Mirem
la data del mata-segells. És de fa deu dies! Aquest es presenta avui mateix
aquí. Què collons vol després de quaranta anys fora?!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Esperem, Rosa, esperem. Rebem-lo amb sorpresa
i afecte, i a veure com van les coses.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>----</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Si no ens donem manya, avui no acabarem
d'embotellar el <span class="hiddenspellerror1">Pedraseca</span> de l'any passat,
i jo demà ja torno a treballar. Aprofitem avui que és festa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Pare, jo no puc anar més ràpida, les botelles
s'amunteguen soles —va dir la Marta amb un to queixós.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Va, no remuguis tant, que fa només una hora
que has baixat. Ton pare i jo portem tot el matí al celler. Ja hem preparat el
vi, el material, la màquina, les <span class="hiddengreenerror1">etiquet</span>...
—va dir la mare.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Això, parlant de les etiquetes. A qui de <span class="hiddenspellerror1">valtros</span> dos se us va ocorre posar-hi «El vi fa
sang»? Penseu que algú voldrà beure un vi amb sang pel mig?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—És només un refrany, filla —va dir el Josep—.
Au! Fes via, que cal acabar l'embotellada avui, no podem deixar res de vi a la
tina per demà.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sang, sang, sang! —deia la Marta mentre, fent
broma, esquitxava els pares amb una mica de vi negre que tacava com la tinta
xinesa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>,
la seva mare, reia mentre li feia ganyotes i amb la mà li feia gestos perquè
taqués més el pare.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>----</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>--<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A mitja tarda un taxi va aturar-se davant la
porta del Manel i la Rosa, va baixar d'ell un home d'uns seixanta anys. Cabell
blanc, elegantment vestit, prim i de complexió atlètica per la seva edat, duia
només una maleta, no massa grossa, que el taxista va baixar-li del maleter del
cotxe. L'home va pagar-li el trajecte i el taxi va desaparèixer ràpidament pel
carrer recte, com ell el recordava.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va mirar amunt, a les finestres de la casa. La
Rosa, que guaitava darrere d'unes cortines, es va amagar en sentir-se
descoberta.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Era el dia de Sant Marc, patró del poble, i la
gent, aliena al que passava, anava pel carrer cap al casal del poble a xerrar
amb les colles que es formaven.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El <span class="hiddenspellerror1">Giorgio</span>,
ara altre cop Jordi, va trucar a la porta esperant resposta.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Manel va baixar a obrir-la i en trobar-se de
cara amb el seu germà va aturar-se mirant-li les faccions envellides i els
cabells blancs. Quan van coincidir i van mantenir la mirada uns segons es van
abraçar. Tots dos tenien els ulls plorosos i no ho dissimulaven.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Noi! Jo comptava que mai més et veuria ja —va
dir el Manel.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No podia marxar d'aquest món sense tornar-te a
abraçar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Que estàs malalt?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No, no. Que jo sàpiga estic com un roure, però
mai se sap, i més a les nostres edats. Bé, tu ets jovenet, que jo sóc dos anys
més gran.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Pots comptar! Puja, puja que veuràs la Rosa.
Està una mica inquieta, disculpa-la. Des de la mort del fill petit que no ha
estat mai més la mateixa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Em sap greu, hauria d'haver vingut, però...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Puja, ja tindrem temps de parlar-ho. Que
marxes aviat?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No, de fet he vingut a quedar-me. Però no
pateixis, he agafat una habitació a la pensió de la <span class="hiddenspellerror1">Paquita</span>. Quan trobi una casa, m'hi traslladaré.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—D'acord Jordi o <span class="hiddenspellerror1">Giorgio</span>,
com haig de dir-te ara?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Jordi, per descomptat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Tots dos homes van pujar per l'escala estreta
que els duia al menjador i la sala d'esbarjo. Darrere una butaca, la Rosa, la
mateixa que recordava el Jordi, estava a peu dret com una columna, seriosa
com una lleona a punt de caçar, desconfiada com una lloba vigilant els cadells.
Evidentment que havien passat quaranta anys, però seguia conservant aquella
elegància innata que només els és atorgada a certes persones, i amb la mateixa
expressió de, quan de jove, s'enfadava per alguna cosa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Jordi es va quedar sota el bastiment de la
porta, mirant-se tots dos, emmudits. Finalment el Jordi, en veure que ni ella
reaccionava ni el Manel trencava la situació cada cop més tensa, va dir:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ho sento, Rosa, ho sento molt, hauria d'haver
estat aquí.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Més d'una vegada. Què vols ara, Jordi? Per què
has tornat quan ja tots t'havíem oblidat?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Exactament no ho sé. Alguna cosa dins meu em
deia que havia de tornar. No em sento malament, però potser sóc com un elefant
que busca el cementiri per anar a morir. Potser he tornat per això.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No diguis això —va dir enfadat el Manel—. Havies
de tornar un dia o altre, i punt. Mira, el millor és que vagis a la pensió,
desfés l'equipatge i vine a sopar. Aquesta nit ens posarem al dia. Que són
quaranta anys! Ara que hi penso. Si vols, pots quedar-te aquí...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No! No tenim res preparat. És el que passa <span class="hiddengreenerror1">quan et</span> presentes després d'una eternitat com si
aquí no hagués passat aquest temps —va tallar la Rosa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>--<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Només va desaparèixer el recentment arribat per
la cantonada, anant cap a la pensió, la Rosa va començar a escridassar el
Manel:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Tu t'has tornat boig o què? El teu germà no
dormirà mai més en aquesta casa. Mira, avui el deixo venir a sopar per tu, però
després ja veurem què passarà. És que no tens sang a les venes o què? Deus
tenir aigua i aquesta t'arriba fins al cervell. On era ell durant la malaltia
de ta mare? Tots aquells anys de martiri! Saps qui se'ls va empassar? Doncs jo!
Jo sola, em sents! On era ell quan el seu pare va morir en l'accident del
tractor? Ni una trucada, ni una carta, res. No sabíem ni on trobar-lo.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Oh! I
la mort del Pere, del teu fill. Els mesos d'angoixa per si el tractament aniria
bé o no. Quantes visites, quantes hores als hospitals, quants metges, quantes
esperances per no res, per morir convertit en una cosa que no era el meu fill.
La meva vida serà un dol per sempre més, desitjo la mort. El meu fill, pobret.
Per què va haver de morir? I ara torna aquest i tu poses una cara com si
haguessis vist la Verge Maria. És que no et suporto, això ja és l'últim que em
podies fer. Per què creus que ha tornat aquest mort de gana? Per diners, Manel!
Per diners! Per què si no...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">I
oferir-li la casa... On ha de dormir? Al llit on va morir el Pere? Al llit on
va morir ta mare? O aquí al menjador on vas tenir el taüt de ton pare. Tens per
triar. Quin lloc li vols deixar per dormir, sobre que ve a robar-te el poc que
vam aconseguir dels teus pares. Que no recordes que treballaven com rucs? A la
vinya, als ametllers i a la granja! Que no recordes que no hi havia ni festes,
ni diumenges, ni Cap d'Any... sempre treballant.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Com
pots mirar-lo a la cara? Com pots parlar-hi? Com pots convidar-lo a casa nostra?
Aquí va néixer, però ja veus com se l'estima la casa, quaranta anys sense
saber-ne res i nosaltres anant enterrant pares i fill.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>----<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La <span class="hiddenspellerror1">Carmen</span>
era la informadora oficial de les novetats que passaven, o no, pel poble. La
qüestió era poder fer una estona de safareig amb algun grupet ben seleccionat
per no tenir malentesos extres.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ella, desesperada, corria pel carrer per trobar
algú, feia anys que una notícia com aquella no arribava al poble. «El Jordi ha
tornat! T'ho creus o no?», anava pensant, mentre amb els ulls buscava un
objectiu per poder abocar tot el verí.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La gent devia estar al ball perquè no trobava
ningú i totes les portes estaven tancades, fins que va arribar al celler Poble
Vell, el del Josep i la <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>. Va empènyer
la porta i sense cap mania va començar a parlar a raig:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Encara no ho sabeu? Deveu ser els únics del
poble. És que és molt gros, per Sant Marc que una cosa així no me l'esperava.
