El cavaller Marc

Expliquen els llibres més antics del poble la història del cavaller Marc de Vilalba dels Arcs.

Era alt, de pèl negre i en punxa, i tothom el coneixia per la cua llarga i prima de cabell que li sortia per sota el casc.

Anava sempre a cavall, el qual es deia Cep. Tot ell era de color blanc, menys una taca negra que tenia damunt del nas.

El cavaller Marc va sortir un dia, molt de matí, per vigilar els voltants i assegurar-se que cap perill amenaçava els habitants del poble.

De sobte va sentir un soroll estrany i es va adonar que passava alguna cosa.

Uuuuuuhhhhhhh...  Uuuuuuhhhhhhh... se sentia de lluny. I va saber que un gran perill amenaçava el poble.

El soroll es va fer més fort i clar, aleshores ja no va tenir cap dubte, un grup de llops morts de gana s'acostava a Vilalba dels Arcs.

Sense pensar-hi ni un moment va donar la volta i va fer galopar el Cep cap al poble per arribar-hi com més aviat millor. Si els llops entraven a la vila, es menjarien a tots els animals, i la gent també.

Mentre corria com el vent va pensar com fer-ho perquè no li passés res a ningú i, tot just arribar, va fer que tothom se n'anés a les seves cases i s'hi tanqués dins, amb les portes de fusta gruixuda i les bigues de ferro perquè cap llop les pogués trencar.

Ell, el Cep i uns amics van anar fins a la plaça de l'ajuntament, van barrar el pas de tots els carrers menys un i es van amagar ràpidament darrere uns arbres.

Els llops terribles van arribar, bordant, ganyolant i fent uns salts que arribaven fins als balcons.

El cavaller Marc va sortir de l'amagatall i es va posar amb el Cep al mig de la plaça; tot el poble, en veure-ho, va quedar gelat de por.

Els llops van entrar com un llamp a la plaça i, quan estaven tots dins, el Cep va fer un salt com no havia vist mai ningú, alhora que el cavaller Marc cridava:

—Tanqueu el carrer!

Tots els llops es van veure atrapats i sense sortida de la plaça.

Els vilatans cridaven:

—Matem-los! Matem-los!

Però es va sentir la veu tronadora del cavaller Marc que els va dir:

—No, no els matarem! Vull que ningú s'acosti a la plaça en trenta dies i us prometo que passat aquest temps quedareu tots bocabadats del que veureu.

El poble va creure, però, de cert, ningú tenia massa confiança en el que ocorreria.

Van passar aquells trenta dies i, en tornar a la plaça, el cavaller Marc va saltar al mig dels llops, de peu, deixant tothom bocabadat. Llavors els llops es van aplanar com cadellets de gos i miraven el cavaller amb por, per les ordres que podia donar-los.

I així va ser, segons diuen els llibres més antics, van alliberar els llops i aquests, repartits per les cases, van passar d'atacadors a defensors, ja que es van quedar un a cada casa i, a canvi de menjar i un lloc per dormir, ells defendrien les cases de tots els altres perills.

Com s'ho va fer, el cavaller Marc? Uns diuen que cantant, altres que parlant, altres que tocant un violí màgic... La veritat només la sap ell.

Però el seu valor i aquella història van ser tan grans, que han arribat fins als nostres dies passant de pares a fills i escrits en vells llibres.

I se sap que és certa perquè, si escolteu molt atentament el vent, just quan l'últim raig del sol s'amaga, encara avui es pot sentir:

Uuuuuuhhhhhhh... Uuuuuuhhhhhhh ...