Diu la gent gran del poble que, fa molts
anys, va ocórrer
una història fantàstica.
Se sentia dir que les serps de cascavell
havien fugit de casa seva i s'acostaven al país. Pel camí anaven ponent ous,
dels quals naixien més serps, i aquestes, al cap d'uns mesos, ponien més ous,
de manera que cada cop eren més i més serps.
Les notícies que arribaven deien que
s'acostaven al poble ràpidament i que els pobles per on passaven quedaven
destrossats.
Una matinada el soroll ensordidor que
feien les serps amb les cues es va sentir a l'entrada del poble. La gent,
espantada, no sabia què fer i corria amunt i avall, sense sentit, o pujava a la
muntanya més alta a prop del poble.
Els llops guardians de cada casa no
donaven abast amb tantes i tantes serps, que s'amagaven sota la taula, es
menjaven la fruita, els pastissos i corrien per les teulades de totes les
cases.
Però al vespre, quan la gent ja ho donava
tot per perdut i volia abandonar el poble, va aparèixer cavalcant des de molt
lluny el cavaller Marc damunt del Cep i la seva germana Carla damunt de l'euga
més bonica del món, l'Arada.
Els veïns del poble van veure un bri
d'esperança, ja que una vegada el cavaller Marc els va salvar dels llops.
Tots dos van entrar al poble, les serps
s'apartaven al fort pas del Cep i l'Arada, mentre el cavaller Marc anava
cridant:
—Aquest vespre que tothom porti les
joies d'or que tingui a la font!
La gent del poble, sorpresa pel que
demanava, va dubtar una mica, però finalment al vespre tothom va fer cap a la
font amb el poc que tenien, un anell, un collaret...
La dama Carla ho va recollir tot i, junt
amb el seu germà, va marxar als afores del poble; els veïns se'ls miraven
temorosos en veure
com s'enduien les seves joies.
La dama Carla va fer un gran foc, va
posar les joies dintre d'una cassola i va remenar i remenar fins que les va
fondre totes.
Diuen que tot i el soroll de les serps,
aquella nit se sentia
picar i repicar fins que a l'hora de sortir el sol un gran silenci va cobrir
tot el poble.
Al cap de poca estona la música més bonica
del món, feta amb cascavells, es va anar sentint per tot el poble.
El cavaller Marc i la seva germana, la
dama Carla, durant tota la nit havien fet un munt de cascavells d'or amb les
joies dels veïns i ara estaven penjats dins d'unes gàbies repartides al voltant
de tot el poble.
Les serps en sentir aquella meravella de
cascavells van anant marxant i entrant a les gàbies, sense pensar que eren unes
trampes fetes pels dos germans per salvar el poble.
Quan van ser totes dins van baixar les
portes i, aleshores, les serps, molt enfadades, es van adonar que no podien
sortir. Van recollir totes les gàbies i les van posar damunt un carro molt i
molt llarg.
Els veïns cridaven:
—Visca la dama Carla, visca el cavaller Marc! Visca el Cep i l'Arada!
I és ben veritat que havien perdut les
joies, però altre cop eren lliures i podien anar a viure a casa seva i conrear
els seus camps. La festa que es va fer diuen que encara es recorda ara, menjar,
beure, música i ball per a tothom... I quan van anar a buscar el cavaller Marc
i la dama Carla per felicitar-los, aquests havien desaparegut amb totes les
serps.
Una mica tristos van anar a dormir tots
enyorats dels dos germans, però els esperava una sorpresa que no oblidarien
mai. En fer-se de dia es va tornar a sentir
aquella meravellosa música, i en guaitar
per les finestres, totes les cases del poble van veure que tenien penjat a la
porta del carrer un cascavell d'or.
Diuen que totes, totes, no. Perquè dues
o tres cases que no van voler portar les joies a la font no tenien cap
cascavell d'or a la porta i, segons expliquen els vells, en aquelles cases ja
no va passar res de bo, finalment van quedar buides i ara són un munt de runa.
El cavaller Marc i la dama Carla van
viatjar al país de les serps i, advertint-les que no tornessin a sortir mai més,
van tornar al seu castell, que ningú coneix el lloc on és, esperant una nova
aventura en què tots dos puguin salvar... Vilalba dels Arcs.
0 comentarios:
Publicar un comentario