Teniu una mica d'aigua? És que m'ofego de la impressió. De veritat que no ho
sabeu?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Reposa dona —va dir-li el Josep—. Té, pren un
got d'aigua.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La <span class="hiddenspellerror1">Carmen</span>
es va beure l'aigua com si fos l'última que quedés al món. Amb uns gestos i una
entonació que farien enveja a qualsevol actor de teatre, els va informar de
l'arribada del Jordi al poble.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Que ha tornat el Jordi? De quin Jordi parles?
—li replicava el Josep.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—El Jordi! El germà del Manel Sales, de cal <span class="hiddenspellerror1">Fardatxo</span>!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En aquell moment, la <span class="hiddenspellerror1">Magda,</span> que tenia d'esquena el seu marit i la seva
filla, va empal·lidir fins que la pell va quedar color de cera blanca.
S'assegué en un tamboret i amb els ulls buscava un lloc per on fugir d'aquell
celler, d'aquella casa, d'aquell poble.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Josep es va girar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Hòstia! Aquesta sí que és bona, <span class="hiddenspellerror1">Carmen</span>. Però si tothom el donava per mort i
enterrat, a aquest paio.<span class="hiddengrammarerror1"> </span>Ho sents, <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>? Ei! Que no et trobes bé? —va exclamar
espantat en veure-li el rostre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No sé què m'ha agafat, com una esgarrifança i
he tingut un mareig. Ja em passarà, espera un moment. Deu ser la pressió, com
sempre la tinc baixa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Puja a dalt i estira’t una estona. Mira, al
final, si no acabem avui, doncs ho deixem per demà al vespre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sí, potser sí que pujo a estirar-me una mica.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—<span class="hiddenspellerror1">Magda</span>,
estàs tremolant. A veure si tindràs febre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No, home, no. Deixa’m estirar una estona i
segur que em passa. Adéu, <span class="hiddenspellerror1">Carmen</span>. Marta,
ajuda ton pare a veure què podeu fer, jo ja baixaré després... segurament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>
va desaparèixer per la porta estreta que comunicava el celler i la casa gràcies
a un tram d'escales estretes. En arribar a l'habitació, es va estirar al llit a
les fosques. Del cap no li marxava la pregunta: «Jordi, què vols ara després de
quaranta anys? Maleït siguis!»<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La <span class="hiddenspellerror1">Carmen</span>
es va esplaiar amb la Marta i el Josep.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Pobra <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>,
espero que no sigui res. Doncs escolteu, es veu que ha vingut vestit com si fos
un milionari. Jo no ho he vist, però no ha arribat amb taxi, sinó en un cotxe
privat amb xofer. Diuen que ha anat a casa del seu germà, el Manel, i que ell i
la seva dona l'han tret a espentes escales avall i li han dit que no torni a
posar els peus en aquella casa. Vosaltres us ho creieu? Fer-li això a un germà
que fa tant de temps que no veus. Però és clar... cada u és cada u i no et pots
ficar a casa dels altres. Perquè jo, bé, no vull dir res, però una mica de
compassió... No? I els porta diners. Mira! A tots ens van bé els calerets i, si
t'has d'empassar alguna cosa, doncs... coll avall i la butxaca plena.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Què
creieu? Serà capaç d'anar al ball aquesta nit. Seria una tornada espectacular.
Escolteu, i si ha vingut amb una paia que encara no hem vist. Segur que és una
d'aquestes totes estirades que li fa fàstic seure en les cadires de fusta del
casal. Sí que serà un Sant Marc ben celebrat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Apa!
En ple ball, ja els veig entrar del bracet, i això si no han vingut amb fills,
que potser ronden com tu, Marta, la quarantena. En fi, un daltabaix per al
poble... I on aniran a dormir tota la colla si el germà no els deixa entrar a
casa, encara hauran d'anar tots a dormir a Gandesa. Apa! Apa! Tots cap a la
capital, es veu que al seu poble ningú els vol acollir. Escolteu! I si...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Davant de la mirada estupefacta i el silenci sepulcral
del Josep i la Marta, la <span class="hiddenspellerror1">Carmen</span> va
entendre que havia de marxar a fer la bona obra d'informar de l'esdeveniment a
algú altre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Bé, marxo, que veig que teniu feina —va dir la
<span class="hiddenspellerror1">Carmen</span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Adéu! —van contestar pare i filla alhora.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>--<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Jordi va trucar a la porta de casa del seu
germà. Era l'hora de sopar i ell sabia que també la de donar moltes
explicacions.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Puja, Jordi! Puja! Va! Que ja tenim la taula
parada.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Vaig! Hola, Rosa, t'agraeixo novament que em
rebis a casa...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Meva, a casa meva! Ho tens clar? Perquè a tu
es veu que durant quaranta anys no t'ha fet falta per a res —va tallar-lo la
Rosa sense mirar-lo.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Va! Vull tenir el sopar en pau! El noi és
al ball amb la dona i la canalla. Després t'ensenyaré fotografies i demà els
anirem a conèixer.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Serà un plaer —va dir en veu baixa el Jordi.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Rosa va servir l'escalivada que havia
preparat amb encenalls d'un pernil que havien encetat feia pocs dies.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Doncs, a nosaltres ja ens veus, estem casats i
vàrem tenir dos fills, però malauradament un va marxar abans que nosaltres. No
t'haig d'enganyar, aquest dolor ja no marxa mai, vindrà amb mi fins al
cementiri i només desitjo que allà s'acabi.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ho sento molt per vosaltres.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Pots comptar! —exclamà la Rosa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Fes el favor, dona. Deixa'ns parlar tranquils,
abans ja li has dit tot el que calia —digué el Manel.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Bé, pel que fa a mi, encara que sembli que he
d'explicar moltes coses, la veritat és que ho puc resumir en unes poques
paraules.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No te n'estiguis d'explicar detalls, Jordi.
Encara que sigui després de quaranta anys, la sang segueix cridant a la sang.
Tinc curiositat de saber què ha sigut de tu durant tot aquest temps.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Quan vaig marxar, i recordo que justament era
la nit de Sant Marc, vaig embogir i no sé la raó. Semblava que sortir del poble
era com sortir d'una presó que m'ofegava. Sense saber res d’anglès ni del món
me'n vaig anar tan lluny com vaig poder. A Oakland, a l'altra banda del món i
allà... No vull ni pensar-ho, vaig passar uns anys ben dolents. Em vaig gastar
tots els diners amb el passatge per arribar-hi, vaig treballar de tot, a totes
hores, cada dia fins que, al cap d'uns anys, vaig prosperar una mica i em vaig
ficar en el negoci de la pesca.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">No vull ser un fanfarró, ni vull faltar-te el
respecte, Rosa...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ja veuràs... —va dir ella.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Era jove, la sang em bullia i vaig tenir
tantes dones com vaig voler. D'això sí que no em va faltar res. Ara penso que
hagués estat millor menjar i dormir millor i tenir menys dones al llit, però bé
ara també tinc una altra edat i les coses es veuen diferents.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Vaig
fer amistat amb un capità d'un vaixell balener que, un dia, de sobte, em va
proposar anar a Noruega a treballar com a tècnic a les seves oficines de
Tromsø, el lloc més allunyat del món, tocant al cap Nord. Per aquells anys ja
parlava un anglès més que acceptable, però, és clar, de noruec ni una paraula.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Perdoneu-la,
li vaig fer jurar que no us ho diria mai, però de tant en tant trucava a la
Montserrat de ca l'Escarbot, i m'anava informant de com us anaven les coses.
