El capità Andreu i el tinent Jasón viatgen a Vulcà

A Banyeres del Penedès tothom aguanta la respiració, a les afores del poble la nau MACABEU 4, està a punt de enlairar-se cap els límits del Sistema Solar.

Dins del coet, el Capità Andreu i el seu ajudant el Tinent Jasón donen les últimes ordres per deixar enrere el planeta Terra. Tenen una missió molt important, anar fins el planeta VULCÀ on els telescopis han detectat que potser hi ha vida.

Un soroll ensordidor se sent per tot el poble i la nau deixa el planeta Terra en direcció cap a la Lluna, on tindran que fer una parada per posar combustible.

Cap al migdia entren en òrbita i deixen aterrar la nau suaument en una zona anomenada el mar de la Calma. Els tècnics carreguen fins dalt de tot els tancs amb una mescla de combustible per a naus espacials.

Tornen a enlairar-se ara sí, cap al seu destí final el planeta VULCÀ, més enllà de Plutó.  

Els cal una llarga setmana de viatge, que sembla no acabar-se mai, però els dos astronautes fan fotografies al planeta roig, anomenat Mart, passen el cinturó d’asteroides vigilant que cap faci mal a la nau; es troben l’enorme Júpiter amb la seva taca vermella; Saturn amb totes les seves llunes i els anells; el misteriós Urà; Neptú de color verd i, per fi, arriben al petit Plutó frontera del sistema solar.

Una mica més enllà ja veuen Vulcà de color groc, taronja i marró.

El capità Andreu comença a donar les ordres per aterrar al planeta, serà la primera vegada que una persona trepitja un planeta tant llunyà.

—Tinent Jasón! Engega els coets retro-propulsors.

—Sí, capità Andreu!

—Tinent Jasón, posi la nau en posició vertical per aterrar, redueixi potència de motors. Contacte amb Vulcà en cinc, quatre, tres, dos, un, zero! Aterratge correcte.

—Comprovant atmosfera senyor! L’aire és respirable per als humans, no ens cal cap reforç d’oxigen.

—Fabulós tinent Jasón! Preparem-nos per sortir de la nau.

Els dos aventurers van obrir la porta de la nau quedant meravellats dels colors de les terres de Vulcà. Semblava àrid però darrere unes muntanyes van trobar un riu i tot un bosc que els rodejava.

—Ho has sentit! – va dir el Jasón.

—Sí! Com un grunyit – va contestar el capità Andreu -. Amaguem-nos darrerea d’aquestes roques, si el que hem sentit és un animal, alguna vegada haurà de beure i vindrà al riu.

—D’acord, però Capità...jo ja començo a tenir gana...

—Doncs espera una mica, ja menjaràs. Va té aquesta barreta de xocolata amb cereals i callem una estona.

No podien imaginar-se el que veurien a continuació els dos astronautes. Primer unes guineus perseguint un senglar riu amunt, a continuació tres senglars perseguint unes guineus riu avall.

El capità Andreu va exclamar:

—Ja entenc perquè aquest planeta té aquests colors taronges, grocs i marrons, perquè aquí les guineus i els senglars es camuflen i ningú els veu.

—Capità Andreu...Capità Andreu... – deia el tinent Jasón.

—Deixa’m estar i menja, vull saber què fan aquests animals en aquest planeta.

—És que pot ser ens menjaran a nosaltres...— va dir en Jasón amb una veu molt fluixeta.

El capità Andreu es va girar i va tenir un esglai molt gran ja que un senglar i una guineu amb una barba blanca tots dos —perquè eren ja vells i, pel que semblava, els caps del planeta—, se’ls miraven amb curiositat.

—Qui sou? — van dir totes dues bèsties alhora.

—Habitants de la Terra, el capità Andreu i el tinent Jasón.

—Mmmmmmm.... —van murmurar els dos animals mirant-se’ls—. Pot ser ens podreu ajudar, ja que nosaltres ja no sabem què fer.

—Digues senglar, què necessites de nosaltres? – va dir el capità Andreu.

—Nosaltres som la guineu i el senglar més vells del planeta i vivim en pau, però els joves no tenen cap ordre i tot el dia es persegueixen amunt i avall per poder dominar les dues bandes del riu. Es barallen i es fan mal i nosaltres ja no sabem què fer. Volem viure en pau a tot el planeta.

—Bé, jo sóc el capità Andreu, deixa’m una nit per pensar-m’ho i demà quant surti el Sol, reuniu totes les guineus i tots els senglars, uns a cada costat del riu.

