Desde que nací, atado
entre telas, no tuve nunca libertad de movimiento. Durante la escuela y la
formación militar no pude desviarme ni un grado de la perpendicular. Llegó la
invasión en que permanecimos escondidos meses y a ella la siguió la guerra. Estaciones
sucesivas en unas trincheras que no avanzaban ni retrocedían. El único
movimiento permitido era el tiritar de los huesos, involuntario...
miércoles, 11 de diciembre de 2019
Les fulles que la feien bonica (Relat no premiat presentat als Premi Núvol)
Soc petita, de mida vull
dir. Els pares ja ho eren. Bé, és el que m’han dit, jo gairebé no els recordo.
La mare va morir quan jo tenia set anys i el pare, acabats de fer els onze. Ara
en tinc noranta-tres, i els rostres se’m desdibuixen.
Estic recolzada en una
butaca d’aquesta residència on visc... No sé, potser fa set o vuit anys.
Després de la mort de la filla, em sembla recordar que encara...
La por: Relat no premiat presentat al Premi de Pratdip
Per tots és conegut que una de
les funcions principals del cervell humà és predisposar la resta del cos a la
supervivència. Anys i anys d'evolució han passat, lentament, fins a aconseguir
crear la por. En concret, la por al desconegut, i no a l'evidència, és la que
aconsegueix fer-nos sobreviure. Trobarem infinits exemples. Vegem-ne alguns.
Si una persona cau en un mar
agitat per una tempesta...
viernes, 24 de mayo de 2019
Elisabeth III
Durant la
primera dècada del segle xxii la
Bretanya francesa havia passat de nou a mans de l'Imperi Unit. El territori que
abastava la corona de l'emperadriu Elisabeth
III, era immens.
La Tercera
Guerra Mundial, o la Guerra de les Fronteres com alguns la van anomenar, va
canviar pràcticament tot el mapa polític d'Europa i Àsia. Països com França o
Alemanya havien perdut gran part del seu territori...
lunes, 6 de mayo de 2019
Ressucitat
El nen, quan va néixer, ja ho va fer mort. La pell del cos era blava i no aspirava l'aire que l'havia de dur fins a la vida. Els ulls, oberts de bat a bat per no perdre ni un detall de què hi havia al seu voltant, feien esgarrifar, mentre els escassos segons de vida s'esfumaven a tota velocitat.
La dona que feia de precària llevadora va decidir que ja era mort i el va deixar embolicat amb...
L'esmolador
L’esmolador no havia tingut mai
nom, o almenys no el recordava. Tota la vida havia sigut això, l’esmolador, que
anava de poble en poble afilant ganivets, tisores o destrals.
Els primers anys amb el pare i
una bicicleta, sofrint els llargs trajectes entre un llogaret i el següent. A
vegades sota un sol que cremava qualsevol resta de vegetació que hi hagués al
costat del camí, altres amb els...
La llei de Hooke
Nota prèvia:
Aquests fets i l'ordre en què van ocórrer i el gènere dels personatges són
reals. El nom dels personatges no ho són, així com tampoc ho és el personatge
del narrador. El perquè de la història pertany al món de la psiquiatria, un
misteri.
LA LLEI DE
HOOKE
El límit elàstic
és la tensió màxima que un material elastoplàstic pot suportar sense sofrir
deformacions permanents. Si s'apliquen...