Això sí, no li vaig dir mai des d'on la trucava. No sé quina força hi havia
perquè jo no tornés aquí i que vosaltres sabéssiu res de mi.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Si
voleu que us digui la veritat, crec que perquè pensava que jo era menys que
vosaltres i us avergonyíeu de mi... Però bé, tot això ha quedat enrere.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A
Tromsø estàvem tan aïllats de tot, crec que va ser l'únic lloc on vaig pensar a
casar-me i formar una família, necessitava companyia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">»</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Bé, salto
un munt de temps, hores davant de mapes i radars fins que un dia un client em
va proposar ser soci d'una empresa d'exportació i importació on podria fer
molts diners, ja que no es dedicaven només a les mercaderies. Per dir-ho fàcil
les mercaderies també eren diners que anaven i venien. I així des de ja fa
bastants anys visc a San Marino. Ara em sento gran, i la mateixa força que
tenia per mantenir-me allunyat de tot, ara hi és per tornar i quedar-me aquí
els últims anys de la meva vida.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No voldràs que et cuidem nosaltres, oi? —va
dir esverada la Rosa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No, tranquils, tinc diners de sobres perquè
això no calgui. A més, he fet testament i tots els meus béns, que no són pocs,
seran per a vosaltres.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mira, si em deixessin, et mataria! Ho sents! A
mi i a ton germà no ens compra ningú! —cridava la dona caminant amunt i avall
pel menjador.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Rosa! Treu el segon plat i calla! No t’adones
que aquests diners seran per al nostre fill i els néts! Gràcies, Jordi, saps
que jo no m'ho hauria imaginat mai això, però t'ho agreixo, és un bon gest per
part teva.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Al celler Poble Vell el mareig de la <span class="hiddenspellerror1">Magda</span> no millorava. El pare i la filla, cansats,
van parar d'envasar el vi. La mare els va animar perquè anessin cap al ball.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Divertiu-vos, aneu al ball. Jo m'estimo més
quedar-me aquí sola a les fosques. Així segur que em passarà més de
pressa. Tu, Josep, pots ballar amb ta germana, que sempre t'espera. Ja
saps que jo de ballar no en tinc ni idea. Vés que segur us ho passareu bé i, tu,
filla, a veure si trobes un noi per picar-li l'ullet.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Au! A qui vols que enganyi, jo? Ja m'ha
passat l'arròs a mi. A més, jo estic més bé soltera i sense homes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Doncs aneu. Jo dormiré una mica.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>,
però, només donava voltes damunt el llit, tenia mal de cap, mal de panxa,
tremolava tota, però la veritat és que tot venia de l'angoixa que li havia
provocat la notícia de la tornada del Jordi.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Què faria si se'l trobava? Què li diria? Havia
passat mitja vida. Va aixecar-se i caminava per tota la casa mirant per la
finestra de tant en tant per si el veia travessar el carrer. Tot el que havia
dit la <span class="hiddenspellerror1">Carmen</span>, ho havia sentit tot, fins
on arribava la veritat i fins on les seves imaginacions. Tothom sabia que a la <span class="hiddenspellerror1">Carmen</span> li agradava exagerar les coses.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A poc a poc i sense intenció de fer-ho
conscientment va obrir la porta que comunicava amb el celler i va baixar les
escales, un cop a la bodega, passejava gairebé en la foscor entre les tines i
les bótes, nerviosa i amb el cor palpitant a tota velocitat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El sopar havia seguit amb més bon ambient, tot
i que del rostre de la Rosa no havia marxat ni un moment l'expressió de rebuig.
El Jordi es va esplaiar amb més detalls dels llocs on havia viscut i de les
feines que havia fet. El Manel també li va explicar com havien anat les morts
dels pares, i més poc la del fill, ja que, cada cop que ho intentava, l'emoció
li tallava la veu i els ulls es convertien en unes basses de llàgrimes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Van quedar d'acord que l'ajudarien a trobar una
casa on instal·lar-se i a recobrar la relació perduda durant tots aquests anys.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Manel no volia saber res dels motius que el
van fer prendre aquella decisió i de per què no havia dit res en tants anys, a
més sent conscient que era sabedor de la mort dels pares i del fill, però era
un home pràctic. Tot quedava enrere i ara començava una nova etapa que havia de
durar molts anys.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Rosa, però, no era com ell, i l'odi que
sentia no li marxaria tan fàcilment. Els diners estaven molt bé, però l'odi se
li aferrava al pit i a l'estómac, aquell odi que en un rampell et fa ser capaç
de matar a algú. Aquest és l'odi que sentia ella.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Es van acomiadar, era ja tard i el Jordi estava
cansat del viatge, aquella matinada havia sortit a quarts de sis des de <span class="hiddenspellerror1">Serravalle,</span> a San Marino, i ara ja feia massa
hores que anava pel món.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Demà vine a dinar, Jordi —va dir-li el Manel
sense mirar la Rosa—. Després podem anar una estona al casal i veuràs els de la
teva colla. Els trobaràs a tots grans, eh! Veuràs que bé que s'ho passen jugant
al dòmino tota la tarda.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Així ho farem. Bona nit, Manel, estic content
de poder abraçar-te. Bona nit, Rosa, gràcies pel sopar. Entenc la teva ràbia.
Procuraré que vagi passant.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Bona nit —va contestar secament la Rosa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Jordi va sortir de casa del seu germà, va
mirar la placa de ceràmica que posava «Cal Fardatxo», no havia sabut mai d'on
venia aquest renom. Va mirar el cel, feia temps que no ho feia, o potser a <span class="hiddenspellerror1">Serravalle</span> hi ha més llum que a Corbera d'Ebre i
no es veuen els estels. Era meravellós, quants n'hi havia i que negre era
aquest cel.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va decidir fer un petit passeig pel poble, per
ajudar a pair el sopar. Anava mirant les cases i recordant qui hi vivia
quaranta anys enrere. Unes estaven totalment renovades, altres envellides i les
més poques, en ruïna.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va caminar per tot el llarg del carrer, que era
paral·lel a la carretera nacional i que separava el poble nou de les runes del
poble vell, bombardejat pels avions afins a Franco i que resistien com
fantasmes, testimoni d'una època llunyana. Potser ell era un fantasma també i
feia com les cases derruïdes, només recordar una època passada.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El passeig el va portar fins a la casa de la <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>. Com havia canviat la casa, ara hi havia
un rètol fet amb ferro forjat que posava «Celler Poble Vell». La <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>! Potser havia estat l'única persona que
l'hagués fet quedar al poble. El seu gran amor de joventut. Desitjava que les
coses li haguessin anat bé i, ara com ell, entrats en la seixantena, fos una
dona feliç. A la Montserrat li havia preguntat en alguna ocasió per ella, però
li feia vergonya, respecte més aviat. Pel poc que sabia, li havia anat, en
general, tot bé, amb algun entrebanc com tothom durant aquests anys.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va veure la porta entreoberta del celler i,
imprudentment, la va empènyer, va entrar i una mica més endins es va trobar la <span class="hiddenspellerror1">Magda</span> de peu al mig de les tines.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Hola, <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>,
em coneixes?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Hola, Jordi. Et reconec. Què hi fas, aquí?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Josep ballava amb la seva germana i, com li
havia dit la seva dona, ella estava encantada de tenir ballador el dia de Sant
Marc.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Al cap d'uns balls van asseure’s, ell va
aixecar-se tot seguit per anar a buscar un gintònic per a ell i un vodka amb
taronja per a ella. Aquelles begudes eren un clàssic el dia de ball.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Saps què diuen pel poble? —va dir-li la
germana amb picardia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Suposo que sí, ha passat la <span class="hiddenspellerror1">Carmen</span> pel celler i ens ha deixat anar un rollo
sobre si havia tornat el Jordi Sales, amb família i tot!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ai! Ja saps com és aquesta. Ha vingut ell sol,
<a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20180919T1036; mso-comment-reference: I_1;">es veu per
quedar-se aquí, a passar la vellesa.</a></span><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="file:///C:/Users/Ignasi/Desktop/El%20vi%20fa%20sang%20-%20per%20a%20Ivan%20net.docx" id="_anchor_1" language="JavaScript" name="_msoanchor_1"><span style="font-family: Calibri;">[I1]</span></a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"><span style="font-family: Calibri;"> </span></span></span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Qui
ho havia de dir que tornaríem a veure'l? Escolta, també he sentit a dir que ara
s'estarà a la pensió, bona és la Rosa per tenir-lo a casa. Es matarien tots
dos. Es veu que busca una casa per comprar, què et sembla si li oferim la casa
dels pares? Aquest déu haver vingut carregat de calerons i nosaltres ens traiem
un mort del damunt. Per què la volem aquesta casa si ja en tenim una tu i una
altra jo?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No sé, potser que esperem una mica. A veure
com van les coses, fa poques hores que és al poble i tothom ja fa plans. Jo
sempre havia pensat comprar-te la teva part i donar-l’hi a la Marta quan es casés,
però al pas que va.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Bé, tens raó, tampoc cal córrer. Anem veient
què passa i ja farem el que creguem convenient. Però la casa no te la vendré a
preu de saldo, eh! —va dir la dona rient.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Van ballar uns quants balls més, fins que el
genoll de la germana va començar a donar senyals de cansament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Vaig a seure una estona, aquesta maleïda cama
sempre ha de fer la guitza els dies que em puc divertir més.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Et porto un altre vodka?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Va, sí, que avui li fotrem fort! I tothom sap
que el vodka va bé per als genolls.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sí, a tu et va bé de cap a peus. Escolta, vaig
a casa un moment a veure com està la <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>
i torno. No et busquis un nuvi més guapo que jo mentrestant.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els dos germans van esclatar a riure. El Manel
va mirar per damunt la gent i no va saber veure la Marta, la seva filla.
