Diuen
que hi havia una geganta que vivia en una casa de fusta al fons del bosc.
La
geganta, que es deia Fina, caminava molt cada dia per arribar al mercat.
Les
parades tenien tota mena de menjar, i la geganta Fina...
Els
dilluns comprava llegums.
Els
dimarts s’enduia els espinacs.
Els
dimecres portava nespres.
Els
dijous la bossa plena de nous.
Els
divendres volia mongetes.
Els
dissabtes feia un munt de tractes.
I
els diumenges... els diumenges no volia feines.
Tot
i això, la geganta Fina no sabia estar-se quieta i el diumenge a la tarda, en
una xemeneia tota negra, feia una olla molt gran de menjar i posava els naps,
els espinacs i les llegums, i desprès de coure-ho tot, al vespre, la treia fora
de la casa.
S’amagava
darrere les cortines i esperava una estona, guaitant com poc a poc arribava de
tots els voltants gent amb una cullera de fusta, i molta gana!
Aquella
gent es menjaven tota l’olla, fins que no quedava res de res, però l’últim de
marxar sempre era el/la __________, que portava un tros de pa, i el deixava
juntament a l’olla.
La
geganta Fina esperava que fos de nit i sortia a recollir l’olla i el tros de pa
que li serviria per sopar.
Ella
ja sabia que li deixava el /la
__________ i per això se l’estimava tant.
-
Ui!!!!
–cridava la geganta Fina, fent veure que no veia a ningú– quasi que és dilluns
i ja puc anar a buscar els llegums.
I
amb un cop de porta es tancava a la seva casa de fusta, sabent que fora, encara
que no els veiés molt sovint, tenia molts, molts, molts amics, i un d’especial.
Saps
quin?
0 comentarios:
Publicar un comentario