Desde que nací, atado
entre telas, no tuve nunca libertad de movimiento. Durante la escuela y la
formación militar no pude desviarme ni un grado de la perpendicular. Llegó la
invasión en que permanecimos escondidos meses y a ella la siguió la guerra. Estaciones
sucesivas en unas trincheras que no avanzaban ni retrocedían. El único
movimiento permitido era el tiritar de los huesos, involuntario...
miércoles, 11 de diciembre de 2019
Les fulles que la feien bonica (Relat no premiat presentat als Premi Núvol)
Soc petita, de mida vull
dir. Els pares ja ho eren. Bé, és el que m’han dit, jo gairebé no els recordo.
La mare va morir quan jo tenia set anys i el pare, acabats de fer els onze. Ara
en tinc noranta-tres, i els rostres se’m desdibuixen.
Estic recolzada en una
butaca d’aquesta residència on visc... No sé, potser fa set o vuit anys.
Després de la mort de la filla, em sembla recordar que encara...
La por: Relat no premiat presentat al Premi de Pratdip
Per tots és conegut que una de
les funcions principals del cervell humà és predisposar la resta del cos a la
supervivència. Anys i anys d'evolució han passat, lentament, fins a aconseguir
crear la por. En concret, la por al desconegut, i no a l'evidència, és la que
aconsegueix fer-nos sobreviure. Trobarem infinits exemples. Vegem-ne alguns.
Si una persona cau en un mar
agitat per una tempesta...