Suposava que devia estar asseguda amb la seva colla per algun racó de la pista
de ball.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va agafar el carrer recte i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pla i va arribar a casa en uns minuts. El
poble nou el van construir llarg, seguint la carretera nacional que el
travessava, però molt estret i bàsicament només hi havia un carrer per
damunt i un altre per sota de la carretera.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En arribar va veure la porta oberta del celler
i se li va fer estrany. Li va passar pel cap que no haguessin entrat uns
lladregots aprofitant que era festa. Va entrar sense fer soroll, però tot
estava en penombra i en silenci, va arribar fins a la columna on hi havia
l'interruptor de la llum i, en encendre’l, el cor se li aturà.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Es trobava amb els peus dins d'un bassal de
sang, un home gran jeia a terra mort amb una ferida estranya al coll i la <span class="hiddenspellerror1">Magda,</span> la seva dona, semblava morta també amb un
llevataps clavat en una banda, sota la <span class="hiddenspellerror1">mandíbula</span>.
S'hi va llançar ràpidament cridant el seu nom, però la <span class="hiddenspellerror1">Magda</span> ja no responia, estava freda com la terra
i la mirada perduda, sense dubte estava morta. Tot ensangonat va aixecar la
vista cridant de pena, llavors va veure que dalt de tot de les escales estava
la Marta asseguda en un escaló i paralitzada, amb els ulls i la boca oberta,
tenia la vista fixa en l'escena.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>--------------------------<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A la comissaria comarcal de Gandesa, en un
despatx sense cap obertura a l'exterior, estaven la Marta, el seu pare, el
comissari i un agent, intentant que la noia reacciones i pogués explicar alguna
cosa. Era el matí següent a la mort de l'home i la dona. La Marta, sedada,
havia descansat unes hores. El Josep no havia pogut dormir en tota la nit. Els
dos cossos estaven a Reus, a la unitat patològica forense de l'hospital Sant
Joan. Ara era hora de posar el fil a l'agulla i resoldre la recerca i, si no,
almenys encarar-la cap a una explicació lògica.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Marta —va dir l'inspector—, ens hauries de dir
què vas veure, abans que entrés el teu pare al celler.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Marta, no entenem res del que va passar. Com
va morir la teva mare i com va morir el Jordi Sales. Tu ets l'única que ho vas
veure i amb qui podrem treure l'entrellat. Pren-te el temps que calgui,
estigues tranquil·la aquí estàs segura.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Recorda, filla, si us plau. Jo estava al ball
amb la teva tieta i vaig anar cap a casa a veure com es trobava la mare. Vaig
entrar al celler i tu estaves a les escales.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—El vi fa sang —va dir la Marta gairebé
inaudiblement.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Sí, això ho posa a les ampolles del <span class="hiddenspellerror1">Pedraseca</span>. Què té a veure amb ahir a la nit?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Jo vaig anar a casa a buscar una jaqueta, feia
fresca. En baixar de l'habitació al menjador vaig sentir cridar al celler —va
començar a explicar-se.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—I de què anava la discussió? —va intervenir el
comissari.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Es feien retrets de quaranta anys enrere.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Què es retreien la teva mare i el Jordi? —va
dir el pare.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Què cridaven, em dieu? —va dir, amb la mirada
fixa en un punt a l'altra banda del despatx—. Què... Val més que surtis, pare.
Després parlaré amb tu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Però per què haig de sortir, amb mi aquí
estaràs més calmada —va dir contrariat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Millor que surti si ella ho vol. Agent,
acompanyi el senyor Josep a una saleta que estigui còmode —va dir ràpidament el
comissari.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Van passar uns segons que es van fer eterns
mentre el pare sortia amb la mà de l'agent a l'espatlla. No entenia de cap
manera per què no podia estar a l'interrogatori, i encara menys que no el
volgués la seva filla.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Digues, Marta, ara que estem tots dos sols. Què
es deien l'un a l'altra?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Parlaven, primer, després el to va augmentant
a poc a poc en volum i retrets, fins que ma mare va donar-li una bufetada a
aquell home. Em vaig quedar immòbil, si hagués reaccionat, ara potser tots dos
serien vius.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—És normal tenir por i que aquesta ens impedeixi
moure'ns. Tu no et capfiquis, que no has fet res mal fet.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Res, només he deixat morir dues persones —va
dir somiquejant i esclatant a plorar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ho estàs fent molt bé, Marta. Té mocadors.
Avancem una mica. Què va passar després de la bufetada?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ell no s'ho esperava, però perquè la mare li
fes allò li havia de dir una de ben grossa. La mare és... bé, era molt calmada.
Ell es va quedar com desorientat uns segons, en silenci. Va fer un o dos passos
enrere fins a recolzar-se a la taula que hi havia al seu darrere. La mare tenia
les mans cobrint-se la boca, sorpresa d'ella mateixa. Silenci i llavors...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Què, Marta? Digues.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ai! L'home devia trobar un llevataps sobre la
taula i amb la velocitat d'un escurçó l’hi va clavar fins al fons al coll de la
mare. Jo seguia sense poder moure'm, ni tan sols quan vaig veure això. La mare
va agafar en un rampell una ampolla que se'ns havia trencat i li va tallar el
coll o li va clavar. Jo no ho sé, no ho sé.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No pateixis, aquests detalls ens ho diran
les... autòpsies. La investigació vull dir... No t'ha de preocupar. Però per què
van arribar a matar-se? Quin retret es feien?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No van morir a l'instant, ambdós amb pocs
segons de diferència i intentant dir alguna cosa, van caure de genolls, després
estirats a terra. I finalment altre cop silenci, més silenci, fins que el pare
va entrar al celler i va encendre el llum.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Molt bé, Marta, vols aigua? Una infusió?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No, no vull res. Només morir-me.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—És normal que estiguis agitada i nerviosa,
Marta. Vas veure com dos adults es mataven i un era la teva mare.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Marta va començar a riure histèrica, fet que
va desconcertar el comissari i el seu pare que va sentir-la des d'un altre
despatx.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—La meva mare sí, sí que ho era... I tant la
meva mare! Qui voldria que fos? Els dos es van matar, l'un a l'altra i amb
l'obridor i la puta ampolla del vi fa sang.<span class="hiddengrammarerror1"> </span>Sap
quanta sang surt de dos cossos? Litres! Sí, que era ma mare, sí!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Calma't, Marta, encara no ens has dit per què
van fer el que van fer.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>----</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>----<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Havien passat uns dies, els cossos del Jordi i
la <span class="hiddenspellerror1">Magda</span> ja eren de nou al poble. Avui
feien la missa i els enterraven. A tots dos alhora i amb la casualitat que al
cementiri ocuparien nínxols contigus. El poble estava consternat, aclaparat
dels fets que havien passat els últims dies i de la confusió que encara hi
havia en la recerca dels assassinats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Només un petit grup de persones sabia la
veritat. La Marta, naturalment, el comissari i l'agent, que havien decidit
deixar passar l'enterrament per explicar-li al Josep tota la veritat. Una altra
persona que ho sabia tot, o, si no, s'ho inventava, era la <span class="hiddenspellerror1">Carmen</span>, la qual anava de grupet en <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20180919T1047; mso-comment-reference: I_2;">grupet</a></span><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="file:///C:/Users/Ignasi/Desktop/El%20vi%20fa%20sang%20-%20per%20a%20Ivan%20net.docx" id="_anchor_2" language="JavaScript" name="_msoanchor_2"><span style="font-family: Calibri;">[I2]</span></a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"><span style="font-family: Calibri;"> </span></span></span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">
explicant tot el que ella sabia, assegurava, i sempre de fonts certes. I
l'última persona que ho sabia tot, però no d'ara si no des de feia quaranta
anys, era la Rosa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El seu marit i ella eren al portal de casa,
esperant que passessin els fèretres pel davant, cap a l'església. Ell plorava
pel seu germà retrobat i mort i per la pobra <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>.