—Bé, bé. Així ho farem, no tenim res a perdre —va dir la guineu, marxant tots dos cap al bosc.

—Capità Andreu? Què farem? Què els direm a tots aquests animals — va dir espantat el Jasón.

—Ja ho pensaré aquesta nit, tornem a la nau, sopem i anem a dormir.

Així ho van fer i, després d’un bon sopar els va venir tanta son que se’ls hi tancaven els ulls a la petita taula de la nau.

—Vinga a dormir Jasón, ja et despertaré a la matinada, just abans que surti el Sol.

La nit va ser tranquil·la, era increïble que en un planeta tant llunyà del Sol no fes gens de fred, segur que es devia als volcans repartits per tot arreu, per alguna cosa li deien Vulcà.

El capità Andreu aviat al matí va agafar la barca de lona plegable que duien a la nau, la va inflar i despertant al Jasón la van dur al riu, es van posar dins i un cop al mig del riu van esperar que vinguessin les guineus i els senglars.

A poc a poc fan fer cap quedant les dues ribes del riu atapeïdes de tots dos animals. Les guineus arronsaven el nas i ensenyaven les dents i els senglars rascaven el terra amb les potes tot grunyin. Al mig del riu, dalt d’una roca es van posar els dos caps, el senglar i la guineu vella.

El capità Andreu es va aclarir el coll i cridant va dir:

—A veure bestioles, que sembla mentida que sent els únics que viviu a Vulcà, hàgiu d’estar barallats.

L’aigua és al mig del bosc i en teniu per a tots. No és veritat?

—Síííííííííí! – van cridar tots.

—I a quin cantó hi ha les cireres, els albercocs, els melons i els préssecs?

—Al nostre, al nostre —cridaven els senglars.

—I en teniu prou per a tots?

—I tant, i tant ens en sobra de tot –reien els senglars mentre les guineus encara treien més les dents.

—Molt bé — va dir el capità Andreu—. I a quina banda hi ha les ametlles, els pinyons, les figues, les nous i les avellanes?

—A la nostre, a la nostre! —cridaven les guineus.

—I en teniu prou per a totes?

—I tant! I ens en sobren! —deien rient les guineus mentre els senglars rascaven la terra enfadats.

El capità Andreu va callar uns instants i mirant-se a tots, finalment va exclamar:

—A veure si ho enteneu, si a cada banda de riu hi ha menjar per tots, perquè en lloc de deixar-lo fer malbé i anar corrent els uns darrera els altres, no viviu en pau i mengeu tots de tot i l’aigua al mig.

Els animals es miraven amb cara d’estranyats, estaven desconcertats.

—Per què no ho proveu? Així sabreu si us va bé o no.

Els caps de les guineus i dels senglars van amenaçar els seus respectius seguidors per què ho provessin, si no, sempre viurien barallats.

Durant uns dies, mentre el capità Andreu i el tinent Jasón agafaven mostres del terra de Vulcà, de les fulles d’arbres color taronja i feien experiments científics,

els animals van mirar de no perseguir-se i de menjar tranquil·lament de totes dues bandes sense empaitar-se.

L’últim dia que estaven al planeta els dos caps dels animals van acostar-se a donar les gràcies al Capità Andreu, ja que des d’aquell dia no hi havia hagut més baralles.

—Capità Andreu i tinent Jasón, gràcies per les paraules que vau adreçar als nostres habitants. Us portem un regal per agrair-vos-ho —van dir els dos caps alhora —. Aquestes són les millors llavors dels nostres arbres. Aneu, torneu a la Terra d’on fa tants anys vàreu marxar. Sembreu-les i els arbres produiran tant que la gana s’esvairà en pocs anys del vostre planeta.

—Oh! Això seria meravellós —van dir els dos astronautes alhora.

—Doncs aquí les teniu. Gràcies per tot.

El capità Andreu va tancar la porta de la nau i donant les ordres necessàries al tinent Jasón van sortir del planeta Vulcà direcció a la Terra. Segurament haurien de parar en un asteroide després de Júpiter per posar combustible de nou.

Una setmana de viatge i serien a casa...

Riiiiiinnnnnng!  Riiiiiinnnnng! Sonen dos despertadors un a casa de l’Andreu i un altre a casa del Jasón. Quina son! Altre cop cap a l’escola. Però tots dos es van quedar bocabadats perquè havien somiat que havien fet un viatge molt llarg. Però el que més els va sorprendre va sé que en obrir les mans, tots dos les tenien plenes de llavors ESPACIALS.