Obro els ulls inconscientment. De fet,
no en tinc cap necessitat. Jo ja em trobo bé en aquesta mena de desorientació
que, pel que veig, m'ha portat fins al mig d'un pontet de pedra, cobert de
molsa i líquens, rodejat de roures i castanyers centenaris, amb una catifa de
falgueres que cobreix tot el voltant i un rierol que el travessa cap a qui sap
on. Un lloc idíl·lic.
Una mica més enllà, un poblet...
Lloc per gaudir de les lletres