La Rosa només sentia pena per ella, per ell, rebuig.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va recordar, la Rosa, quaranta anys enrere com
la <span class="hiddenspellerror1">Magda</span> li venia dia i nit amb històries
sobre el Jordi. Com s'estimaven! Tenien planejat marxar de Corbera a veure el
món, com més lluny millor...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Marta, abraçada al seu pare, caminava
darrere del taüt de la seva mare i al cap li ressonaven els crits que donaven
tots dos al celler aquella maleïda nit.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En aquell celler, en aquell retrobament, per a un
la vida era massa curta per poder gaudir-ne i per a l'altra ja era massa tard
per tornar a començar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La <span class="hiddenspellerror1">Magda</span>
li va confessar que la Marta era filla seva, del Jordi, no del Josep i que li
havia amagat durant tots aquests anys a tothom.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El Jordi li va retreure que si li hagués dit
que estava embarassada abans de marxar a Oakland, ell s'hauria quedat. Mai va
entendre per què a última hora no el va seguir, per què va desdir-se, i ara amb
una filla de quaranta anys es desesperava pensant el que s'havia perdut.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Et mataré, mala <a href="https://www.blogger.com/null" style="mso-comment-date: 20180919T1051; mso-comment-reference: I_3;">pècora</a></span><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><!--[if !supportAnnotations]--><a class="msocomanchor" href="file:///C:/Users/Ignasi/Desktop/El%20vi%20fa%20sang%20-%20per%20a%20Ivan%20net.docx" id="_anchor_3" language="JavaScript" name="_msoanchor_3"><span style="font-family: Calibri;">[I3]</span></a><!--[endif]--><span style="mso-special-character: comment;"><span style="font-family: Calibri;"> </span></span></span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">!
M'has robat una filla —va cridar clavant-li l'obridor al coll.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No vas preguntar mai més per mi, vas
desaparèixer, jo no et volia retenir i t'ho haguera dit quan t’haguessis posat
de nou en contacte amb mi —va dir amb el poc fil de veu que li sortia, mentre
li clavava l'ampolla trencada fins al fons.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>----<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El fèretre va passar davant la Rosa, la qual
pensava: «Ben mirat, per a nosaltres la cosa no ha acabat tan malament, força
calerets tocarem del Jordi i d'aquest lloc de San Marino, que no sé ni on para.
Bé, del <span class="hiddenspellerror1">Giorgio,</span> com posava a la carta. Li
diré al Manel d'emmarcar-la i penjar-la al menjador, a ell segur que li fa
molta il·lusió. Imagina't l'única i alhora l'última carta del seu germà en
quaranta anys.»<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Marta ja veia la porta de l'església, sabia
que entraria a ella agafada de la mà del Manel, del seu pare durant quaranta
anys. Però, quan sabés la veritat, què passaria? No sabia com hauria de
dir-li... si pare... o Manel.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="mso-element: comment-list;">
<!--[if !supportAnnotations]-->
<!--[endif]-->
<div style="mso-element: comment;">
<!--[if !supportAnnotations]-->
<div class="msocomtxt" id="_com_1" language="JavaScript">
<!--[endif]--><span style="mso-comment-author: Ivanhg; mso-comment-providerid: None; mso-comment-userid: Ivanhg;"><!--[if !supportAnnotations]--><a href="https://www.blogger.com/null" name="_msocom_1"></a><!--[endif]--></span>
<div class="MsoCommentText" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt;"><span style="mso-special-character: comment;"><span style="font-family: Calibri;"> </span></span></span></span></div>
</div>
</div>
<!--[if !supportAnnotations]-->
<!--[endif]-->
</div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-11047019333079780632018-09-21T09:53:00.001-07:002018-09-21T09:53:14.418-07:00Mira't!
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La dècada dels anys vuitanta del segle passat
va ser com si la societat es despertés d'una llarga hibernació. Malgrat que
aquest efecte havia de ser positiu des de tots els àmbits, el despertar va anar
acompanyat de certa coixesa en el vessant polític i social.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">No cal buscar en el barri més degradat de la
ciutat menys industrialitzada. No cal mirar aquell carrer on la prostitució i
les drogues eren tant o més comuns que les taronges en una fruiteria. La
misèria habitava també en qualsevol pis d'un barri de classe mitjana d’una
Barcelona que agafava aire per sobreviure.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mira't! Mira't! —cridava la mare d'una nena
espantada.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mama... —sanglotava la nena.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—És que cada cop que vas al parc has de tornar
tota empolsada! Estic farta de rentar-te la roba —deia la mare, fora de si,
mentre li clavava més d'una clatellada a la seva filla—. Un dia et faré mal de
veritat, i serà culpa teva!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La nena esclatava a plorar i procurava
refugiar-se en un racó, entre el lavabo i la banyera, dels cops que sabia que
aviat es tornarien en coces. Ja sabia que havia d'aguantar una estona fins que
a la mare li passés aquell atac de violència, el qual, per desgràcia, no era el
primer ni seria l'últim. Així era i, al cap d'una estona, la mare marxava
cridant:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mira't! Mira't!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ella esperava una estona en sortir del racó i
anar a la seva habitació. Al cap d'una estona, si tot seguia en calma, aniria
de nou al bany, posaria la roba al cubell de la roba bruta, es dutxaria i
tornaria a l'habitació a posar-se el pijama. Calia esperar que la mare la
cridés per sopar, com si tot aquell desgavell i aquella pallissa no hagués
passat mai. No entenia com la mare no veia les contusions i els talls que li
havia provocat. A l'escola ja havia dit tantes vegades que havia caigut o entrebancat,
que ja tenia el renom de «<span class="hiddengrammarerror1">la pupes</span>».<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Tal com la nena creia, aquesta situació la va
haver de reviure en moltes més ocasions, incloses les de l'adolescència i la
joventut. Totes aquelles pallisses rebudes durant tants anys la van fer tornar
una noia introvertida i espantadissa, però amb un ànim de venjança que cada dia
era més gran.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>...........<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els anys van passar per a les dues, els
vuitanta quedaven lluny i en l'actualitat la nena era una dona entrant a la
maduresa i la mare, una malalta terminal que marxava d'aquest món una mica
abans del que era d'esperar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mama, necessites alguna cosa? —deia la dona a
la seva mare, que agonitzava en un llit de l'hospital.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Filla...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Digue’m, mare, què vols?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Filla, filla... sempre has estat un desastre.
Fins i tot ara que em moro. Sospito que em queda poca estona en aquest món. Les
cames i les mans ja les tinc gelades, no tinc forces i sento com la vida se
me'n va ràpidament. Tu t'has vist? Mira't! Ni un dia així pots anar neta i
arreglada. Què dec haver fet malament en aquest món per rebre aquest càstig?
Qui et cuidarà ara? Segur que emmalaltiràs aviat i moriràs poc després. No
estarem separades massa temps. Mira't! Mira't! Quina pena em fas. Avui hauries
de ser tu l'afligida. No puc ni morir tranquil·la. Aquí estic, sense forces per
portar-te davant el mirall i que vegis el que jo veig. Mira't! Mira't! Quina
maledicció de filla em va enviar Déu, qualsevol és millor que tu. Que no et
mires mai al mirall? Que no veus quan vas neta o bruta? És que no sé ni com has
pogut estudiar per ser advocada i treballar en una empresa amb més gent? Ets un
desastre de filla. Mira't! Mi...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La filla, amb la mirada enfocant a terra i
suportant la que havia de ser l'última esbroncada, va aixecar la vista veient que
la seva mare ja no respirava.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La va tocar al pit lleugerament per notar si
encara li bategava el cor, provocant que de la boca sortís un últim:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—...<span class="hiddenspellerror1">ra</span><span class="hiddengrammarerror1">'t</span>!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La noia va organitzar la cerimònia,
l'enterrament, la llosa amb el nom de la seva mare, tot amb una correcció
increïble, malgrat haver sigut una filla maltractada fins a l'últim moment.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">De peu davant del nínxol va tancar una gran
part de la història de la seva vida i va renéixer una dona nova. Es va
prometre... Es va jurar que no tornaria mai més a veure-la ni a recordar-la.
