Lloc per gaudir de les lletres

miércoles, 19 de abril de 2017

El cavaller Marc, la dama Carla i unes serps de cascavell

Diu la gent gran del poble que, fa molts anys, va ocórrer una història fantàstica. Se sentia dir que les serps de cascavell havien fugit de casa seva i s'acostaven al país. Pel camí anaven ponent ous, dels quals naixien més serps, i aquestes, al cap d'uns mesos, ponien més ous, de manera que cada cop eren més i més serps. Les notícies que arribaven deien que s'acostaven al poble ràpidament...

El cavaller Marc

Expliquen els llibres més antics del poble la història del cavaller Marc de Vilalba dels Arcs. Era alt, de pèl negre i en punxa, i tothom el coneixia per la cua llarga i prima de cabell que li sortia per sota el casc. Anava sempre a cavall, el qual es deia Cep. Tot ell era de color blanc, menys una taca negra que tenia damunt del nas. El cavaller Marc va sortir un dia, molt de matí, per vigilar...

domingo, 16 de abril de 2017

Aire

No, no era normal. No podia ser que, en un dels hospitals de referència de tot el país, la sala d'autòpsies encara no s'hagués renovat des dels anys cinquanta. Les rajoles blanques que arribaven a mitja paret estaven escantonades o caigudes en alguns racons, el terra de ciment lliscat tenia un pendent cap a un forat petit i brut que feia cap directament a la claveguera. La forta olor que desprenien...

miércoles, 12 de abril de 2017

L'Andreu i el Pont Màgic

L’Andreu era un nen que vivia en una casa molt petita a la vora d’un riu, pel qual no baixava aigua des de feia molts anys. De fet, ell no ho havia vist mai, i les històries que li explicaven el seu pare i l’avi, que tot el voltant era un jardí ple de plantes, arbres i que el riu era ple de tolls on pescaven peixos en abundància, se li feia ben estrany, ja que ara tot era sorra, pedres i matolls...

Una guineu, el Sol i la Lluna

Expliquen els habitants més vells del poble de la vall, que els seus avis havien sentit una història sobre un poble desconegut i una guineu misteriosa. A les tardes, tot el poble s'aplegava a la plaça Major i allà repetien les llegendes, contes o històries, que potser eren reals o mitja veritat. També els nens i nenes deixaven de jugar al riu i anaven a la plaça corrents, on s'asseien a l’ombra...