El cementiri es trobava a la banda més alta i
assolellada de la muntanya, semblava fet per tenir bones vistes. Era petit i
els murs estaven fets amb pedres del voltant, gens opulent, cap luxe.
L'enterrador, ajudat per un home del poble, havia acabat d'excavar la fossa per
posar-hi l'últim home mort.
La casualitat, que a vegades pot ser més
extravagant que la realitat, va fer que la fossa on...
jueves, 14 de diciembre de 2017
miércoles, 15 de noviembre de 2017
Tres més un fan quatre
Som al vespre, la llum del dia ja fa estona que
ha marxat. És el dos de novembre, Dia dels Difunts, i jo faig companyia a les
àvies en la residència on estan ingressades. No hi estic acostumat, a veure-les
com totes resen pels seus difunts. És una escena molt trista. Les auxiliars
intenten distreure-les amb jocs, pintures, músiques o balls, però el grup que
recorda amb més fervor els seus éssers...
lunes, 13 de noviembre de 2017
Fosc (Microrelat de terror per a un premi)
Obro els ulls i està tot fosc. M'ofega la por.
Què m'està passant? Segueixo les parets amb les mans i no hi trobo cap porta,
la superfície és polida com un mirall. Ressalten dos punts vermells lluminosos que
m'observen, d'ells cauen gotes de sang que s'esvaeixen. Sigui on sigui, em
segueixen. Semblen de diable, són malignes. Sento l'olor de sang. S'obre una
escletxa i entra una llum groguenca acompanyada...
sábado, 11 de noviembre de 2017
Actituds de la gent gran enfront la vida i la mort
Publicat a la Revista VALORS en la seva versió digital.
http://www.valors.org/actituds-de-la-gent-gran-enfront-la-vida-i-la-mort-de-ignasi-car...
lunes, 23 de octubre de 2017
SET (Finalista al III Premi de relats de terror Pratdip Llegendari 2017)
No, no m'ho provoca
la lluna plena, sóc una altra mena de bèstia. Tampoc dec ser un vampir, ja que
no m'atrau la sang per ella mateixa, no la necessito per viure, només és una
excusa per matar. Desitjo fer-ho, això sí que no puc reprimir-ho:
assassinar, arrabassar la vida, veure sofrir, observar l'agonia fins
que l'últim alè surti del cos de les meves víctimes. De fet, no són víctimes,
són...
Amb dues mans
I
Tothom havia acabat de treballar,
tanmateix, ella seguia en el seu despatx esperant la trucada. A aquelles hores,
les sabates de taló alt li feien un mal insuportable i el vestit de marca li
era del tot incòmode. Els tres envasos de cafè buits donaven el necessari caos
damunt d'aquella taula de vidre pulcra i obsessivament ordenada. La llum que
assenyalava una trucada entrant va començar a...