Per fi se sentia lliure, finalment podria viure sense pallisses ni
humiliacions. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En pocs dies el cervell, el seny o el trellat
se li van capgirar, fins i tot la mirada. Va acomiadar-se de la feina, ja que
el pla que se li havia acudit no li permetria complir bé amb ambdues coses.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va fer les reformes necessàries al pis. Tot ho
va fer ella mateixa, ningú haguera entès per què volia una càmera tota
recoberta de miralls, miressis on miressis no hi havia escapatòria. Els espills
sempre et tornaven la teva imatge repetida mil vegades en totes les direccions.
Una habitació hermètica, on l'única connexió amb l'exterior era una petita
finestra invisible des de dins, però visible des de fora, des d'on es podia
veure el que passava en l'interior d'aquella estranya gàbia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Tot a punt, el procés seria llarg i ara, de
moment, no sabia quan en tindria prou, quan se sentiria saciada, quan estaria
venjada.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va fer-se voluntària d'una associació que tenia
cura de la gent gran, així tenia un ventall ampli de subjectes i ningú podia
sospitar res.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La primera la va tenir clara de seguida, una
dona al voltant dels vuitanta anys, amargada de ser viva i que només es
queixava de tot. La va dur a casa i, no sense esforç, la va tancar en
l'habitació emmirallada. L'últim que va sentir aquella dona d'aquest món va ser
un incomprensible:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mira't!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Les hores i els dies van passar, sense aigua,
sense menjar, sense res, només amb la seva imatge degradant-se. Ja cridava
demanant ajuda, però la càmera, ben aïllada, no deixava que sortís cap crit. El
cos va anar debilitant-se, la ment va embogir. Com podia comprendre el que li
estava passant?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Finalment, passats uns set dies d'agonia, la
mort li va sobrevenir.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mira't! Mira't quina fila que fas! —deia
l'assassina a la seva víctima, agafant el rol de la seva mare.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Podia tancar a l'habitació nenes, joves,
dones... però la víctima no havia de ser gent com ella, havien de ser dones
grans com la seva mare, que encara en el llit de mort la turmentava.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">De la seva experiència en el despatx d'advocats
penalistes havia après mil i una maneres de deslliurar-se d'un cos sense ser
descoberta. Així ho va fer, i cap problema. Una neteja a fons a la càmera i
preparada per una nova víctima. Ella creia que li treia ràbia a tot el que havia
sofert, però en realitat l'efecte era el contrari i aquells assassinats,
aquells deixar morir les dones grans s'havien tornat una droga, i cada una que
passava per l'habitació feia més gran el desig de buscar-ne una altra.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Una de més jove, devia tenir uns setanta-dos
anys, amb el caràcter agre com la seva mare, es va convertir en un mal de cap.
Tenia el cos més fort i es veu que el seny també. Cridava i cridava sense
parar, quedava esgotada i, havent dormit unes hores, començava de nou a cridar.
La cridava a ella, li deia de tot, a vegades coincidia que posava la cara a la
finestra, semblava que la veiés, la cara d'odi era terrible, no tenia cara de
sofriment, ni de por, ni de pena com les altres. La cara era plena d'odi.
Finalment gairebé deu dies després, la set, la gana i l'odi van fer efecte en
el seu cos i, en lloc de sofrir una llarga agonia, va morir tot d'una. La
mirada de rebuig, de fàstic, no li va marxar i per poder desfer-se del cos va
haver de cobrir-li la cara. Li portava massa records aquella expressió.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Durant aquells mesos la policia començava a
estar alerta de les desaparicions de dones grans. Si bé no tenien família o se
n'havien desentès, les trobaven a faltar als casals o l'associació d'ajuda a la
gent gran. El que era estrany era que desapareixen per art de màgia, no es
trobava el cos, no es trobava cap rastre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Després de l'última víctima va decidir que
havia de triar millor, era molt pesat esperar tants dies que morís i a més a
més volia que patissin, que tinguessin por, que aquell «Mira't!», que era
l'últim que sentien, els donés voltes pel cap, els donés cops com un batall a
una campana.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'àvia triada semblava bona dona, afectuosa,
tampoc era ben bé la que volia, però la bogeria era tan forta que va decidir
que fos ella precipitadament. La dona cada cop arriscava més. La maldat
transmesa per la seva mare havia de fer-li fer un pas en fals en un moment o
altre. L'àvia triada tenia un nét mosso d'esquadra i això va ser fatal per a
ella.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El mosso, repassant dades sobre totes les dones
desaparegudes, va arribar a la conclusió que, a part de ser usuàries de
l'associació d'ajuda a la gent gran, sempre coincidia que la voluntària era la
mateixa dona. Bé, podia ser una casualitat, ja que una persona sola atenia
diferents ancians, però valia la pena seguir aquesta pista, de fet no n'havia
trobat cap altra.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'àvia ja era a l'habitació emmirallada. Ho va
entendre ben aviat, aquella habitació estava feta perquè pogués veure com es
moria a poc a poc, era una càmera de tortura cruel. Sabia que a fora hi havia
algú que l'observava, però no va saber com era de terrible fins que va sentir
aquell:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mira't!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El nét, posant-se en contacte amb l'associació,
va obtenir aviat el nom i l'adreça de la voluntària, de la qual tothom només
deia bones paraules. Amb una ordre de registre aconseguida en temps rècord,
gràcies a un company nomenat jutge recentment, es va dirigir cap a la casa de
la noia. Un altre mosso de la comissaria es quedaria al portal atent pel que podia
passar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El timbre va sonar ensordidor i desgavellat. Es
va obrir la porta i davant seu hi havia una dona d'uns quaranta i tants anys
vestida precisament amb roba de l'època en què ella devia nàixer.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Porto una ordre de registre, senyora. Puc
passar?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Endavant, però no ho entenc. Una ordre de
registre? Per quin motiu? Deixi-me-la veure, sóc advocada.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Aquí està.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La dona va llegir la circular posant-se
visiblement nerviosa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Una assassina en sèrie... Què hi busca aquí?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—El millor per a tots dos serà que no hi trobi
res. Té alguna cosa a dir-me?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ella lentament va anar donant la volta fins que
va quedar d'esquena a la porta de sortida. Ell, seguint el moviment circular,
va quedar dins el pis. El temps semblava aturat, les ninetes de tots dos no es
movien ni un mil·límetre fins a l'instant en què la dona va començar a córrer
escales avall. De fet, sense destí, però el cor li deia que havia de fugir.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El mosso no va anar darrere d'ella, bé sabia
que, en cas de dubte, primer calia salvar la víctima i després anar pel
culpable.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Amb cura, per si hi havia més gent al pis, el
va anar recorrent fins a sortir a una àmplia galeria on hi havia una mena de
caixa enorme, gairebé una habitació amb les parets recobertes de peces
d'aïllant unides les unes amb les altres amb cinta industrial adhesiva, tot fet
d'un mode barruer. Destacava en un costat una finestreta sense recobrir des de
la que va suposar que observava les víctimes. Però, «Què els feia?» es
preguntava el noi. Seguint amb tota la cura possible va mirar per l'obertura i
va quedar esglaiat. La seva àvia estava allà tancada, en un lloc on es
reflectia la seva imatge en totes direccions.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va buscar les unions dels panells dels miralls
i amb cura de no trencar-ne cap i ferir l'anciana. Aviat va tenir-ho enllestit.
