La Marta era a la saleta de cosir que encara
conservava aquella petita residència de gent gran de quan havia estat una gran
casa pairal. Era el lloc predilecte dels residents, ja que era la més
assolellada de totes i la que més vistes tenia gràcies als grans finestrals
rematats en treballs de fusta.
De fet, tot això li era indiferent, a la Marta.
Tenia noranta-quatre anys, era l'exemple viu...
jueves, 22 de marzo de 2018
jueves, 1 de marzo de 2018
Qui et va posar Dolores?
La tarda començava a caure en
la residència d'avis. Hi havia una filera de butaques enfrontades a uns
finestrals que deixaven veure tota la superfície boscosa de les muntanyes i, al
fons, el següent poble, al qual s'arribava per una carretera tortuosa d'aquella
comarca tan apartada.
En la tercera butaca, la que
hi donava més estona el sol, hi havia asseguda una dona menuda de cabells
blancs...