La cara de l'àvia en veure el seu nét rescatant-la valia tots els esforços del
món. La dona explicava una mica atordida com la voluntària la va fer passar un
moment per la casa amb l'excusa d'haver oblidat el moneder, un cop allà la va
empènyer dins l'habitació de miralls i l'últim que va sentir era com cridava:
«Mira't! Mira't!».<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La segrestadora baixava les escales de dues en
dues. Havia de fugir, ja que l'havien descobert i, sense tenir la sensació de
ser culpable de res, el cor li deia que havia fet alguna cosa malament, a part
de venjar-se de la seva mare. Tot era contradictori.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Al portal el company ja estava avisat i tan
aviat com va aparèixer la va agafar, la va llençar a terra i la va
immobilitzar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Al cap de poca estona l'ascensor va arribar a
la planta baixa, d'ell van sortir l'àvia i el nét caminant lentament. Quan eren
a l'altura de la noia emmanillada es va aturar, va mirar-se la dona estesa i no
va poder estar de dir-li:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Eres una bona voluntària, una bona noia, però
ara... Mira't!<o:p></o:p></span></div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-171840570023717799.post-78966918844320645552018-09-21T09:51:00.001-07:002018-09-21T09:51:23.240-07:00Qui recorda Ibb?
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Abdulwahab</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">,
aquest nom sona més dolç en els llavis de la <span class="hiddenspellerror1">Nàdia</span>.
Segur que no em rebutjarà. Me l'estimo tant! I ella ho sap. Només ens veiem
quan jo puc anar d'<span class="hiddenspellerror1">Ibb</span> a <span class="hiddengrammarerror1">Sanà,</span> i em sap greu que sigui tan poques
vegades. Això sí, quan ens veiem, sabem que ens estimem i que volem una
família, tenir un futur.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ella haurà de deixar Sanà i venir a viure a <span class="hiddenspellerror1">Ibb</span>. Queda lluny de casa seva, però és bonic i una
cruïlla de pas entre Moka, <span class="hiddenspellerror1">Adén</span> i <span class="hiddengrammarerror1">Sanà</span>. Ha de ser aviat, perquè jo ja tinc
vint-i-un anys i ella dinou. Temps per casar-nos i començar a tenir fills per
seguir augmentant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la gran família que
han fet els meus avis i els meus pares.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Tant a la <span class="hiddenspellerror1">Nàdia</span>
com a mi ens agradaria ser guies turístics, viatjar, viatjar molt i aprenre
diferents llengües. També estaria bé poder ensenyar al món el nostre patrimoni,
als estrangers els agraden les nostres cases marrons ornades de blanc.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Abdulwahab</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> i <span class="hiddengrammarerror1">Nad</span>... Què és això? Ha tremolat tota la casa i
el soroll ha sigut ensordidor. La sala ha quedat plena de pols, gairebé no puc
respirar. Hi ha un forat al sostre pel qual veig un tros de cel. Està en una
cantonada de la teulada. Sort que no estava en aquell racó, la runa m'hagués
matat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un terratrèmol no ha sigut, no s'ha mogut gens
el terra del tercer pis de la casa i jo crec que un tremolor de terra l'haguera
suportat. Vivim en un edifici robust a la part més nova d'<span class="hiddenspellerror1">Ibb</span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Haurà sigut un atemptat? Potser un míssil de
vés a saber qui. Des de la guerra que iemenites i saudites en llancen a desenes,
i sempre ho fan sobre la població civil.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Què poden voler aquests que lluiten cegament?
Terres? Poder? Desert?...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Iemen del Nord, Iemen del Sud, la península Aràbiga,
<span class="hiddenspellerror1">Riad</span>, <span class="hiddenspellerror1">houthis</span>,
reunificació, sunnites... Totes les paraules em ballen pel cap mentre intento
veure alguna cosa dins la sala encara plena de pols. Només entra aquest sol
abrasador pel forat de la cantonada.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els meus pares i germans estan a la cuina
dinant, jo no tinc gana i he vingut a la sala a estirar-me, a pensar amb la <span class="hiddenspellerror1">Nàdia</span>. El pare ja s'ha adonat que em passa
alguna cosa. És un home savi i els seus ulls no l'enganyen ni t'enganyen, només
amb una mirada saps si allò que has fet ell ho aprova o no.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">M'espolso tot el guix i l'argila que m'han
caigut al damunt, començo a tenir visibilitat i ja em veig capaç d'anar cap a
la porta. Espero que no caigui cap més míssil, i si ho ha de fer que sigui al
mig del desert. Que lluitin allà! Només sorra, sense aigua, sense fronteres.
Que juguin a ser soldats en aquella terra que ningú vol.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La porta està travada, es veu que la paret s'ha
mogut. Crido als pares, als germans, però ningú em contesta. I ells? Per què no
em criden? Què deu haver passat? El forat està massa amunt per enfilar-m’hi i
guaitar per si veig alguna cosa. La sortida és la porta, he d'obrir-la com
sigui.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Forço la porta i no aconsegueixo res, provo de
pujar-la una mica, provo de baixar-la i tampoc, la porta segueix travada.
Decideixo empènyer amb l'espatlla, a poc a poc, cada vegada amb més pressió.
Faig força amb els peus, que fan lliscar l'estora. Inclinat no sé si me'n
sortiré. De sobte se sent un cruixit i la porta s'obre, caic al buit, però
aconsegueixo agafar-me al pany en l'últim moment.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">S'ha enfonsat tot l'edifici! Només queda un
racó dempeus i al capdamunt de tot hi ha la sala on estic jo. He de pujar-hi!
No puc caure al buit! Em balancejo, faig força, una mica més... Un taló ja el
tinc al terra del pis, un esforç més, una coça i ja tinc els dos. M'arquejo
ridículament, cal fer que es tanqui la porta i jo pugui esmunyir-me cap a dins.
Força amb els braços! No puc, no me'n surto. Quin vertigen, no ho suportaré
massa estona. Un altre esforç, una mica més, més... Per fi la porta venç i es
tanca, estic de nou a la sala.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Si no fos perquè ho he vist, podria pensar que
no ha passat massa cosa, només el forat de la paret. Em recullo als coixins de
l'altre extrem de la sala, no puc respirar, em fa mal tot el cos, panteixo, els
pulmons em fan molt mal.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ara que el que de veritat m'immobilitza és la
por. No pot haver passat el que he vist. No pot ser. No pot haver caigut
l'edifici. No...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Si és que em queda una mica de seny, aquest em
tranquil·litza el suficient per reptar per tota la sala fins a la porta. Li
dono un cop de puny i s'obre de bat a bat, miro lentament la runa que resta del
meu edifici.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Pare! Pare! Està estirat sobre un tros de
paret. Al·là! Sembla que té l'esquena trencada. Està en una posició grotesca.
Algú se li acosta, intenta moure'l, l'home aixeca el cap i de seguida el baixa,
no em mira. Pare! Pare!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">És mort, l'han agafat entre quatre i
l'embolcallen en mig del carrer. Ai! El pare... Però, i els altres? On són? No
veig la mare ni cap dels meus germans.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">No pot ser que no vegi ningú. Se senten veus
que criden, alguns, esgarrifosament, es queixen de mal o gemeguen desesperats
pel dolor de veure familiars seus morts. Els van embolcallant amb catifes o el
que troben. Els alineen al carrer. Ja n'hi ha molts.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La pols que ha aixecat l'explosió ha anat
caient formant una capa uniforme <span class="hiddengrammarerror1">sobre tot</span>
el que veig. El que veig? Per més que afino la vista no veig la mare ni cap
germà pel carrer. Potser han fugit espantats. Però no, penso que estant jo aquí
i el pare mort no hauran marxat. I si no han esquivat tot aquest enrenou i no
estan amb el pare...?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">No! No pot ser! De sobte no veig res, les
llàgrimes m'han vessat, tornant-ho tot borrós, només de pensar el que no vull
ni imaginar. Perquè no pot ser! No pot ser que estiguin sota la runa! És que no
puc ni pensar-ho, perquè no...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ara m'adono que vaig cobert de pols jo també i
dec tenir alguna ferida al cap, en eixugar-me les llàgrimes veig el braç brut i
ensangonat. És igual, m’és indiferent. No noto cap mal, ja puc sagnar que m'és
ben bé igual. L'únic que tinc és una angoixa que m'ofega per veure el pare
estirat junt amb un munt de veïns. Sembla que siguin cadires, o armaris. Au!
Tots en filera al mig del carrer.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">No, jo no em mouré! Com criden aquests homes,
que busquin per la runa primer. Jo estic bé, ja em baixaran d'aquí quan puguin.
Es fa fosc, que busquin els meus, la mare, els meus germans. On estaran? Segur
que han quedat coberts de runa en algun forat. Els trobaran, els trobaran...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Quin mal al cap, sembla que sagno més. Com
sonen les oïdes, quin soroll, tot es torna blanc, em marejo. M'estiro del tot a
terra, però no em passa. M'estaré morint? No, oi? Tot és blanc...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Què són aquests crits? On sóc? Estic empolsat,
el sostre de l'habitació té un forat, sembla que es fa de dia. Oh! El míssil!
L'explosiu! El que fos. He perdut el seny, he estat desmaiat tota la nit. Em
dono la volta i guaito avall, hi ha poca llum, però ja puc veure què hi passa,
al carrer. Maleït mal de cap! A veure, a veure què hi passa, hi ha més cossos i
de sota meu han tret més trossos de formigó i ferro. Què veig? No, això sí que
no. Les llàgrimes em tornen a cegar, les meves dues germanes petites estan al
costat del pare... mortes. Pobretes, que injust és això. Maleït míssil que mata
persones innocents i criatures. Es pot saber què han fet elles i el pare per
haver-los assassinat? Perquè això és pitjor que haver-los matat per algun
motiu, per diners potser... Els que han llençat aquesta arma contra casa els
han assassinat i jo els ofegaré amb les meves mans, els ofegaré fins que morin
i els vegi els signes de la por a la cara. I tant que ho faré.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Treuen un altre cos, sembla... una dona. No ho
veig bé. Oh! Això és de bojos, la mare! És la mare i és morta, la porten al
costat del pare i de les dues germanetes. Oh! No puc, no puc mirar... Què li ha
passat? Li manquen les cames i aquests homes tornen a cridar que no em mogui.
Com que no em mogui? Què hi faig, aquí dalt? Només veure com treuen tota la
meva família morta de sota la runa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Jo baixo, diguin el que diguin. Els he
d'abraçar. I els dos germans? On estaran? Si són vius, els he de treure jo, els
salvaré —ho dec als pares— i els cuidaré. Jo tindré cura d'ells, es faran grans,
aniran a lluitar! Tots us venjarem! I tant!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A veure, m'acosto a la vora del pis. Quin mal
de cap! No marxarà? M'assec amb cura i... oh, oh... Es trenca un tros de terra,
salto enrere, els homes criden que m'estigui quiet. Ara ho entenc... no volien que
fes caure cap tros de formigó. M'estiro, avanço i torno a guaitar. S'apropa una
màquina per enretirar la runa que queda. D'on la deuen haver tret? Però... i si
queda gent encara sota aquesta barreja de ciment, ferro i mobles?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L'home que condueix la màquina baixa d'ella.
Parla amb els altres homes del carrer i es duu les mans al cap veient tots els
morts en filera al carrer. Torna a parlar i es miren el munt de runa, em fa un
senyal. Que no em mogui. No, no penso fer-ho. L'home va vestit amb una curiosa
granota grisa i taronja, que estrany com vesteixen alguns.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Com si la cullera de la màquina fossin els meus
dits quan menjo, les punxes de l'extrem comencen a remoure molt a poc a poc les
restes que hi ha sota meu. Ho deu fer tan suaument per no fer mal als
sobrevivents que deuen quedar a sota, com segur que hi són els dos germans
meus.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Si ho fa així segur que és pels sobrevivents,
però... i si ja no ho fan a mà perquè pensen que són tots morts? I si és per
treure les restes de la casa només i netejar el solar i el carrer? I a mi quan
em baixaran? El cap m'explotarà més fort que aquest míssil, no puc aguantar més
i al damunt tots aquests pensaments que em turmenten. Jo aquí dalt sense fer
res, com si tot es tractés d'un espectacle.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La màquina va traient blocs com molles de pa.
No sé fins quan ho faran, busquen i remenen. No se m'escapa que el conductor de
la cullera em mira de reüll. Té por que caigui el tros de pisos on sóc jo? Té
por del que pot trobar sota un bloc? Tot són preguntes i cap resposta, cap ni
una.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La set ara ja m'està inflant la llengua, fa
massa hores que no bec res. De fet fa massa hores de tot, de l'explosió del
míssil, del pare mort, de les germanetes esteses al mig del carrer, de veure la
mare mutilada, de no saber res dels meus germans, d'estar sol aquí dalt. Sol
del tot, és veritat, fa hores que només veig moure's gent per baix, al carrer,
i jo aquí, inútil de mi, sol.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Què hi passa ara? Hi ha enrenou. Sembla que han
trobat alguna cosa, bona o dolenta, no ho sé. Treuen uns cossos. Seran
sobrevivents? Potser els meus germans. Tots miren cap aquí dalt, em miren a mi.
Són segur els meus germans. Treuen pedres i una petita fusta. Un cos! Ja en surt
un! Germà! Germà! Deu estar desmaiat de les hores que fa que està colgat i amb la
pols als pulmons. Però què fan? Ei! No, no! El posen tocant al pare, la mare i
les germanes. És mort! No pot ser, el meu estimat germà mort també. Qui quedem,
doncs, en aquest món? El meu germà, el bessó, i jo sols en aquest maleït
carrer? Fastigosa terra en què la gent mor i no se sap ben bé per què. Menys
que persones som, que ni dret tenim a saber qui ens mata.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Estic esgotat, no hi veig bé i amb el coll
inflat m'ofego. L'única esperança és el meu germà. No sé què farem sols en
aquesta petita ciutat, sense casa, sense família... Enrenou altre cop!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Afino la vista per veure el que el cervell em
concedeix, ja no sé què és real i què no ho és. M'ho amago jo mateix, no vull
saber-ho, no vull ni pensar-ho, vull que marxi del meu cap. Treuen un altre cos,
el meu germà. El reconec perquè avui portava la camisola verda per la qual
sempre ens barallem. Ens creiem més guapos amb aquesta roba, segur que una noia
es fixa amb nosaltres. Jo ja tinc la <span class="hiddenspellerror1">Nàdia,</span>
per això.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La <span class="hiddenspellerror1">Nàdia</span>!
Fa hores que ni pensava en ella, tot aquest horror me l'ha arrabassat del cap.
Què deu saber? On deu estar? Deuen dir alguna cosa per la televisió?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Oh! <span class="hiddengreenerror1">Nad</span>...
Què! És esgarrifós, el meu germà té mig cos aixafat, irreconeixible,
destrossat. No, no... No el poseu amb els altres, potser és viu. No pot ser que
estigui sol al món. Qui ha llançat aquest míssil? Assassins! En un segon m'heu
deixat sense família. Per què vull estar en aquesta ciutat, en aquest món? Per què
he sobreviscut jo i no ells? Per uns metres? Per no voler dinar? És així d'absurd?
Doncs mira, ara tindran un altre cos per col·locar a terra, em llanço al buit,
em vull morir, em moro. <span class="hiddenspellerror1">Nàdia</span>, perdona'm.
Al·là, acull-me amb tots els meus.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddengrammarerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>----</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<span class="hiddengrammarerror1">----</span>-<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Uns segons abans de saltar, quan <span class="hiddenspellerror1">Abdulwahab</span> ja tenia les mans aferrades als
costats de la porta per fer el salt final, un altre míssil va impactar de ple en
el que quedava dempeus d'aquelles llars, totes ara destrossades, aniquilades,
fetes miques, convertides en no-res.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Abdulwahab</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> no va
sobreviure a aquest segon impacte, tampoc l'home de l'excavadora i tants altres
que estaven al carrer.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Qui recorda <span class="hiddenspellerror1">Ibb</span>?
Qui recorda aquest atac, si no és diferent de cap altre?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Qui recorda les muntanyes del Iemen o les cases
de fang marró i blanc?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Potser la <span class="hiddenspellerror1">Nàdia</span>.<o:p></o:p></span></div>
ignasi carsí costashttp://www.blogger.com/profile/13286243724579620049noreply@blogger.com0